La dècada vinent serà clau per fer el gran pas endavant en la definició de la metròpoli. És a dir, de la gran capital europea que no només suposa la Barcelona limitada al seu terme municipal, sinó aquesta altra conurbació integrada per molts municipis que configuren una àrea urbana amb un potencial econòmic, social i cultural dels millors del sud del continent europeu. De moment l’eina que tenim per gestionar aquest gran espai urbà és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), integrada per 36 municipis.
Els pròxims anys seran claus per veure si els mecanismes de gestió d’aquesta àrea són els correctes o si s’hauria de crear una entitat pròpia i independent que sumi l’estol de municipis. De la mateixa manera que es considera que el barri és la millor manera de gestionar el dia a dia dels ciutadans, per als grans temes com la mobilitat, la gestió dels residus i l’energia, i de les grans decisions territorials en relació amb la sostenibilitat i l’impuls econòmic, caldrà avançar cap a un organisme amb mirada global, que actuï a gran escala.
Aquests últims anys s’ha fet un gran treball de revisió del territori de l’AMB amb els estudis preparatoris del pla director urbanístic (PDU) que ara s’haurà de començar a redactar. És una gran oportunitat per augmentar les sinergies entre els diferents municipis, cosir les ferides del territori, resituar les infraestructures i els equipaments de manera més racional i preveure el funcionament global i sostenible d’una metròpoli de 3,2 milions d’habitants que concentra un 48% del PIB de Catalunya.
Barcelona és la capital i és lògic que lideri aquest procés, però ha de tenir clar el paper fonamental que jugaran les altres grans ciutats i poblacions que configuren tot el conjunt metropolità en el debat i les decisions. Encara queda molt perquè els ciutadans de la capital i dels altres municipis de l’AMB tinguin autèntica consciència metropolitana. Aconseguir-ho és un dels grans objectius que caldrà assolir els pròxims anys.
