Publicitat
Publicitat

Es compleixen 50 anys del primer vol al voltant de la Terra dels nord-americans, el 1962 en plena Guerra Freda, i quan la Unió Soviètica no parava de sumar èxits espacials

Quan una volta a la Terra era una batalla guanyada

La Unió Soviètica acumulava èxit rere èxit en la incipient carrera espacial. Hi havia enviat el primer satèl·lit, el primer ésser viu (la gosseta Laika), la primera sonda que va impactar a la Lluna i la primera que va enviar fotos de la cara oculta. Els coets russos semblaven infal·libles, mentre que els americans mostraven una desagradable tendència a acabar els seus vols al fons de l'Atlàntic. Els Estats Units estava perdent la carrera cap a l'espai i per passar davant dels russos es van marcar un ambiciós objectiu: posar el primer ésser humà a l'espai.

Així doncs, la NASA va arrencar el 1959 amb el programa Mercury. Però va tornar a quedar enrere. El 12 d'abril, l'URSS llançava una càpsula amb Iuri Gagarin a bord. Va ser per poc. La NASA hauria anat per davant si no fos per un excés de precaucions en fer un vol de prova extra amb una càpsula simulada en lloc d'un model real.

Va ser al maig quan la NASA va aconseguir llançar a l'espai el seu primer astronauta: Alan Shepard. Va ser un vol molt curt. Amb prou feines 15 minuts amb cinc d'ingravidesa i sense cap intenció d'arribar a l'òrbita terrestre. Però va servir per aixecar els ànims d'un país cada vegada més desmoralitzat pels èxits russos. El gran èxit americà va arribar el 1969, quan amb l'Apol·lo 11 van ser els primers a arribar a la Lluna.

Tres voltes en menys de 5 hores

La missió Mercury, la carrera dels americans per al primer vol orbital, va ser accidentada. Van necessitar vuit llargs mesos de preparatius i gairebé dos més d'ajornaments: mal temps, fuites de combustible, problemes amb el coet portador... El 20 de febrer del 1962, per fi, van aconseguir llançar el primer vol al voltant de la Terra. A bord d'un coet Atlas, una petita nau, la Friendship 7 , va aconseguir donar tres voltes a la Terra en poc menys de cinc hores, a un alçada aproximada a l'alçada on avui hi ha els satèl·lits.

John Glenn, que avui té 77 anys, va ser l'astronauta que anava a dins de la Friendship 7 ,i el van convertir en heroi americà. Embotit en el seu vestit de vol de color platejat, era com una peça més en el complicat mecanisme de la càpsula: anava encaixat en la petita nau en un seient anatòmic, subjecte amb arnesos que no li permetien llibertat de moviments. Tan just era l'espai que ni tan sols podia flotar en ingravidesa. Als guants hi duia uns miralls per llegir els dials que tenia a l'esquena, ja que el casc li impedia girar el cap. Quan estava fent la seva segona òrbita, el centre de control a Cap Canaveral va detectar un senyal que suggeria el despreniment accidental de l'escut tèrmic. Era l'única barrera que protegia Glenn de la calor de la reentrada. Les perspectives no eren gens optimistes. Però els responsables de la missió no van informar Glenn dels seus temors. Al cap i a la fi, no hi havia gaire a fer. Van aconseguir evitar-ho amb una maniobra a l'últim moment que va permetre subjectar l'escut. Glenn se'n va estranyar, però quan va començar a fer preguntes sobre aquella sobtada alteració del programa, la càpsula ja gairebé estava iniciant la reentrada. La Friendship 7 va caure sense problemes a 60 quilòmetres del punt previst. La nau i el pilot van ser recollits per una nau de suport. La càpsula és ara al Museu de l'Aire i l'Espai, a Washington.

Glenn no va tornar a volar. Va deixar la NASA el 1964 per emprendre una carrera política que el va dur 25 anys a Washington. Poc abans de deixar de ser senador, va aprofitar la seva fama per aconseguir un últim favor de la NASA: amb 77 anys va tornar a l'espai, aquesta vegada com a especialista tècnic, a bord del transbordador Discovery. Oficialment, la seva missió era "l'estudi de la resposta de persones grans a les exigències del vol espacial", és a dir, fer de conillet d'Índies en diverses proves mèdiques. Un dels seus companys en aquesta tripulació va ser Pedro Duque.

Les dones del Mercury

Un detall poc conegut és que la NASA també va seleccionar un grup de 25 dones pilot com a possibles astronautes. Van passar les mateixes proves físiques i psicològiques que els seus col·legues masculins i alguna d'elles va obtenir classificacions superiors al 98% d'ells. Al final, van quedar 13 candidates. No obstant, cap va ser inclosa en els entrenaments oficials i molt menys assignada a un vol Mercury. Sembla que va ser el mateix Glenn -entre altres- el que va expressar una opinió en contra.

Més continguts de