Radiografia política de Girona, en pdf
Un projecte de vuit anys. Des que Carles Puigdemont es va convertir en el primer alcalde de CiU a Girona fa quatre anys, sempre ha defensat que el seu partit necessita un mínim de dos mandats per desplegar el seu model de ciutat. El gir independentista que ha fet el país des de la manifestació de l’11 de setembre del 2012, del qual Puigdemont sempre ha fet bandera i, sobretot, les crisis internes que han patit els partits de l’oposició, sembla que li facilitaran el camí perquè reediti la seva victòria diumenge que ve. Serà difícil, però, que aconsegueixi el “govern sòlid” que sempre reivindica, per la fragmentació del vot que es vaticina que es produirà en aquests comicis. Tot i la més que probable victòria de CiU, Girona acaba el mandat amb un equip de govern desgastat després d’estar quatre anys en minoria i amb una oposició, per primer cop, amb més regidors no adscrits (8) que amb sigles polítiques: PSC (1), PP (2), CUP (2) i ICV (2).
Aquest curiós escenari es deu sobretot al terrabastall que ha patit el PSC, que va arrencar el mandat amb set regidors i l’acaba només amb un. La causa de la fugida no ha tingut res veure amb discrepàncies internes sobre estratègies municipals, sinó amb la decisió de la cúpula del partit a Barcelona, encapçalada en aquells moments per Pere Navarro, d’oposar-se al procés sobiranista. S’haurà de veure com penalitza el partit aquesta mesura en una ciutat de tarannà catalanista i que des de la instauració de la democràcia i fins al 2011 sempre havia sigut feu socialista. Primer, amb Joaquim Nadal com a alcalde i, després, amb Anna Pagans, que va saber agafar-se a l’estela victoriosa de Nadal i governar durant dos mandats amb el suport d’ERC i ICV. L’única supervivent socialista d’aquesta legislatura, Sílvia Paneque, s’ha convertit en la candidata del partit. Paneque, que òbviament es presenta amb una llista renovada, ja s’ha afanyat a deixar clar en diverses ocasions que la crisi del seu partit està “tancada i superada”.
Entre els regidors que han acabat trencant el carnet socialista aquests quatre anys hi havia pesos pesants. És el cas de Pia Bosch, una de les protegides de Nadal, que va encapçalar la llista el 2011, i Glòria Plana, que, tot i que inicialment es va presentar a les primàries del PSC per encapçalar la llista socialista d’aquestes eleccions, a última hora va fer marxa enrere. Plana ha estat 14 anys al partit, on va ocupar la primera secretaria de l’agrupació local del PSC a Girona. Les dues han agafat camins diferents: Bosch ha passat a formar part del Moviment d’Esquerres (MES), juntament amb els altres quatre regidors que van abandonar el PSC, i Plana s’ha decantat per Avancem.
Captar aliats
CiU i ERC, conscients que aquestes dues formacions sorgides de la desfeta socialista poden atreure una part del vot catalanista, han teixit aliances: Puigdemont ha arribat a un acord per presentar-se amb Avancem i també ha esgarrapat el suport de Reagrupament, mentre que ERC ha fet el mateix amb MES. L’única condició que han posat els republicans, però, és que no repetís cap regidor dels actuals. Tot fa pensar que ERC tindrà una de les claus de la governabilitat en el pròxim mandat a la plaça del Vi. Millorar els resultats del 2011 serà senzill, ja que la candidatura que va encapçalar Blanca Palmada va perdre els quatre regidors que tenia i es va quedar sense representació per només un vot. Aquest cop els republicans han optat per escollir una candidata coneguda, l’escriptora Maria Mercè Roca, que portarà per primer cop la batuta republicana gironina però que ja té experiència política, ja que va ser diputada al Parlament de Catalunya pel mateix partit des del 2003 fins al 2010.
Els socialistes, però, no són els únics que han tingut fugides de regidors cap al grup no adscrit durant aquest mandat. De fet, n’han patit tots els partits a l’oposició excepte ICV-EUiA. El primer a fer el canvi va ser el popular Carles Palomares just a la meitat del mandat. De nou, el procés sobiranista en va ser la causa, sumat al degoteig de casos de corrupció que no han deixat d’esclatar entre les files del PP durant l’última legislatura de Mariano Rajoy. Amb el canvi, Palomares deixava el seu expartit amb dos regidors. Els seus passos els va seguir Carles Bonaventura, el candidat de Reagrupament que el 2011 es va presentar amb coalició amb la CUP. En aquesta ocasió, però, els motius sí que van ser divergències en la política municipal. Bonaventura es va abstenir en la votació de la compra del fons d’art del col·leccionista Rafael Santos Torroella, un fet que va facilitar a CiU tirar endavant el polèmic projecte, tot i que encara no s’ha completat. La resposta de la CUP va ser fulminant: va trencar la coalició i Bonaventura va passar a formar part del grup no adscrit.
La veterana i les cares noves
El PP aposta per quart cop per encapçalar la llista amb Concepció Veray, que amb només 39 anys ja s’ha convertit en la candidata amb més experiència. Les enquestes vaticinen que els populars poden perdre algun dels seus regidors a favor de Ciutadans, que ha escollit com a líder un vell conegut de Veray, Jean Marie Castel. Va ser el seu número dos a l’inici del mandat 2007-2011, però la mala relació entre ells, que es va escenificar en més d’una ocasió en sessions plenàries, el va portar a ser expulsat del partit i a passar al grup no adscrit. En aquest mandat els populars han sigut l’aliat puntual de Puigdemont. Les seves abstencions han permès a CiU aprovar els pressupostos de cada any. Una aliança que en l’etapa decisiva del procés sobiranista sembla difícil que CiU mantingui, sobretot si ERC i la CUP aconsegueixen, com assenyalen les enquestes, bons resultats. La CUP, que el 2011 va donar la sorpresa en aconseguir per primer cop representació a l’Ajuntament de Girona amb tres regidors, ha renovat la llista i ha escollit el tàndem Laia Pèlach i Lluc Salellas per encapçalar-la. Substitueixen Jordi Navarro i Anna Pujolàs, que voluntàriament han optat per donar suport a la formació des de la militància de base. És una incògnita saber si la CUP farà servir finalment l’altra clau de la governabilitat en cas d’aconseguir-la, ja que ha sigut un dels partits més crítics amb el mandat de Puigdemont.
L’harmonia amb què ICV-EUiA ha viscut l’últim mandat, en part pel tarannà dialogant del seu líder durant els últims 12 anys, Joan Olòriz, s’ha trencat en plena campanya. La culpable, una piulada de la que era número 4 de la llista, Marina Pibernat, en què acusava CiU de “ derechona catalufa ”. La reacció del partit, encapçalat per primer cop per Eugènia Pascual, va ser immediata: en només 24 hores Pibernat anunciava també a través de la mateixa xarxa social que s’apartava “voluntàriament” de la candidatura. Alhora ICV-EUiA deixava clar via comunicat que aquestes paraules no representen la coalició, que “sempre” ha defensat “el respecte i la tolerància”. Pascual, que ha estat vinculada a la PAH, va ser l’única que es va presentar com a candidata a número u de la llista.
En el pròxim mandat seran claus les polítiques de recuperació econòmica de la ciutat, que tanca el mandat amb 7.323 aturats, només 100 menys que fa quatre anys. El turisme és un dels motors que pot ajudar a crear llocs de treball. De fet, Puigdemont ha presumit durant la campanya de l’impuls que ha donat al turisme cultural amb la creació de nous festivals sota la marca Girona Ciutat de Festivals i l’impuls del futur Museu d’Art Modern. Una iniciativa, segons l’oposició, d’“aparador” perquè massifica el Barri Vell i oblida la resta del municipi. Queda feina per fer també en polítiques socials, sobretot, per frenar el degoteig de desnonaments. En una campanya que els últims dies ha pujat de to, Paneque -la màxima rival de Puigdemont- no ha deixat escapar l’oportunitat de retreure al líder de CiU la falta de dedicació a l’alcaldia per culpa del seu càrrec de diputat al Parlament. Com a defensa, Puigdemont ha utilitzat la fórmula i tu més,recordant que l’intocable alcalde Nadal també ho va fer.
CARLES PUIGDEMONT (CiU):
Té 53 anys i, tot i que fa anys que viu a Girona, va néixer a Amer. Busca repetir i aconseguir el control de la Diputació, ara d’Unió.
SÍLVIA PANEQUE (PSC):
És l’única regidora que s’ha mantingut fidel al partit aquest mandat. Té 42 anys i encapçala per primer cop la llista socialista.
CONCEPCIÓ VERAY (PP):
Consultora de comunicació, és, amb 39 anys, la cap de llista amb més experiència al ple. És el quart cop que opta a l’alcaldia.
LAIA PÈLACH (CUP):
S’estrena com a candidata i fa tàndem amb Lluc Salellas. Del 1980, és diplomada en educació social i llicenciada en sociologia.
EUGÈNIA PASCUAL (ICV-EUiA):
Es presenta per primera vegada substituint tot un veterà, Joan Olòriz. Vol mantenir els dos regidors que té la formació.
MARIA MERCÈ ROCA (ERC):
Escriptora mediàtica. Té com a fita tornar a tenir representació i un paper clau després de la desfeta de les eleccions del 2011.
JEAN MARIE CASTEL (C’s):
Havia sigut el número dos del PP a Girona però va passar a ser regidor no adscrit per divergències amb Veray i el partit.
ELS CANDIDATS
REPTES
1
Acabar les obres afectades pel tren de gran velocitat (TGV)
Després de patir els treballs del TGV durant més de sis anys, finalment s’han enllestit pràcticament els de l’entorn del Parc Central. Queda, però, la conversió dels centenars de metres quadrats de formigó que cobreixen el forat de l’estació en un espai verd diàfan.
2
Impuls definitiu del Parc de la Devesa, el pulmó verd de Girona
És un dels projectes que CiU demanava que es desencallés quan encara era a l’oposició. Durant aquest mandat s’ha fet poca cosa. Només s’ha iniciat el procés participatiu per definir-ne el pla d’usos.
3
Rehabilitar el Cinema Modern, ubicat al cor del Barri Vell
És una altra obra reivindicada per CiU abans d’entrar a l’alcaldia. Han passat quatre anys i l’edifici, tancat des del 1999, continua deteriorant-se. El que és més o menys clar és que serà un equipament cultural.
4
Habilitar la Casa Pastors per al fons d’art de Santos Torroella
És un dels projectes polèmics pel seu cost elevat que s’ha començat a impulsar aquest mandat. De moment, ja s’ha aprovat l’adquisició del fons d’art del col·leccionista Santos Torroella (valorat en 3,9 milions d’euros) i ara falta rehabilitar la Casa Pastors, on s’exposarà.
5
Executar el pla especial del barri de les Pedreres
Girona ha de posar ordre al barri de les Pedreres, on en l’últim cens s’ha detectat que hi ha fins a 37 cases il·legals, situades en terreny públic, on viuen més de 150 persones. Ja s’ha aprovat provisionalment el pla especial.
