Saul Singer: “L'exercit és una de les raons de l'èxit empresarial d'Israel”

MADRID p { margin-bottom: 0.21cm; } La vida del periodista Saul Singer ha canviat completament des de la publicació, fa tres anys, de l’exitós llibre Start-up nation. La historia del milagro económico de Israel, que acaba de sortir a la venda en castellà (Aleph) i està publicat en 17 idiomes. Des d’aleshores Singer ha recorregut mig món explicant com un país tan petit (7,1 milions d’habitants) i amb tants desafiaments de seguretat com Israel s’ha convertit en un referent en innovació i creació d’empreses, la majoria de les quals tecnològiques. El periodista ha estat aquesta setmana a Madrid i Barcelona donant a conèixer a polítics i empresaris el miracle israelià. Un grapat de dades el corroboren: Israel és el país amb la taxa més alta de noves empreses per habitant, la inversió en capital risc per càpita és 2,5 vegades superior a la dels Estats Units i la inversió en R+D és del 4,5% del PIB, quan la mitjana dels països de l’OCDE és del 2,3%.

Quins són els motius que expliquen el lideratge empresarial d’Israel?

Cal tenir en compte que tot el país és una start-up. No n’hi ha prou tenint idees per ser emprenedor sinó que hi influeixen altres factors. L’èxit d’Israel té tres motius. Els dos primers són que hi ha molta determinació i la voluntat de prendre riscos. Això és en l’ADN dels israelians. La creació d’Israel no hauria tingut lloc sense el risc. És un país d’immigrants que van prendre riscos per tornar a casa seva. De fet, la meitat de les noves empreses les creen immigrants.

Quin és el tercer motiu?

L’exèrcit. Tothom ha de fer el servei militar: els homes tres anys i les dones, dos. És una etapa de la seva vida que fa de pont entre l’educació i l’entrada al món laboral. En el seu pas per l’exèrcit aprenen lideratge i treball en equip, i guanyen maduresa. Els diuen que s’ha de complir una missió passi el que passi i, així, aprenen a equilibrar els riscos. Surten amb una mentalitat més àmplia per poder superar les adversitats.

Sembla que l’exèrcit sigui una espècie d’escola de negocis.

[Riu.] No sé si és el mateix però n’aprenen molt per poder fer negocis més endavant. A l’exèrcit dels Estats Units també se n’aprèn molt però la diferència és que a Israel tothom ha de fer el servei militar i per tant aquells valors es traslladen a la cultura del país.

Quin és el sector on es creen més empreses?

Israel és molt fort en tecnologia agrícola i neta. El 75% de l’aigua d’Israel és reciclada. S’ha aconseguit fer créixer herba als deserts. Els hem fet verds! La gent es pensa que l’agricultura no és moderna. Un 90% de l’agricultura és tecnologia i el 10% és treball. També hi ha moltes empreses d’informàtica, comunicació i tecnologia mèdica.

Part de l’èxit recau també en la innovació?

Sí però cal puntualitzar que la inversió en R+D és més útil quan la fan les empreses i no els governs. Primer s’ha de crear la start-up, després buscar la inversió de capital risc i finalment l’R+D. Però per a mi el més important és ser un país conegut i estar connectat amb el sector.

I com es pot ser conegut?

Només cal tenir algunes històries d’èxit, que fomenten l’emprenedoria al país i atreuen inversors estrangers. Grans empreses com Apple, Microsoft i Google són a Israel. Es crea, aleshores, una combinació perfecta: les empreses petites són molt innovadores però no saben com créixer. S’ajuden mútuament i les grans inverteixen en R+D.

¿Els problemes de seguretat no espanten els inversors estrangers?

En els últims 20 anys hem demostrat que la seguretat no és un problema. Encara que hi hagi una guerra, les empreses i els enviaments funcionen.

Catalunya i Israel tenen una dimensió i població similar. Es pot exportar el model d’Israel?

Sí. Tots dos territoris tenen similituds. Bon clima i universitats, i una cultura emprenedora. Amb aquesta cultura, només calen unes quantes històries d’èxit per situar-se al mapa i començar a fomentar sinergies.