Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Què en fem del milió i mig d'aturats de la construcció?

La reforma no aborda un dels problemes més importants del nostre mercat de treball

La reforma radical del marc de relacions laborals que es va aprovar la setmana passada ha estat objecte de crítiques ferotges i suports incondicionals. No voldria entrar en aquesta dinàmica de bons i dolents. En canvi, sí que vull destacar les insuficiències de la reforma, que caldria millorar en el tràmit legislatiu posterior. Dos aspectes em criden l'atenció.

En primer lloc, la reforma no aborda un dels problemes més importants del nostre mercat de treball. Que no és altre que la requalificació del milió i mig llarg de treballadors de la construcció (des d'arquitectes i enginyers fins a manobres) que no tornaran a trobar feina en el sector. I que formen el nucli dur de l'atur estructural que ens castiga. S'hi troben a faltar mesures d'estímul, tant per al treballador com per a l'empresari, que facilitin, estimulin, acompanyin i promoguin el canvi de sector productiu, des de la construcció fins a la indústria o els serveis. Si no existeix una decidida política en aquesta línia, la contractació d'aquest ampli col·lectiu es fa difícil d'imaginar. I no considerar que, en l'àmbit laboral, una de les tasques prioritàries en el mitjà termini és facilitar el canvi de branca d'activitat és simplement no haver entès les raons de fons de l'elevada taxa d'atur del país.

Requisits per acomiadar

Un segon aspecte que caldria corregir en el tràmit parlamentari és l'absència de requisits exigits a l'empresa en el moment d'acomiadar, o de modificar les condicions laborals, per raons econòmiques. No estic en contra d'aquesta mesura, que em sembla un pas adequat en la línia de protegir el teixit productiu i no sotmetre'l a tensions addicionals en moments de dificultats. Però les empreses també han de mostrar responsabilitat en les seves decisions. I no seria adequat que per manca de voluntat, o per incapacitat, de renovació, innovació o inversió els resultats empresarials acabessin obligant a desprendre's d'una part de la plantilla. Al jutge correspondrà valorar les circumstàncies econòmiques de les societats que es vulguin acollir a aquesta possibilitat. Seria convenient, i més equilibrat, que també estigués informat de les decisions prèvies. Si s'ha fet el que calia, no hi ha res a dir. Però no semblaria just que el cost de l'ajust recaigués estrictament sobre els treballadors si l'empresa no ha fet els deures anteriorment.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT