Barcelona ha d’aspirar sense complexos a ser glocal. La capitalitat catalana la donem per descomptada i la volem en plenitud. Les traves de les instàncies espanyoles fan que molta gent hagi arribat a la conclusió que, per aspirar realment a ser una capital internacional, a Barcelona li anirà molt bé convertir-se en capital d’estat. Com a ciutat espanyola fins ara li resulta impossible desplegar totes les eines i els mecanismes necessaris per fer el salt. Barcelona ja té una imatge internacional potent però necessita ser més al món. No pot desplegar les seves potencialitats. Li convenen amb urgència, per exemple, un port i un aeroport de primer nivell, gestionats des de la proximitat, que competeixin amb els grans aeroports i ports europeus i peninsulars.
Naturalment, no tot el problema és atribuïble a la falta d’estructures d’estat ni el resoldrà l’èxit del procés sobiranista. Hi ha feina a fer, i molta, de portes endins. La capitalitat internacional s’aconseguirà si a casa es fixen prioritats i oportunitats clares. Quins són els punts forts que s’han de treballar? La societat catalana, amb Barcelona com a eix, ha demostrat al llarg de la història molta capacitat de generar i atreure talent. És una societat creadora en el terreny cultural, científic, social i empresarial. Però no sempre n’ha sabut treure profit, perquè no sempre s’ha pres seriosament aquests potencials.
La ciutat també pot liderar a partir dels fets debats ideològics clau: la regeneració democràtica, la igualtat d’oportunitats i la igualtat de gènere. Pot avançar amb rapidesa cap a un model innovador de smart city i cap a una ciutat més verda i energèticament autosuficient.
Si s’ho proposa, la Barcelona glocal té capacitat per ser capital del sud d’Europa.
