Ramon Carbonell, president sortint d'EolicCat: “Ni el Govern ni nosaltres hem sabut explicar el luxe de l'eòlica”

BarcelonaDimarts passat Miquel Cabré, director d'Alstom Wind, va assumir la presidència de l'associació catalana de l'energia eòlica EolicCat, que agrupa 50 empreses del sector. Substitueix en el càrrec Ramon Carbonell, vicepresident de Copcisa, que ha liderat EolicCat des del seu naixement, el 2006.

Com valora que l'Ametlla de Mar es negui a acollir el primer parc eòlic marí d'Espanya i vulgui un referèndum?

Explica molt el tipus de país que tenim. No som capaços de reconèixer una bona oportunitat quan ens passa per davant. I després ho lamentarem quan el tren ja sigui lluny. És una instal·lació temporal, de reduïdes dimensions, de recerca i amb el màxim valor afegit. És una oportunitat única.

Per què?

Estem parlant del 75% del potencial eòlic del món. Qui descobreixi aquesta tecnologia la podrà vendre a tot el món. Ens hem passat anys parlant de valor afegit i de la indústria que volem tenir i ara deixem passar una oportunitat d'or per misèries polítiques. Hi ha algú que no ha sabut reconèixer una oportunitat d'or per a Catalunya en un mercat que és el món. De vegades un referèndum d'aquest tipus sembla un exercici de democràcia, però pot arribar a ser la perversió de la democràcia.

Quin balanç fa del seu pas per la presidència d'EolicCat?

Moderadament positiu. Hem passat de 140 megawatts (MW) a 1.000. És per estar contents. Però l'objectiu del pla de l'energia per al 2015 són 3.500 MW. A part dels 1.000 MW, n'hi ha mil més tramitant-se per l'anterior regulació i gairebé mil més del concurs de la Generalitat. Per consum d'energia i per territori hauríem d'estar cap als 3.500 o 4.000 MW. I sobretot per un tema de sobirania. No s'entén que un país que reclama certa sobirania política pugui tenir una dependència energètica de més del 90%.

Per què Catalunya, havent sigut pionera en eòlica, ocupa ara el setè lloc a Espanya?

Com diu Lluís Llach, el meu país és petit, arrugat i molt poblat. Això genera unes dinàmiques diferents a les d'altres comunitats. Ha provocat una dilatació de les tramitacions que s'ha fet insostenible per a un munt d'empreses, que estan esgotades. És bo que l'administració sigui clara.

Què tenim encallat?

Hi ha 1.000 MW encallats en algun punt de la tramitació. Això suposa uns 1.500 milions d'euros d'inversió. Hi ha parcs que fa deu anys que estan encallats. Això no és bo per a l'economia.

I el concurs de les zones de desenvolupament prioritari del Govern?

La decisió del Govern de fer els tràmits abans de tenir la sentència judicial és molt intel·ligent. Al mateix temps que es defensa la tramitació tal com la va fer el tripartit. Això també és bo, perquè les inversions fugen dels canvis bruscos de direcció. En aquest sentit el Govern ha sigut business friendly, però la justícia és lenta, i això ja no és tan business friendly.

L'estructura empresarial del sector ha canviat.

L'absència de risc de mercat, tecnològic i regulatori feia que l'eòlica es pogués finançar en un percentatge molt alt amb un project finance [amb els ingressos del mateix projecte]. Això feia que empreses joves hi veiessin una oportunitat. Però els governs anteriors van canviar les regles i el capital ha fugit. Això configura un nou escenari, en el qual un parc només es pot finançar en funció del balanç.

Us fan culpables del dèficit de tarifa.

Dels 7.000 milions de dèficit de l'any passat, només un 25% correspon a l'eòlica. El dèficit és un defecte del mateix sector. Si fixés el preu, això s'acabaria. Tenim el precedent dels hidrocarburs.

Quan serà rendible l'eòlica?

L'eòlica ja és rendible sense les primes, sempre que se'ls retirés la subvenció a la resta.

S'hauria d'acabar amb la nuclear?

L'eòlica té recorregut i no veiem les altres fonts com una competència. És un debat més social.

Què en pensa de la suspensió de les primes?

Es confirma la destrucció de teixit econòmic i de llocs de treball amb molt de valor afegit i molta enginyeria catalana al darrere.

Fa autocrítica?

Entre el Govern i nosaltres no hem sabut explicar el luxe de tenir una indústria eòlica desenvolupada. Potser perquè s'ha polititzat en moments molt delicats. Lluitem contra un gas transparent, el CO2, amb uns molins visibles. Això genera una asimetria que només es pot compensar amb formació.