Compromesos amb la protecció dels animals del carrer
Bomosa i l’Otara Foundation promouen les adopcions i el control de la població
Sant Julià De LòriaL’empresària i filantropa de Sri Lanka Otara Gunewardene va ser aquest mes de desembre a Andorra per conèixer de prop la feina de Bomosa. La fundació de Gunewardene i l’entitat andorrana comparteixen la lluita per la causa animal i duen a terme habitualment accions per protegir els que viuen al carrer o que pateixen dificultats. De fet, l’empresària singalesa va decidir vendre recentment la seva companyia de moda per dedicar-se plenament a la protecció dels gossos i dels altres animals del seu país i difondre la seva lluita arreu del món.
La situació de Sri Lanka i la d’Andorra tenen poc a veure, com reconeixen la mateixa Gunewardene i també el cap de projectes de Bomosa, Pol Fortuny. La població de gossos al carrer al país asiàtic arriba al milió o milió i mig d’animals. La fundació que dirigeix Otara Gunewardene ha vacunat des del 2007 més de 24.000 gossos, sobretot per prevenir l’expansió de la ràbia, i uns 9.400 han estat esterilitzats. A més, més de 1.500 gossos del carrer han estat adoptats des del 2008, cosa que multiplica gairebé per 50 aquestes accions fins al 2014. A Andorra, la situació en general és “relativament positiva” i la gossera va assolir el mes de novembre el mínim històric, amb 15 animals residents, indica Fortuny.
Bomosa i la fundació que dirigeix Otara Gunewarde participen en els programes de captura, castració, vacunació i esterilització de gossos ( catch, neuter, vaccinate, release ; CNVR), treballen per sensibilitzar la població envers el respecte i l’atenció als animals i organitzen jornades d’adopció de gossos, entre d’altres. Es tracta de buscar “un canvi en la mentalitat de la gent”, assenyala l’empresària singalesa, perquè s’apropin als animals i tinguin interès a millorar la seva situació. A Sri Lanka els gossos formen part de la comunitat i la majoria tenen una vida feliç, afirma, encara que alguns animals necessiten ajuda i tractament, que la fundació els proporciona. La finalitat, però, és que tots puguin trobar una llar on viure sans i feliços.
Acollida i adopcions
Seguint l’objectiu de donar una vida millor als animals del carrer, a Sri Lanka tenen una particularitat: quan recuperen els gossos del carrer o perduts, disposen de cases d’acollida on poden passar una primera etapa mentre reben els tractaments i s’adapten a l’entorn familiar fins que troben una llar definitiva. A Andorra -com a la majoria de societats europees- les presses, la feina i altres maldecaps fan que poques persones estiguin disposades a assumir aquesta responsabilitat. “Tenim un llistat de voluntaris preparats per acollir puntualment algun gos, però la llista no és tan llarga”, reconeix el representant de la societat filantròpica andorrana.
Intercanvi d’experiències
En canvi, una iniciativa que ha tingut bona acollida és la campanya de Bomosa de finançament de les despeses veterinàries i de menjar durant un any dels animals adoptats a la gossera. Una quinzena de gossos s’han beneficiat d’aquest programa i els animals “van sortir ràpidament” perquè el manteniment “és una despesa a tenir en compte”, admet Fortuny. Així, al novembre la gossera va arribar al seu mínim històric de residents.
A més d’aquests objectius comuns, l’Otara Foundation i Bomosa han compartit recentment les seves experiències en el marc del programa CNVR a Sri Lanka. Un equip de l’entitat andorrana es va desplaçar al país asiàtic el mes de setembre per aprendre les tècniques de captura i tractament dels animals. “Junts podem fer molt més”, manifesta Gunewardene. La idea és ajudar a expandir aquest programa en països on hi ha un problema de superpoblació de gossos al carrer, com han fet també a Moçambic.
No obstant això, aquests conflictes no són exclusius d’aquestes zones ni de països en vies de desenvolupament sinó que en territoris més propers també hi ha feina a fer. Per això, Bomosa preveu actuar en països veïns, per exemple col·laborant en la gestió i control dels gossos salvatges a Seròs, al Segrià. “Més cap a casa el problema també existeix”, assegura el cap de projectes de Bomosa.
