Barcelona ha d’assolir un ampli consens entre els agents polítics, socials i econòmics per fer intervencions puntuals en els primers dos anys de mandat amb l’objectiu de disminuir el casos d’extrema pobresa a la ciutat. Es tracta de pactar un conjunt de mesures pal·liatives que permetin donar suport a persones i famílies amb risc d’exclusió, tot i que no solucionin directament el problema de fons. El govern municipal hauria d’escoltar la proposta del Tercer Sector, que reclama la creació d’un fons local contra l’exclusió social i la pobresa. El fons hauria d’estar integrat per recursos addicionals que equivalguin almenys a un 5% del pressupost municipal per finançar estratègies i programes nous en aquest àmbit.
A finals de març la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC van presentar més de 70.000 signatures -20.000 més de les necessàries- a favor d’una iniciativa legislativa popular (ILP) contra els desnonaments i la pobresa energètica. Cal que l’administració local protegeixi al màxim -dins del que li permeten les competències- les víctimes de l’extrema pobresa. El consistori també ha de vetllar especialment pels infants i assegurar que les beques de menjador escolar són suficients per garantir un àpat saludable. Una altra de les mesures del Tercer Sector que el govern municipal ha d’escoltar és la implantació d’un sistema estable d’ajudes o renda municipal per a famílies amb infants sota el llindar de pobresa, en què l’infant sigui el titular del dret. El director de Relacions Ciutadanes del Casal dels Infants del Raval, Enric Canet, també aposta perquè les entitats socials puguin entrar al pati de les escoles una vegada hagin acabat les classes per garantir el lleure dels menuts.
