Publicitat
Publicitat

Educació

Models d'escola

L’escola renovadora hereva de la republicana, la innovadora (Waldorf i educació lliure), l’autoritària i la religiosa són les línies en què es distribueix actualment l’espai educatiu

Esperança Sierra ha estat una mare Waldorf i considera que ho serà tota la vida. Durant un any, la seva filla ha anat a una escoleta Waldorf de Barcelona. L'educació i l'alimentació (ecològica i vegetariana) que es derivaven de l'escoleta li han deixat empremta. "Entre mares fèiem intercanvi de robes infantils. Les joguines de l'escola les fèiem també entre pares i mestres amb materials com cotó, fusta, llana, feltre i cera d'abella", explica.

Justament aquest model és un dels quatre tipus d'escola que coexisteixen actualment en l'espai educatiu català. Salomó Marquès, professor del departament de pedagogia de la Universitat de Girona, explica que les escoles Waldorf i també l'educació lliure "són un tipus d'escola que a Anglaterra i als EUA s'estan consolidant, mentre que aquí comencen ara i són gairebé minoritàries".

Sigui com sigui, les escoles Waldorf es basen en l'educació a partir de les vivències artístiques. "A les classes de primer i de segon hi impera un ritme lent dels aprenentatges abstractes, perquè la prioritat són les experiències artístiques a l'aula", diu Martí Prat, membre de l'equip directiu de l'Escola Waldorf-Steiner El Til·ler (www.escolawaldorf.org), a Bellaterra. La pràctica comporta que el mestre expliqui moltes històries, es fan molts treballs manuals i s'afavoreixen les vivències musicals. El grafisme s'adquireix a partir de contes i d'imatges. La consonant F, per exemple, s'aprèn a partir d'un conte i d'una imatge de foc. A partir de les experiències, s'adquireixen els conceptes.

El segon model és l'escola renovadora, "que intenta fer participar les criatures a través d'assemblees i debats", diu Salomó Marquès. La idea és que l'alumne no és una persona passiva, sinó activa, i que s'ha de sentir seva l'escola. Les escoles rurals, però també moltes altres públiques i concertades, s'adscriuen a aquest model. De fet, "aquest model enllaça amb la idea de fons de l'escola de la República, que situava la criatura com a eix". A més, l'escola republicana considerava l'alumne tal com és, amb les seves necessitats i personalitats diferents, per això en sortien diferents, i no tots iguals.

L'escola rural de Boadella i les Escaules (www.xtec.cat/ceipboadella) s'adscriu a aquest segon model. La mestra de primària Núria Trobajo explica que cada setmana els alumnes fan assemblees. "Són necessàries perquè és l'espai en què fan propostes d'activitats o es revisen normes de jocs al pati". Els alumnes més grans, de tercer fins a sisè, són els que més volen debatre les normes de jocs del pati. Un secretari en recull l'acta, i s'aproven les noves normes. Per exemple, en les últimes setmanes, en les assemblees s'ha discutit sobre els xuts de les pilotes, que no poden ser tan forts, perquè, si no, acaben penjades. És un exemple concret, però les assemblees dels alumnes van més enllà, perquè es debaten, es resolen, es qüestionen i es decideixen molts temes, com ara els mateixos projectes per estudiar. "Els alumnes trien i decideixen què volen fer i com ho faran", diu la Núria. Després, en petits grups, es reparteix la feina per aconseguir el que s'han proposat.

D'altra banda, la Núria assenyala els avantatges d'agrupar alumnes de diferents edats en una mateixa aula. "Els petits tenen més ganes d'aprendre, perquè s'emmirallen en els grans. I, per la seva banda, els grans se senten grans de veritat, perquè tenen més responsabilitats".

Barreja d'edats

En aquest sentit, el professor de la Facultat d'Educació de la Universitat de Girona i sociòleg Jordi Feu comenta que el fet que alumnes d'edats diferents estiguin barrejats té un gran potencial educatiu, perquè es potencia l'autonomia, la responsabilitat, la capacitat de decisió i la de planificar-se. Jordi Feu també afegeix que les escoles rurals adopten un currículum flexible i, a més, obren les seves activitats a la comunitat, de manera que a les festes com el cagatió, la castanyada i el Carnaval hi acaba participant tot el poble.

El tercer model seria l'escola autoritària, en la qual manen els professors i la direcció del centre. El programa escolar es compleix al peu de lletra. I els conceptes pels quals es regeix són els d'ensenyar, ordre, disciplina i obediència. "Hi ha un sector de la societat a qui li agrada aquest tipus d'escola, i per això hi opta a l'hora de portar-hi els fills", indica Salomó Marquès.

Per acabar, el quart model és l'escola religiosa. Dins d'aquest model hi ha l'escoles de l'Opus Dei, les escoles parroquials en barris populars i també altres escoles religioses, com ara les escoles pies. "Les escoles pies sempre han estat populars i catalanes, característiques que les han diferenciat d'altres de religioses que no sentien tant la catalanitat", continua explicant Marquès. El mapa educatiu català és, doncs, un arbre amb quatre grans branques, cadascuna amb les seves singularitats, incondicionals i detractors.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT