Barcelona p { margin-bottom: 0.21cm; } El divendres 27 de gener va ser, probablement, un dels dies més llargs de la vida de Ferran Soriano (Barcelona, 1967). El president de Spanair va mirar de salvar l’aerolínia in extremis, tot i que l’anunci del Govern –aquell mateix matí–, primer accionista de la companyia, de tancar l’aixeta financera l’havia deixat tocada de mort. Aquell vespre Spanair va deixar d’operar després de 26 anys.
Era la fi del somni d’un grup d’empresaris i institucions catalanes de convertir Barcelona en un hub (centre de connexió de vols) a través d’una aerolínia del país. El 31 de març del 2009, el dia que va ser elegit president de la companyia, Soriano va explicar a aquest cronista que la seva màxima prioritat, més enllà del hub, era tenir una companyia rendible. Una cosa (salvar una companyia gairebé en fallida tècnica) anava lligada a l’altra (el hub). I no ha pogut ser.
La brutal crisi econòmica s’ha acarnissat amb la indústria aèria i n’ha sacsejat el model de negoci. Spanair s’ha trobat amb un projecte ambiciós però sense els recursos per finançar-lo. Una agonia que ha acabat sent mortal amb el fracàs de la venda a Qatar Airways. Durant els últims tres anys Soriano ha viatjat per tot el món teixint complicitats amb els socis de Star Alliance primer i després en busca d’un comprador.
Soriano no ha pogut fer amb Spanair el que va fer amb el Barça com a vicepresident econòmic de Joan Laporta. Va assumir el càrrec en els pitjors moments per a l’economia del club (pèrdues de 164 milions d’euros en la temporada 2002-2003) i va deixar-lo el juliol del 2008 després del vot de censura a Laporta, amb uns beneficis de 10 milions.
Fundador de Cluster
Llicenciat en econòmiques i MBA per Esade, Soriano va treballar per a The Mac Group i Reckitt Benckiser. El 1993 va fundar, juntament amb Marc Ingla i tres socis més, la consultoria de telecomunicacions Cluster, que va vendre a la nord-americana Diamond l’any 2000 (quan donava feina a 500 persones i facturava 100 milions d’euros). L’any 2004 va ser un dels fundadors de Nauta Capital. És propietari, juntament amb Albert Vicens, de l’editorial Leqtor.
Casat i aficionat a Sherlock Holmes, parla anglès, francès i portuguès. No ha amagat mai que vol tornar al món del futbol. Va renunciar a la cursa per la presidència del Barça el 2010 per Spanair, però ara podria anar a parar al Manchester City com a director executiu. Allà podria coincidir amb José Mourinho com a entrenador. Soriano va negociar portar el portuguès al Barça l’estiu del 2008, però la junta va triar finalment Pep Guardiola.
