Radiografia política de Figueres, en pdf
FINS QUE L’ACTUAL conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, de CDC, va arrasar en les eleccions del 2011, Figueres no havia sigut mai ciutat de majories absolutes, però sí de forts contrastos. Els governs erràtics del principi de l’etapa democràtica -el primer alcalde, Josep Maria Ametlla (PSC), va durar poc més de tres mesos; el segon, Miquel Esteba (CiU), un any escàs, i el tercer, el també convergent Eduard Puig, menys de tres anys- van donar pas a etapes amb força més estabilitat: el nacionalista Marià Lorca va ser alcalde entre el 1983 i el 1995, i Joan Armangué, del PSC, dotze anys més, entre el 1995 i el 2007. Abans de fer el salt al govern català, Vila va ser alcalde durant sis anys: quatre amb el suport d’ERC i ICV, i dos més amb la majoria absoluta que el gener del 2013 va heretar Marta Felip, de CDC.
L’eslògan de campanya de Felip, “Nous reptes”, fa referència als objectius que es planteja per als pròxims quatre anys, però també pot servir per descriure el seu gran desafiament en aquests comicis: mantenir una majoria absoluta sense precedents a la història de la ciutat. No ho tindrà fàcil, entre altres raons perquè Vila li va deixar algunes herències enverinades. És el cas, per exemple, de la penalització judicial del pla parcial del Turó Baix -l’Ajuntament haurà de pagar 4,4 milions d’euros a un particular que va promoure un contenciós administratiu- o de la reforma del conveni de l’Escola d’Hostaleria, declarada il·legal per l’Oficina Antifrau de Catalunya. Malgrat això, el consistori ha liquidat el pressupost del 2014 amb un superàvit de 4,7 milions d’euros i Felip confia a mantenir la majoria absoluta o, si més no, guanyar les eleccions. “Hem aguantat molt l’impacte d’aquesta crisi que ha picat fort a la ciutat, i penso que la gent ho sabrà valorar”, diu abans de mostrar-se oberta a pactar “amb tothom menys amb el PP”.
Els populars, encapçalats per l’actual portaveu, Maria Àngels Olmedo, són la segona força del consistori amb tres regidors i pretenen mantenir-se com a principal grup de l’oposició. Però tant el PSC, que amb Pere Casellas com a candidat intentarà recuperar el terreny perdut en els anteriors comicis -quan només va obtenir dos regidors-, com sobretot ERC, coalitzada amb MES i que presenta de cap de llista l’independent Albert Testart, es presenten amb molta ambició. Els republicans volen deixar enrere els mals resultats del 2011, quan va perdre quatre dels sis representants aconseguits el 2007. Els resultats electorals són especialment incerts, de manera que caldrà tenir molt en compte el paper de Compromís d’Esquerres per Figueres, una coalició liderada pel portaveu d’ICV, Xavier Monfort, i on s’integren gent del cercle Podem de Figueres, d’Esquerra Unida i Alternativa i independents d’altres entitats. El mateix val per la CUP, amb Natàlia Sànchez com a nova candidata. Tant ICV com els cupaires tenen un regidor i aspiren ser decisius a l’hora de formar un govern municipal progressista. La nòmina de candidats es completa amb Héctor Amelló (Ciutadans) i Jaume Farrerons, d’Intra, i ex de la xenòfoba PxC.
Balanç agredolç de CiU
Entre altres actuacions, durant aquest mandat l’equip de govern convergent ha enllestit la remodelació de l’antic Escorxador, que ha passat a ser la seu de la Casa Empordà, i ha posat en marxa l’equipament cultural dels Caputxins. També ha gestionat l’arribada del TGV a la ciutat i l’entrada en servei del Centre Penitenciari Puig de les Basses. A més, en el tram final del mandat s’ha restringit el pas de camions pel centre urbà. En matèria cultural, destaca la consolidació del Festival del Circ, convertit en un referent a nivell europeu, i en l’àmbit turístic sobresurt la creació de la marca Empordà, que, amb el lema “Empordà, tocat pels déus”, vol promocionar conjuntament el Baix i l’Alt Empordà i fer de Figueres la capital.
Al costat d’aquestes fites, però, hi ha uns quants fets que enfosqueixen el balanç del mandat Vila-Felip. Un dels més estridents ha sigut la imputació del regidor d’Hisenda, Manuel Toro, en el cas Manga, la suposada trama empresarial que subornava càrrecs públics per repartir-se adjudicacions d’administracions. També ha sigut molt criticada la gestió de l’empresa municipal Fisersa, que du el servei d’aigües; l’oposició en bloc ha denunciat “l’opacitat” amb què el govern de CiU ha mogut els fils de l’empresa, que en els últims anys ha destituït tres dels seus gerents i els ha hagut de pagar 180.000 euros en indemnitzacions. Als problemes judicials i als retrets s’hi afegeixen projectes eternament pendents, com ara la museïtzació de la casa natal de Salvador Dalí, situada al carrer Monturiol. “L’Ajuntament no ha fet els deures per aprofitar-nos de la figura de Dalí”, admet Felip. “Però hi treballarem”, anuncia. Malgrat que el 2008 el govern espanyol va acceptar finançar les obres, amb un cost aproximat de tres milions d’euros, mai no es van arribar a pressupostar. Fa dos mesos, Felip es va reunir a Madrid amb el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, que va remetre el consistori a buscar finançament en l’1% cultural.
Els projectes pendents
L’alcaldessa també ha hagut d’arrossegar uns quants efectes de la gestió de Vila. Un dels retrets més recurrents a l’exalcalde dels grups de l’oposició és que molts projectes eren “faraònics” i van dur endeutament. També l’acusen de “vendre fum” amb propostes que mai van tirar endavant. És el cas, per exemple, del Teatre de l’Aigua, el camp de tir i l’escola de dansa d’Ángel Corella.
Les polítiques socials, la creació d’eines per a la reactivació econòmica i la millora de l’entorn urbà són els eixos principals del programa de CiU. “L’experiència d’aquests dos darrers mandats és un valor afegit”, diu Felip. Segons ella, el camí iniciat fa vuit anys ha suposat un “important procés de transformació i modernització de la ciutat”.
Com és lògic, la resta de candidats l’esmenen. “És un govern amb un model difús i no sembla tenir un rumb clar“, apunta el socialista Casellas. “Ha sigut un mandat trist per al futur de Figueres. Ni Vila ni Felip han sabut abordar els problemes de la ciutat ni les desigualtats socials”, lamenta Monfort, del Compromís. “CiU ha utilitzat la majoria absoluta per practicar la política conservadora de sempre: priorització dels interessos de grans empreses i patrimonis familiars en detriment de les classes populars, clientelisme amb els barris més necessitats, externalització de serveis i retallades socials”, denuncia la cupaire Sànchez. “Cal treure Figueres de la decadència en què es troba sumida”, aporta la popular Olmedo. “No han dialogat, no han escoltat i han bloquejat les propostes dels altres grups”, conclou Amelló, de Ciutadans.
Esquerra busca un plebiscit local
Però l’únic candidat que, a banda de Felip, sembla creure en les seves possibilitats de governar Figueres és Testart, el republicà coalitzat amb els exsocialistes. Si ho aconseguís, seria el primer alcalde d’Esquerra de la ciutat després dels últims intents de l’exdiputat al Congrés Francesc Canet. “Estem convençuts que som l’alternativa real”, declara. “Aquestes eleccions han de ser plebiscitàries a la ciutat: o CiU o nosaltres”, insisteix per intentar atreure el vot de tota l’oposició. No obstant això, té clar que, en funció dels resultats del 24-M, “caldrà pactar amb altres partits d’esquerres oberts a transformar Figueres”. És el cas del PSC, sens dubte, i del Compromís d’Esquerres: “Ara toca generar feina, mantenir els serveis públics, garantir els drets de la ciutadania, fer arribar la política al carrer i fer un Ajuntament plenament transparent”, remarca Monfort.
La CUP també s’hi apunta. “Aquestes eleccions capgiraran la composició del consistori amb una majoria d’esquerres”, pronostica Sànchez. No sembla cap bestiesa, sobretot perquè CiU ja ha deixat clar que no pactarà amb el PP. En qualsevol cas, Felip no renuncia a l’optimisme: “Esperem tornar a governar”, diu. Tot dependrà dels figuerencs. I aquests, a diferència de la tramuntana, no sempre bufen (o voten) en la mateixa direcció.
MARTA FELIP (CIU):
Primera alcaldessa de la història de Figueres. Llicenciada en polítiques i secretària d’ajuntament. És diputada provincial.
MARIA À. OLMEDO (PP):
Presidenta local del PP. El 2007 va anar de número 4 de la llista dels conservadors. En aquest mandat ha sigut portaveu del seu grup.
PERE CASELLAS
(PSC):
Dirigeix una consultoria jurídica i fiscal. Portaveu del PSC durant 10 anys. El 2010 va ser elegit diputat al Parlament però hi va renunciar.
ALBERT TESTART (ERC):
Historiador i politòleg. Independent. Va ser gerent de Fisersa sis anys fins que el 2011 va ser acomiadat per l’exalcalde Santi Vila.
NATÀLIA SÀNCHEZ (CUP):
Ha estudiat història i comunicació cultural. Tècnica a Òmnium. Ja va formar part de la llista de la CUP a les municipals del 2011.
XAVIER MONFORT (CExF):
Lidera una àmplia coalició d’esquerres. Titulat en les arts de l’espectacle per l’Institut del Teatre. És portaveu d’ICV a l’Ajuntament.
HÉCTOR AMELLÓ (C’s):
Especialista en màrqueting i comunicació en noves tecnologies. Llicenciat en sociologia. Coordina el nucli de Ciutadans a Figueres.
ELS CANDIDATS
REPTES
1
Supressió dels passos a nivell
Fa 30 anys llargs que la ciutat reclama la supressió dels dos passos a nivell de les vies del tren, situats als Fossos i a l’avinguda Villalonga. El ministeri de Foment s’hi ha compromès, però sense especificar cap data, i descarta pagar el pas subterrani previst pel consistori.
2
Pla de xoc al barri de Sant Joan
L’enderrocament de 44 habitatges de protecció oficial propietat d’Incasòl serà el primer pas d’una reforma urbanística per acabar amb la degradació del barri on es concentra la comunitat gitana. El frau elèctric i la venda de drogues són altres problemes a resoldre.
3
Nou ús a la presó vella
Amb l’entrada en servei, fa nou mesos, del Centre Penitenciari Puig de les Basses caldrà decidir què es fa amb la històrica presó del carrer Sant Pau. De moment, acull la seu de l’Associació de Veïns, però s’hi podria emplaçar l’Escola Carme Guasch, ara en barracons.
4
La ronda nord
Aquesta infraestructura és indispensable per distribuir els accessos als diferents barris i sectors de Figueres i descongestionar-ne el centre. La falta de plusvàlues urbanístiques impedeix que l’Ajuntament la pugui finançar, de manera que caldran ajuts de l’Estat i la Generalitat.
5
Gestió de la immigració
Un 30% dels ciutadans de Figueres són immigrants. Aquest percentatge ajuda a rejovenir la població i fa la ciutat més diversa, però també genera recels. El nou govern municipal haurà de treballar per afavorir la convivència i la cohesió i evitar les situacions d’exclusió.
