La RabassaVa competir en esquí nòrdic fins al 1993. Llavors va començar a treballar com a ski man de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern i posteriorment es va ocupar d’un equip de tecnificació de la Seu d’Urgell. Des del 2002 fins a l’any passat va formar part de l’equip de Copa d’Europa de la Federació, amb el qual ha fet dotze Mundials i tres Jocs Olímpics. Ara afronta amb il·lusió el repte de dirigir l’estació d’esquí de fons situada a l’ecoparc temàtic de Naturlàndia, a la Rabassa (Sant Julià de Lòria). L’estació disposa de 15 quilòmetres de superfície esquiable i aquest any estrena innivació artificial. Un dels objectius que Joan Erola s’ha fixat per a la temporada vinent és augmentar el nombre de pistes on es pugui practicar aquesta disciplina.
Què ofereix l’estació d’esquí nòrdic de Naturlàndia que la faci destacar en relació a les altres de l’entorn?
Potser disposem de menys quilòmetres de pistes però tenim avantatges. Gràcies a tota l’activitat de Naturlàndia, tenim uns mitjans que les altres estacions potser no tenen: la carretera de seguida està neta, hi ha un bon transport públic, amb un autobús que puja i baixa de Sant Julià de Lòria... Són serveis molt importants per a l’usuari i que crec que les altres estacions no tenen. Si fóssim una estació d’esquí de fons sola, no sé si tindríem els recursos per disposar d’aquests mitjans. També comptem amb una zona de restauració ben equipada, amb un servei de lloguer de material important... Jo crec que el parc de Naturlàndia ens ajuda molt a fer que el camp de neu tingui un potencial bastant més elevat que altres estacions.
Quin seria el pla perfecte per a un amant de l’esquí nòrdic a Naturlàndia?
Hem de pensar que al practicant de l’esquí nòrdic li agrada molt el contacte amb la natura. Per això no fa esquí alpí. Vol ser dins del bosc i tenir la sensació que està sol esquiant... I ho tenim molt bé perquè realment la zona de bosc està completament separada de l’activitat lúdica de Naturlàndia. D’altra banda, si una família ve aquí i potser la mare esquia però el pare no, o a la inversa, i els nens volen fer una altra activitat, tenen molta oferta. Pot ser que el pare o la mare vagin a esquiar i els nens ho aprofitin per gaudir d’activitats com els tubbies o les tirolines, o optin per visitar el parc d’animals. Per tant, jo crec que no t’encasella a pujar a una estació i només esquiar. Hi pots passar tot el dia, perquè pots fer dues hores d’esquí de fons al matí i alguna altra activitat de les que ofereix Naturlàndia a la tarda. Pots tenir una família ocupada tot el dia i no tan sols fent esquí de fons.
Tenint en compte això, ¿podríem dir que és la millor estació d’esquí nòrdic de la zona per iniciar-se? No sé si és la millor o no, perquè a la zona de Catalunya també hi ha estacions que són molt bones per iniciar-se. Però el que sí que és cert és que Naturlàndia dóna més oferta als clients que altres estacions. Això, seguríssim. El que pot tenir una altra estació de fons, que és esquí nòrdic, raquetes, un restaurant..., ho tenen totes, i nosaltres tenim la sort que a sobre tenim moltes més activitats.
Concretament en esquí nòrdic, de quines instal·lacions disposa Naturlàndia?
De pistes en tenim prop de quinze quilòmetres. Són totes entre la part de Conangle i el bosc. S’està mirant d’ampliar el quilometratge l’any vinent i anar cap a la banda alta. Són pistes que, tant per al turista a la part de Conangle com per a la persona que competeix, s’adapten a tot tipus de públics, perquè la part de bosc té pistes molt tècniques, amb desnivells molt adequats per a la gent que s’entrena. Per tant, penso que poden interessar a bastant públic. Un dels objectius és ampliar els quilòmetres de pistes en el futur per poder fer excursions més llargues, poder pujar fins a Bescaran i fer alguna excursió més bonica pel que fa a paisatge... Jo penso que aquí hi guanyarà molt, l’estació.
Al novembre va nevar una mica i vau poder fer una preestrena de la temporada.
Per als entrenaments ens va anar molt bé. Vam tenir 5 km marcats i vam esquiar del 6 de novembre al 22. Van pujar els de la Federació Catalana, clubs de Catalunya... Hi va haver un cap de setmana que érem 70 persones, aquí!
Però després va ploure. En tot cas, vau començar bé.
Per entrenar-nos sí. Per al turista ens hauria agradat obrir per la Puríssima, però moltes estacions s’han trobat igual. I a les que han obert només hi havia neu a les cotes altes.
Les pròximes temporades ja no us passarà perquè ara teniu dos canons de neu...
Si haguéssim tingut els canons instal·lats, hauríem pogut obrir pel pont. Van del tot automatitzats i són d’alta pressió. Van amb dos carros amb bombes independents i es poden anar movent. Ens permetran innivar la zona de Conangle i un camí que passa per darrere. Són 2,5 km, més o menys. Hem decidit fer primer la banda d’aquí, que és on fem el 80% de l’activitat. Per a les escoles i els debutants, és la zona més plana. Si més endavant es pot, tirarem cap a la zona del bosc. Potser la temporada que ve augmentarem el nombre de canons. La instal·lació ja està preparada per fer-ho.
Quin és l’estat de salut de l’esquí nòrdic?
Jo crec que hi ha molta feina per fer. Aquí al sud d’Europa l’esquí nòrdic és un esport que no té la força de l’esquí alpí, per nombre de practicants i d’estacions. En canvi, al nord d’Europa o a Centreeuropa és tan potent com l’esquí alpí o més. Ens hem de posicionar dins d’Andorra. Jo penso que ara aquí tenim unes condicions molt bones. Tenim l’estació per poder créixer i comptem amb un suport molt important del Comú de Sant Julià de Lòria pel que fa al club. L’esquí nòrdic no és un esport que creixi de la mateixa manera que altres disciplines, com el surf de neu, que els últims anys ha augmentat molt. És un esport que creix molt a poc a poc, però la base és molt sòlida. Sobretot perquè qui prova l’esquí de fons normalment s’hi queda. Al cap d’un any segur que el practica, perquè enganxa i agrada. Però sí que des de fora es veu com un esport que cansa molt i que requereix esforç físic. En canvi, quan la gent ve i el prova, li agrada perquè realment no cansa tant, tothom es pot adaptar al seu nivell, hi ha pistes amb tota mena de desnivells, més fàcils, més difícils...
Sí que, últimament, hi ha hagut més fal·lera per l’esquí de muntanya. ¿A Naturlàndia s’ha estudiat aquesta opció?
De fet, des del Govern ara han posat un cartell per als practicants de l’esquí de muntanya, on tenen la informació del temps, el perill d’a-llaus... Funciona tot amb codis QR. L’any passat ja hi va haver força afluència d’esquiadors de muntanya perquè tenim itineraris que són molt adients per als debutants i per als que no ho són. A més, la zona no té tant risc d’allaus. I ho volem potenciar més. Els fem sortir per on comença la pista d’esquí de fons, i normalment van cap a la banda del pic Negre, entren a la vall del Madriu... Es poden fer moltes excursions. I sí que l’any que ve volem mirar de potenciar-ho una mica més marcant itineraris amb GPS perquè la gent sàpiga per on pot anar.
