Publicitat
Publicitat

Ensenyament

Coeducació, promoure la igualtat des de la base

Compartir les feines domèstiques o utilitzar un llenguatge no sexista. Aquests són alguns dels pilars de les escoles coeducatives

El CEIP Sant Esteve de Valls de Torroella (Sant Mateu de Bages) ha impulsat un projecte de coeducació únic a Catalunya i a tot l’Estat. Ha reconvertit les golfes de l’escola en una caseta coeducativa on els alumnes d’infantil i primària dediquen unes hores del dia a fer tasques domèstiques i on no hi falta de res. La directora d’aquesta escola rural, Rosa Maria Gener, assenyala que és “una casa en petit”. Ella n’ha estat la impulsora. L’any 2005 va assistir a una jornada de coeducació, va veure’n alguna experiència i aleshores va proposar al claustre promoure un projecte d’igualtat que ajudés a canviar els rols imposats per la societat. La iniciativa va ser molt ben acollida tant per les famílies com per l’Ajuntament. L’AMPA i el consell escolar van sufragar la nevera, la rentadora i les plaques de vitroceràmica de la cuina i el consistori va facilitar el paleta i l’electricista per a la realització de les obres. Les mestres i l’alumnat es van dedicar durant tres mesos a condicionar les golfes netejant-les i pintant-les amb els colors que els mateixos infants triaven. El resultat és espectacular. Tant és així que més d’una mare els ha dit: “Teniu una cuina millor que la de casa!”.

Més enllà del canvi d’imatge que han experimentat les golfes, el balanç que fa l’escola del projecte és molt positiu. “Abans les mestres quan dèiem a l’alumnat que s’havia de netejar l’aula miràvem inconscientment les nenes, però ara els nens agafen l’escombra o el recollidor amb normalitat”. Cada setmana un grup va a la caseta i es dedica a treure la pols, fer el llit o a parar i desparar la taula després del taller de cuina que fan amb els aliments de l’hort ecològic. I els divendres un altre grup d’alumnes passen per les aules a recollir les bates, les posen a la rentadora, les estenen i les distribueixen els dilluns a cada grup.

Els més grans de l’escola, a banda de tota la resta de tasques, són els únics que també planxen: “Els alumnes han de ser competents i això forma part de l’educació integral”, remarca Gener, que afegeix que “a la caseta es fa un treball interdisciplinari”. Amb les tasques domèstiques treballen les matemàtiques fent números per anar a comprar i llengües elaborant fitxes del que cal. A parer seu, “la clau és compartir i valorar les feines domèstiques”. L’equip docent també ha canviat la seva manera d’actuar, sobretot en la terminologia emprada: “Abans quan ens comunicàvem ho fèiem sempre en masculí i ara ja no”, sentencia Gener.

No caduca

La terminologia és un dels pilars de la coeducació. A l’Escola Ciutat Jardí de Lleida ja no parlen de nens, sinó de canalla, els pares s’han convertit en famílies i els alumnes en alumnat. Maria del Mar Guàrdia Valle, mestra del centre, reconeix que “tenir en compte els dos gèneres quan parles costa al principi”, però deixa clar que “després ja no te’n pots despendre”. Els que ho pateixen més són els mestres que fan alguna substitució. Un dia un d’ells va dir: “Nens, quan acabeu el que esteu fent podreu sortir al pati”. La resposta no es va fer esperar. Una nena li va dir: “I les nenes què farem?” Que ho tinguin tan interioritzat demostra, segons la Marimar, fins a quin punt el programa funciona.

Aquesta escola, com moltes altres, es va acollir a la coeducació quan el departament d’Ensenyament oferia ajuts per desenvolupar programes d’innovació educativa, que tenien una durada de tres anys, però l’experiència no es va acabar aquí. “L’hem incorporat a la vida quotidiana, ens semblava incoherent deixar-lo de fer quan s’acabava el projecte perquè quan tens –i aquest és un punt fort del projecte educatiu del centre– una mirada coeducativa ja no la pots canviar”.

El programa ha anat evolucionant amb el pas dels anys i enguany el lema és “Coeducar: un repte social amb l’objectiu d’involucrar tots els estaments de la societat”. Les activitats que promouen són diverses i formen part d’un pla integral de foment de la igualtat. Un dels més rellevants és l’ambient domèstic, on avis i àvies de l’escola, juntament amb mestres, preparen la fruita per a l’esmorzar comunitari. Al pati tampoc es juga a pilota per evitar que s’ocupi l’espai central de la pista en detriment d’altres jocs que es promouen, com la xarranca, les bitlles catalanes i fins i tot la dansa.

Els beneficis de la coeducació són, a parer seu, molt grans: “No ens trobem amb conflictes entre nens i nenes, no hi ha violència verbal, per nosaltres la conversa és un recurs coeducatiu per a la resolució de situacions que es generen”. Aquesta escola de Lleida també procura que en les xerrades amb persones rellevants que realitza periòdicament hi hagi dones i fa dues setmanes l’escriptora Montserrat Canela va visitar el centre, com ja havien fet anteriorment la poeta Lola Casas i la il·lustradora Montse Tobella.

Canviar llibres de text

El CEIP Ginesta de Matadepera va fer una anàlisi de la realitat social de l’escola per constatar que el pes de les tasques domèstiques el portaven les mares i les àvies per una qüestió cultural. El seu director, Joan Calvo, explica: “Vam reflexionar sobre els rols de les famílies i vam promoure pràctiques de neteja de l’aula o de recollir el menjador, perquè eren coses que sempre feien les dones, amb la finalitat de canviar aquests rols”. També han posat l’accent en l’oci. “Amb el coordinador d’educació física hem apostat per jocs en què el gènere queda diluït, com els de sobretaula, a banda de la xarranca o els cèrcols”.

A més, durant un trimestre sencer s’organitzen competicions esportives amb equips mixtos. La seva aposta per la coeducació també ha arribat als materials educatius, fins al punt de canviar de llibres: “Vèiem que els enunciats d’alguns llibres eren discriminatoris perquè quan es parlava de compres sortien dones i quan es feia referència a coses de mecànica només apareixien homes”. El llenguatge al centre també s’ha modificat: “Ha estat un procés d’aprenentatge per a l’equip docent perquè ens vam adonar que fèiem servir un llenguatge sexista”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT