Compromís per reduir les desigualtats
L’any 2013 la renda mitjana de les famílies del districte més pobre de Barcelona, Nou Barris, era de 10.540 euros, mentre que al més ric, Sarrià-Sant Gervasi, era de 35.020 euros, segons dades de l’Ajuntament. Les rendes molt altes van passar de representar el 7,9% del conjunt de barcelonins el 2012 al 10,7% el 2013, mentre que les baixes van passar d’un 14,9 a un 17,8%. La crisi econòmica ha fet que la distància entre barris rics i barris pobres s’eixampli i consegüentment que Barcelona sigui una ciutat que camina a un ritme cada vegada més desigual. Una mostra clara d’aquesta diferència és que l’esperança de vida dels homes de les Corts és de 82 anys i la del sud del Raval, de 74, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). O el que és el mateix: l’esperança de vida varia de vuit anys en el transcurs de vuit estacions de metro.
El govern municipal ha de prendre’s com una de les primeres prioritats del pròxim mandat escurçar la distància entre barris i millorar les condicions de vida dels més desafavorits. Una ciutat que pretén ser social no pot créixer a dues velocitats tan diferenciades. Cal plantejar que les prioritats en el gruix de les inversions municipals es destinin en els pròxims dos mandats als barris o districtes que tenen la renda més baixa. Aquestes inversions no han de ser només en el terreny urbanístic, sinó que s’haurien de focalitzar, especialment en els primers temps, també en l’àmbit de l’educació, la formació professional i la creació i potenciació de negocis i iniciatives empresarials per incentivar l’ocupació. Cal que el consistori atengui la proposta del Tercer Sector que demana la revisió dels impostos i de les taxes municipals perquè incorporin exempcions i deduccions per a les persones i famílies en situació més vulnerable.
