Jordi Sumarroca: “Aquí hi havia tanta feina que ens feia mandra sortir”

BarcelonaTot i que encara no ha presentat els resultats definitius del 2011, la constructora de la família Sumarroca preveu que haurà obtingut 6,2 milions d’euros de beneficis abans d’impostos i unes vendes de 98,5 milions d’euros. La internacionalització és l’objectiu que s’ha marcat Jordi Sumarroca, conseller delegat de la companyia –especialitzada sobretot en obra pública–, que està convençut que el futur del sector passa per trobar noves fórmules i nous actors.

¿Com es reparteix la facturació?

El 95% correspon a la part constructora i només el 5% a la promotora. El 2006 i el 2007, quan es venia gairebé tot, la proporció era 70% i 30%.

Com tothom, patiu la caiguda del crèdit.

En el segment promotor ara treballem sobretot gestionant els actius dels bancs més que no pas els nostres. Fer-los la competència en crèdit, preus o facilitats comercials és impossible. Per això ens hem aliat amb el nostre enemic i oferim serveis i coneixements a algunes entitats bancàries.

Les inversions al mercat interior també estan bastant aturades. On hi ha oportunitats?

El 35% de la nostra cartera ja és internacional, de l’Amèrica Llatina (Xile, Panamà, el Perú i el Salvador). En facturació no és la mateixa proporció, perquè hi ha projectes incipients, però la previsió és que a finals d’aquest any el 30% provingui del mercat exterior.

¿La internacionalització és la vostra estratègia per sobreviure?

Calculem que la licitació a Espanya ha caigut al voltant del 30%, per tant les constructores aquí teníem dues opcions, o bé estrenye’ns el cinturó en el mateix percentatge o bé compensar la caiguda amb clients de fora, que és el que hem fet. L’encert hauria sigut començar a implementar-ho cap a l’any 2000, no el 2008! Però no va ser fins aleshores que ens ho vam començar a plantejar:#el problema va ser que aquí hi havia tanta feina que ens feia mandra sortir...

Per què l’Amèrica Llatina?

Per la llengua –que et facilita fer negocis– i pel moment. Llatinoamèrica és una zona emergent on els països es van estabilitzant políticament i per això comencen a construir infraestructures. I nosaltres oferim el producte que necessiten: hospitals, escoles, poliesportius... Tal com vam fer aquí en el seu moment.

¿Com va ser l’arribada allà?

Nosaltres som una empresa petita, sense marca, i ja n’hi havia algunes de grans establertes, també espanyoles. Era difícil lluitar contra aquestes grans empreses i vam decidir fer un producte diferent. En la construcció sembla que, com que és un mercat tan madur, hauria d’estar tot inventat, i no és veritat. És un dels sectors que menys ha evolucionat, seguim construint com els romans!

I vau inventar el TAS, un sistema de construcció industrialitzada.

Sí, volíem una manera de construir industrialitzada i que es pogués exportar. És com el mecano a què jugàvem de petits, però real. Fabriquem els components aquí –desenvolupem la R+D conjuntament amb els nostres proveïdors–, els transportem en vaixells –desmuntats dins d’un contenidor de manera que totes les peces encaixin i no s’hagi de pagar per exportar aire– i quan s’arriba a la destinació només s’han de muntar.

Com un Ikea sector de la construcció.

És el mateix concepte.

Quins són els avantatges del sistema TAS?

S’estalvia un 30% del cost i un 70% del temps respecte a la construcció tradicional, i permet fer pressupostos més acurats als clients

¿Us plantegeu obrir-vos a altres països?

Quan tens un sistema constructiu que et permet moure edificis, la cartera de clients es multiplica exponencialment i la dificultat és marcar l’estratègia de creixement. Estem mirant nous continents. L’Àfrica, per exemple, però la seguretat que ofereix la banca és més petita que a Llatinoamèrica. A Europa també hi ha oportunitats, mentre que l’Àsia encara ens queda molt lluny.