Publicitat

Santino, la mona que llança pedres, aprèn a amagar-les per sorprendre els visitants del zoo

Un ximpanzé de Suècia desenvolupa estratègies complexes per despistar el públic

Santino, un ximpanzé que es va fer famós el 2009 per polir i preparar amb cura cada matí les pedres que després llançava contra els visitants del zoo on viu a Suècia, s'ha superat a si mateix i s'ha convertit en un mestre de l'engany.

Els cuidadors del zoo de Furuvik, al nord d'Estocolm, s'han quedat ben parats. Ara han descobert que el primat es fa l'orni per agafar desprevinguts els visitants. El ximpanzé, de 34 anys, com que sap que els visitants ja estan alertats que és un expert llançador de pedres i els seus atacs ja no tenien cap mena d'efecte, ara a banda d'allisar les pedres, ha començat a amagar-les sota el farratge o darrere uns troncs d'arbres.

L'estudi d'aquest comportament suggereix que els ximpanzés tenen l'habilitat d'anticipar les accions dels altres i de planificar una estratègia innovadora, segons els científics de la universitat sueca de Lund, que publiquen els resultats en l'última edició de la revista 'PLoS One'.

Perquè els visitants es confiïn i els pugui agafar desprevinguts, Santino ja no exhibeix una actitud agressiva i d'excitació moments abans de l'atac. Ara es fa el despistat i fa veure que fixa la seva atenció en una altra cosa, com ara una poma, per no donar temps als visitants a retrocedir.

Els científics que van estudiar Santino el 2009 van tornar a observar el ximpanzé el maig del 2010 durant la pretemporada del zoo, que només està obert al públic en general entre els mesos de juny i agost.

El 2011 Santino no va poder dedicar-se a la seva activitat preferida perquè es va lesionar el maluc al començament de la temporada i no va voler sortir del seu recinte tancat.

Aquest és el primer cas conegut d'aquesta mena de planificació, ja que el llançament espontani de pedres o altres objectes contra la gent és una cosa normal en els zoològics.

Santino va néixer el 1978 en un zoo de Munic (Alemanya) i va arribar amb cinc anys al zoo de Furuvik, a Gävle, una ciutat a uns 170 quilòmetres al nord d'Estocolm.

Per la seva edat és un ximpanzé madur, però aquests animals en captivitat poden viure fins als seixanta. Li queden molts anys per seguir sorprenent-nos amb noves estratègies.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT