El Vendrell decideix entre renovació o experiència

El VendrellRENOVACIÓ VERSUS EXPERIÈNCIA. Regeneració versus veterania. Les eleccions són, sempre, un examen, però el 24-M és un test als hiperlideratges de Martí Carnicer (PSC) i Benet Jané (CiU), que durant 35 anys s’han alternat a l’alcadia del Vendrell. Tots dos van entrar al consistori el 1979, en les primeres eleccions locals després de la dictadura i, amb escasses excepcions, han sigut sempre els candidats dels dos partits que, en decisions salomòniques, s’han partit l’alcaldia de la capital del Baix Penedès. Però, tres dècades després, Jané ha fet un pas enrere. El seu és un relleu històric a CiU i també al Vendrell.

Els resultats de les eleccions municipals del 2011 van dibuixar un consistori polaritzat, per l’auge de Plataforma per Catalunya (PxC). El partit que sempre ha liderat August Armengol va entrar a l’Ajuntament el 2003, en la primera ocasió que es presentava i, des d’aquell moment, no ha fet més que créixer. El 2007 va disparar-se fins als quatre regidors i en els últims comicis va aconseguir el cinquè representant. Davant d’aquest panorama, els set regidors del PSC, els sis de CiU, els dos del PP i el regidor de Junts pel Vendrell -que impulsa ERC- van decidir forjar un govern de concentració que deixés sol PxC. Un cordó sanitari per aïllar la xenofòbia del partit d’Armengol i donar una imatge d’unitat davant del seu discurs, molt bel·ligerant amb el 15,32% d’immigració (la meitat, d’origen magribí) que viu a la capital del Baix Penedès. Res ha impedit a Armengol continuar escampant el seu discurs i, de fet, ha aprofitat cada oportunitat per fer campanya. Fins i tot, no es va estar de recordar el seu discurs criminalitzador amb el col·lectiu immigrant quan, el març de l’any passat, quatre germans d’una família d’origen magribí van morir en un incendi del seu pis al barri de Pisos Planas, un dels més castigats per la crisi.

Cordó sanitari per frenar PxC

En un comunicat, PxC va expressar el seu condol pel tràgic succés, però va relacionar l’incident amb “els perills de la immigració il·legal, els pisos pastera, els guetos, els okupes, la delinqüència i el tràfic de drogues” que, van dir, hi ha al barri. En realitat, però, l’incendi va fer visible els efectes d’una crisi econòmica que ha colpejat duríssimament el Vendrell i, especialment, els col·lectius més vulnerables, entre els quals hi ha les famílies immigrants. Tot i les provocatives paraules de PxC, els vendrellencs van respondre amb una massiva onada de solidaritat i es van manifestar per donar suport als veïns nouvinguts i per expressar la indignació per la tragèdia, directament relacionada amb la pobresa.

Sense haver superat la crisi econòmica i amb una alta taxa d’atur, ningú s’atreveix a pronosticar si PxC ha tocat sostre al Vendrell o, si al contrari, pot encara créixer en regidors. I més ara que, a banda del discurs xenòfob, ha abanderat la criminalització de la classe política, en un moment en què la taca de la corrupció ha incrementat el desprestigi dels representants públics. Sigui com sigui, evitar que el discurs de PxC condicionés la legislatura ha sigut un dels reptes del govern municipal, que internament també n’ha viscut de tots colors. D’una banda, per la complicada situació econòmica que ha hagut de redreçar, ja que el Vendrell pagava als proveïdors a 400 dies, i ara s’ha aconseguit reduir-ho a 48, però encara manté uns 83 milions de deute. I, de l’altra, la transcendència del debat sobiranista en el dia a dia de la política local, perquè el pacte de govern establia que Jané seria alcalde els dos primers anys de mandat, i Carnicer acabaria la legislatura, i ha sigut així, però pel camí han perdut algun suport.

El detonant va ser l’aprovació del ple -PSC inclòs- a la consulta del 9-N. De fet, tots els partits excepte PxC i el PP van votar a favor del procés participatiu. Però, en el mateix ple extraordinari, la regidora Elisabet Rodríguez va anunciar que el seu partit abandonava el govern local i va acusar-lo de posar l’Ajuntament al servei de la consulta. Dies després l’aleshores líder dels populars al Vendrell va donar la sorpresa: a través d’un comunicat, Maria Teresa Mercader va explicar que estripava el carnet del PP però es quedava al govern, perquè no compartia la decisió d’abandonar-lo i, en canvi, no trencar el pacte al Consell Comarcal. Al final, la consulta del 9-N va acabar fracturant el PP al Vendrell i ara serà Rodríguez qui encapçalarà la llista popular per intentar mantenir, almenys, els dos representants que tenia fins ara el PP. Rodríguez ocupava el tercer lloc de la llista a les últimes eleccions, però va entrar al govern quan l’anterior candidat, Ricardo Jovani González, va plegar per motius laborals. Qui també ha optat per renovar el cap de llista ha sigut ERC. Els republicans recuperen les sigles després d’haver impulsat la marca Junts pel Vendrell i han confiat a un militant històric i cap local del partit en els últims quatre anys, Pep Marrasé, la missió de duplicar el nombre de vots i, aprofitant la inèrcia nacional, créixer en representació. Marrasé s’ha esforçat a deslligar-se de l’anterior candidat, el bateria de Lax’n’Busto, Jaume Piñol, Jimmy, que ha decidit per fer un pas enrere.

El duel real per liderar el consistori

Ara bé, el frec a frec serà entre els dos partits tradicionals, CiU i el PSC, que de cara al 24-M han fet dues apostes molt diferents. Davant d’un PSC en hores baixes, els socialistes del Vendrell han confiat en un valor segur: Martí Carnicer. Només tenia 28 anys quan va ser alcalde. Era el 1979. No va ser fins quinze anys després, ja el 1994, que va deixar temporalment l’alcaldia per fer el salt al Parlament. Després de successius càrrecs al govern del tripartit -va ser número dos del departament d’Economia amb el conseller Antoni Castells-, Carnicer va retornar al Vendrell quan CiU va recuperar la Generalitat de la mà d’Artur Mas. El seu hiperlideratge a la capital del Baix Penedès, però, li ha permès mantenir distàncies amb la línia oficial del PSC i marcar perfil propi. Per això, aquest 24-M es presenta com a cap de llista de la coalició del PSC i Progressistes del Vendrell, una plataforma d’independents de l’òrbita socialista.

Però, aquest cop, Carnicer no s’enfrontarà al seu etern rival, Benet Jané, amb qui des del 1991 els han separat poquíssims vots. I és que CiU ha arriscat i ha decidit que la interventora del consistori, Eva Serramià, sigui la primera dona cap de llista de CiU al Vendrell. Beneïda per Jané i amb poc perfil polític, Serramià reivindica que coneix a la perfecció les bambolines de l’Ajuntament. I per assolir l’alcaldia i fer front al totpoderós Carnicer, la nova candidata ha renovat del tot la llista, incorporant-hi representants d’entitats socials.

La proliferació de nous partits i l’auge d’altres ha fet multiplicar les candidatures al Vendrell. Així, opten a entrar al consistori la coalició Som Poble -intregrada per la CUP, EUiA, Procés Constituent i diverses entitats del municipi-, de la mà de Rubén Suan, que va ser candidat de la CUP fa quatre anys, així com ICV. El jove politòleg i delegat del sindicat Comissions Obreres Àlex Duque és la cara visible amb la qual els ecosocialistes volen obtenir representació municipal per primera vegada. També ho provaran la plataforma Sí Se Puede, formada essencialment pels simpatitzants de Podem i amb Òscar Blasco al capdavant, i Ciutadans. La formació d’Albert Rivera vol arreplegar els vots descontents amb els embolics interns del PP local i ha presentat una nova cap de llista: Mari Luz Ramírez, militant des del 2006 i coordinadora del partit taronja al Vendrell.

El PSC ja s’ha obert a reeditar el govern de concentració, però la nova candidata de CiU se n’ha desmarcat -“no ha aportat res”, ha arribat a dir-. Un govern que ja té deures: haurà de fer front a una complicada situació de les finances públiques i a una alta taxa d’atur, superior al 25%. Bona part dels aturats són sense formació: van deixar els estudis davant les oportunitats laborals del sector de la construcció durant la bombolla immobiliària. El 24-M es decidirà si pesa més l’aire fresc de Serramià o l’experiència de Carnicer. I si les noves formacions i candidats fan forat en un dels municipis més castigats per la crisi.

ELS CANDIDATS

MARTÍ CARNICER (PSC)

Va ser cap de llista per primer cop el 1979, quan va ser escollit alcalde. Marca distàncies amb el PSC.

EVA SERRAMIÀ (CiU)

Aquesta interventora municipal s’estrena en política després que l’històric Benet Jané s’hagi retirat.

AUGUST ARMENGOL (PxC)

Regidor des del 2003, és el quart cop que lidera la llista. Ha convertit el Vendrell en un feu de PxC.

ELISABET RODRÍGUEZ (PP)

La crisi al PP local arran del 9-N l’ha catapultat de candidata. És consellera comarcal.

PEP MARRASÉ (ERC)

Cap de la secció local d’ERC, recupera les sigles del partit, fins ara sota la marca Junts pel Vendrell.

RUBÉN SUAN (Som Poble)

Membre de la CUP i de la CGT, lidera Som Poble, que agrupa la CUP, EUiA i Procés Constituent.

ÀLEX DUQUE (ICV)

ICV aspira a obtenir representació per primer cop amb aquest jove politòleg i membre de CCOO.

MARI LUZ RAMÍREZ (Ciutadans)

Coordinadora local de C’s des de fa anys, s’estrena com a candidata. El 2011 anava a la llista del PP.

REPTES

1 L’encaix territorial

Tot i estar en un punt estratègic entre Tarragona i Barcelona, el Vendrell no acaba de trobar el seu encaix. Capital del Baix Penedès, tampoc reivindica els lligams amb Vilafranca i Vilanova. Per al Vendrell és cabdal definir un model de ciutat clar i un rumb a seguir, perquè, de moment, no se situa ni a Barcelona, ni a Tarragona ni al Penedès.

2

El pols entre turisme i comerç

El Vendrell triplica la població durant els mesos d’estiu. Coma-ruga i el Francàs atreuen un turisme familiar de sol i platja que és un dels motors del Vendrell. Aquesta dependència econòmica posa contra les cordes un comerç local que demana protecció, també de cara al top manta.

3 Diversificar-se econòmicament

El Vendrell vol deixar de dependre del turisme i la construcció, i donar-se a conèixer per altres activitats econòmiques. El futur pot passar per impulsar l’enoturisme (aprofitant l’etiqueta del Penedès) i potenciar molt més les marques Pau Casals i Àngel Guimerà.

4 La integració dels nouvinguts

La taxa de nouvinguts, un 15,3%, és lleugerament superior a la catalana. Però, aprofitant l’alta taxa d’atur, PxC ha aconseguit situar la immigració al centre del debat polític. El front comú contra PxC ha utilitzat la bandera de la tolerància amb les altres cultures. Però encara queda molt camí per fer.

5 La connectivitat ferroviària

Tres autopistes de peatge, autovies, l’AVE, gasoductes i línies elèctriques seccionen la comarca en mil bocins. Però tot i les grans infraestructures, el Vendrell està mal connectat per tren tant amb Barcelona com amb Tarragona.