Publicitat
Publicitat

"Si la vida és una escola, jo vaig alguns cursos per endavant"

Juan Alberto Duaso, afectat d'acondroplàsia, ha passat entre sis o set vegades

BUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o bé

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS

Juan Alberto Duaso està acostumat a les mirades de la gent, encuriosida per la seva estatura: 1,42 metres. És estudiant de dret de 19 anys, va néixer amb acondroplàsia, un trastorn genètic del creixement ossi. Ha passat cinc o sis vegades pel quiròfan. "O potser set". Ja n'ha perdut el compte. El primer cop als 7 anys, per sotmetre's al tractament per fer créixer els ossos.

Aquesta situació l'ha obligat a portar durant anys ferros a les cames i els braços per allargar les extremitats. Les cicatrius encara són visibles. Feia mal. "Era dolor físic", diu. Però ho explica amb tota naturalitat. Cap queixa. També han fet mal alguns comentaris. "Quan deia l'edat no em creien. O al carrer algun cop m'han dit alguna cosa però al final sempre m'he enrigut de les situacions". També dels inconvenients de la vida quotidiana.

Podeu llegir la seva història al complet a l' ARA PREMIUM.

Més continguts de