Pioners d’una forma de vendre’s que ja és història

La primera guia de càmpings -l’ Auto Camper Service Internacional (ACSI)- va néixer a la Costa Brava i va ajudar els empresaris gironins a començar a prendre consciència de la necessitat de promoure’s a l’exterior. La guia va ser ideada pel professor holandès Ed van Reine, que l’any 1965, després de viatjar per diferents càmpings de l’Estat, va tenir una decepció perquè la majoria estaven plens o tancats. Quan va tornar al seu país, juntament amb dos companys més, van dissenyar un sistema de reserves amb dades sobre els 55 càmpings europeus que consideraven més rellevants. Ells mateixos van inspeccionar els establiments per recollir la informació necessària per als campistes. Així va sorgir la guia ACSI, que actualment engloba prop de 10.000 càmpings de tot Europa. Avui en dia, a l’era d’internet, gairebé tothom sap perfectament on va i què hi trobarà, però quan es va crear la guia la motivació principal de Van Reine i els seus col·laboradors era que cap campista patís problemes d’ overbooking o anés a parar a càmpings tancats. La possibilitat de reservar el càmping escollit amb antelació gràcies a la informació que apareixia a la guia va representar un important salt qualitatiu. La primera guia ACSI es va vendre al preu d’un florí holandès (0,45 euros) en una època en què el càmping començava a ser una moda nacional a Holanda.

La guia ACSI

A la guia hi apareixien alguns establiments gironins. És el cas del Delfín Verde i del Castell Montgrí, tots dos situats al municipi de Torroella de Montgrí. La publicació incloïa mapes on detallava l’emplaçament dels càmpings i, a més d’elogiar la qualitat de les instal·lacions, esmentava la seva proximitat a platges i cales de gran atractiu, com les de Pals i Begur. A Europa cada cop hi havia més persones interessades a practicar aquesta activitat, de manera que la creació d’una guia especialitzada va fer que la demanda fos molt elevada. Els empresaris gironins van adonar-se que no podien quedar-se quiets esperant que arribessin els clients. Si volien donar-se a conèixer entre les grans organitzacions campistes i automobilístiques creades en diferents països europeus no n’hi havia prou d’oferir un bon servei: era necessari promoure’s, desplaçar-se i recórrer les fires a la recerca de turistes.

Des de llavors tot ha canviat molt, tant en els sistemes de promoció com, especialment, en les comunicacions, però l’objectiu continua sent el mateix: mantenir els càmpings gironins com a referents en el sector turístic per anar obrint nous mercats i consolidar els existents. En les campanyes, però, es manté una constant: posar l’accent en la comercialització directa amb el client final. ACSI i altres organitzacions internacionals -com ANWB, ADAC, Alan Rogers, DCC i The Caravan Club- han contribuït a situar alguns dels càmpings gironins entre els millors d’Europa. D’elles sorgeixen els nombrosos reconeixements que cada any reben els càmpings per la seva excel·lència i que premien amb cinc estrelles una quarta part de les places dels establiments.

Tot plegat és la conseqüència de molts anys d’esforços en el negoci i també en la promoció. Quan miren enrere, els empresaris que a l’hivern agafaven el seu cotxe particular per donar-se a conèixer per Europa comproven que van ser els pioners d’una manera de vendre’s que ja fa anys que ha passat a la història. “Recordo quan vaig anar a Londres amb el meu Seat 600”, explica Josep Suñé, del Càmping Las Dunas. “No era gens habitual, però carregava el cotxe de fullets perquè estava convençut que calia fer promocions: el client no ve sol, has de donar a conèixer el càmping”, insisteix.

Aparcar a Londres

Els llargs desplaçaments eren rics en anècdotes. Suñé en relata una: “A Londres vaig aparcar el cotxe sobre la vorera per descarregar fullets i quan vaig tornar no hi era. Pensava que me l’havien robat, però se l’havia endut la policia; em volien fer pagar una multa, però els vaig dir que no els entenia i em van deixar marxar recomanant-me que el pròxim cop aparqués bé”.

Un altre empresari que va voltar per Europa amb el seu cotxe, en aquest cas un Ford Fiesta de segona mà, va ser Josep Albert Banús, del Càmping Internacional de Calonge. “El primer any vaig començar per la Fira de Brussel·les. Després vaig anar directament a Essen i d’allà a Tolosa de Llenguadoc. Era sacrificat, però també necessari, de manera que em vaig acostumar a fer-ho cada any”, comenta Banús, premi Jaume Genover 2016. Una de les seves destinacions més habituals era Itàlia. “Hi anava cinc cops a l’any. A Milà, Torí, Gènova, Bolonya i Roma. Calia aprofitar el boom de campistes italians després del triomf d’aquell país a la Copa del Món de futbol del 1982. Eren sobretot grups de joves, amb força poder adquisitiu”, apunta.

El recentment traspassat Josep Lumbreras, premi Genover 2015, va dir en rebre el guardó que el primer viatge a Europa per promoure els seus dos càmpings -Internacional de Palamós i Pla de la Torre de Calonge- el va fer amb tren el 1962. “Vaig trigar trenta hores i l’any següent ja ho vaig poder fer amb una furgoneta DKW que portava més de cent mil quilòmetres i anava plena de fullets i mobiliari per muntar estands”, explicava. També portava vi i conyac. Això li obria totes les portes, va assegurar. Un dia, juntament amb altres empresaris, va tenir una idea: fer pòsters de ballarines de flamenc i oferir a qui ho volgués la possibilitat de posar-hi el nom. “En una de les fires, va passar la ministra russa de Turisme i quan ho va veure va deixar el seguici i ens va encarregar un pòster amb el nom del seu marit. També en vam fer un per a ella”, recordava Lumbreras.

La seva visió comercial sintonitza amb el sentit pràctic de molts empresaris. “Durant l’època d’en Fraga, la meitat dels viatges a fires ens els pagava el ministeri de Turisme”, remarca Lluís Roqué, del càmping Palamós. “Havíem de mirar de cara a Europa i buscar els clients que ens interessaven, perquè de campistes espanyols n’hi havia pocs”, afegeix.

Clavells a l’avió

Roqué, que es defensava sobretot en francès, recorda que en certa ocasió van omplir un avió de clavells. “Els donàvem a les senyores i, en general, van ser molt ben rebuts”, comenta. Alguna vegada també van recórrer a la imatge de toreros i ballarines. “Fer alguna cosa semblant ara seria impensable”, diu.

L’esperit de Holding:a la recerca de la passió

Una piragua, una tenda de cotó, mantes i racions de menjar. L’anglès Thomas Hiram Holding, considerat el pare de l’acampada moderna i autor de The Camper’s Handbook (1908), no necessitava res més per emprendre els seus viatges. L’esperit aventurer de Holding, que per sobre de tot assaboria les estades a l’aire lliure, és perfectament comparable amb el dels empresaris gironins que van decidir centrar la seva activitat en els càmpings en una època en què aquesta activitat era molt poc o gens practicada.

Jaume Genover, pioner en la promoció dels càmpings gironins a Europa quan les fires de turisme no mostraven cap interès per aquest sector, sabia que la majoria dels clients buscaven força més comoditats que Holding, però també intuïa que en el fons els movia la passió. Per això va apostar tant per convèncer a tothom que la Costa Brava ofereix tot el que pot somiar un campista. També ho pensa Josep Manel Arraut, propietari del Càmping La Ballena Alegre i últim premi Genover. “Els premis i reconeixements estan molt bé, però mai no es pot deixar de banda la promoció”, adverteix.