Publicitat
Publicitat

"És una vergonya que un menor sigui jutjat per crims de guerra"

Director de cinema D'origen xilè, viu al Canadà des dels anys setanta gràcies a una de les 'beques Pinochet'. El seu últim documental inaugura el festival DocsBarcelona

El seu documental conté imatges de les càmeres de la presó de Guantánamo. Com les va aconseguir?

Els advocats d'Omar Kadhr, un jove canadenc de quinze anys acusat de crims de guerra i presoner a Guantánamo, va demanar al Tribunal Suprem del Canadà el registre d'una trobada que va tenir amb agents dels servei secret canadenc.

Què va trobar en aquestes cintes?

Vuit hores de vídeo de pèssima qualitat que em van provocar una barreja de fascinació i indignació. És un diàleg entre tres persones amb un poder absolut i un noi que intenta resistir. I ho aconsegueix.

Què volen saber els interrogadors?

Tenen una idea preconcebuda que necessiten que el noi validi: que ell és un terrorista, que la seva família és íntima de Bin Laden, etc. Els autors del documental no sabem quina és la veritat, però és clar que els interrogadors no la volen saber i, inevitablement, el diàleg conduirà al fracàs.

Quina és la situació d'Omar a Guantánamo?

Per Guantánamo hi han passat vuit-cents presos. Sis-cents ja estan fora, però amb els que queden no saben què fer. Omar té informes positius de presos, soldats, advocats, fins i tot d'un psiquiatre que és general de l'exercit nord-americà i l'ha tractat. Però per alguna raó els Estats Units s'han entestat a jutjar-lo com a criminal de guerra, tot i haver sigut torturat i ser menor d'edat.

Pot ser un noi de quinze anys acusat de criminal de guerra?

No pot. D'acord amb la legislació internacional, un menor en situació de guerra ha de ser considerat una víctima. A més, el terme criminal de guerra es va encunyar a Nuremberg i s'aplica als crims que un exèrcit pot cometre contra una població civil desarmada o presos de guerra. És una vergonya.

Un exsoldat reconeix davant la càmera haver practicat tortures.

Jo estic convençut que ell també és una víctima. Tenia vint anys quan li van encarregar la feina, en un moment en què l'ambient estava carregat d'odi i de por. Ara és algú trencat moralment, que no pot dormir sense sentir els crits dels torturats.

Omar ha vist la pel·lícula?

Sí. El seu advocat, Dennis Edney, l'hi va poder mostrar. Ell es va quedar immòbil i quan va acabar no va dir res. El film és un mirall tan implacable de la seva realitat que veure'l devia ser un gran xoc per a ell.

El govern canadenc no surt gaire ben parat del documental.

El Canadà no va fer res per aquest noi; el va abandonar. Pel que fa als interrogadors, els puc entendre, però no justificar.

Creus que el documental pot ajudar a canviar la situació d'Omar, que avui encara és a Guantánamo?

Les pel·lícules no canvien el món. Ara, poden acompanyar la feina de gent exemplar, com els advocats d'Omar, que fa set anys que lluiten i, gràcies a ells, potser Omar compleixi la segona part de la seva condemna fora de Guantánamo.

Més continguts de