Publicitat
Publicitat

SECTOR COMERCIAL SALT QUALITATIU

Els espais per a vianants guanyen terreny dins els eixos comercials

El Govern i els comuns lideren l’organització d’accions dinamitzadores

“Andorra és un gran centre comercial a l’aire lliure i l’escenografia urbana té un paper determinant en l’experiència de compra”. Són paraules del president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Marc Pantebre, a l’hora de parlar dels canvis que hi ha hagut als principals eixos comercials del país per millorar l’activitat comercial. I és que els últims anys els visitants han pogut veure transformacions importants a les avingudes Meritxell i Carlemany i la posada en marxa de diverses accions per dinamitzar el turisme de compres.

Creació de Vivand

El canvi més visible ha sigut el tancament al trànsit ara fa un any i mig de l’avinguda Carlemany, que s’ha convertit en Vivand, un espai on els vianants poden passejar i comprar d’una manera més còmoda i gaudir de les terrasses, sobretot en època de bon temps. La transformació d’aquesta zona comercial ja va començar el 2009, amb l’obertura del vial de la Unió, la descongestió de trànsit gràcies a la urbanització del Clot d’Emprivat i la inauguració del centre comercial Illa Carlemany, uns fets que van propiciar la modernització progressiva de les botigues del voltant, tal com recorda el cònsol menor d’Escaldes-Engordany, Marc Calvet. La creació de Vivand ha suposat un increment de l’afluència de vianants a l’avinguda superior al 20%, segons els comptatges fets pel Comú.

Calvet explica que els pròxims passos a seguir a l’avinguda són instal·lar-hi el paviment definitiu, millorar la il·luminació i definir un disseny final de les terrasses. Així, de cara al 2015, tenen previst obrir un concurs d’idees per treure tot el potencial possible del projecte. Entre les propostes que hi ha sobre la taula actualment destaca la instal·lació d’un fil musical unificat per a tot el carrer. A més, des del Comú estan estudiant la possibilitat que la zona més alta de Vivand, la que se situa entre l’avinguda de les Escoles i el carrer de la Constitució, pugui tornar a tenir trànsit, però controlat a 20 km/h i només en dies o horaris de baixa afluència, tenint en compte que aquest tram s’ha especialitzat en establiments de restauració, i que aquest sector només genera afluència en horaris concrets del dia.

Millora de l’avinguda Meritxell

També a l’avinguda Meritxell s’han fet intents de tancar-la al trànsit, però no ha sigut possible per la negativa dels comerços i els problemes que provoca en la circulació dels vehicles. Amb tot, sí que es fan tancaments puntuals en dies d’alta afluència turística i s’hi han fet obres de millora per eliminar un sentit de circulació en un tram i eixamplar les voreres per guanyar espai per als vianants. Últimament també s’ha renovat part del mobiliari urbà, s’ha millorat la il·luminació i s’ha invertit en nou enllumenat nadalenc i en un arbre de Nadal de més de vint metres. Però l’objectiu del Comú d’Andorra la Vella va més enllà i per això treballa en un pla d’embelliment de tots els eixos comercials de la parròquia, per afavorir els comerços més allunyats de l’avinguda Meritxell, com són els de Prada Ramon, Na Maria Pla i el centre històric.

Els últims anys, els comerços també han fet un esforç per adaptar-se als nous hàbits i exigències dels compradors. El vicepresident de la Federació d’Associacions de Comerciants d’Andorra (FACA), Antoni Miralles, assegura que els establiments de les principals avingudes comercials estan millorant cada cop més el producte, el servei, la imatge i l’ambientació del negoci, per satisfer les exigències del client, que són cada cop més altes. En canvi, els comerços més allunyats dels eixos comercials aposten pels productes més barats i l’increment de les promocions i els descomptes.

Però pel que fa al tipus d’establiments, Miralles assegura que “la globalització també ha arribat a Andorra” i cada cop hi ha més franquícies i més marques globals que s’incorporen al mercat andorrà. També destaca que, tot i que van desapareixent les botigues petites com en altres països, encara se’n conserven algunes que mantenen les seves peculiaritats. De fet, hi ha entre un 40% i un 50% d’empresaris que encara no són franquiciats i continuen fent les coses “a l’andorrana”, i això fa “que encara es trobi diferència amb el mercat espanyol”.

Aposta per la dinamització

Per la seva banda, el cònsol menor d’Escaldes-Engordany destaca que els últims temps cada cop es veuen més establiments que aposten per la qualitat i per donar un valor afegit al client. També el president de l’associació de comerciants de Prada Ramon i Na Maria Pla, Joan Babot, remarca que cada cop hi ha més interès per instal·lar botigues de luxe, i que el canvi s’ha notat sobretot en joieries, farmàcies i botigues de roba.

Des de fa un parell d’anys, el Govern i els comuns han començat a intensificar les accions de dinamització comercial, amb esdeveniments i activitats al carrer, jornades amb preus promocionals i d’obertura dels comerços fins a altes hores de la nit, etc. Tot plegat, amb l’objectiu de captar més clients i aportar-los un valor afegit a l’experiència de compra. Però des de les institucions públiques lamenten que a Andorra no hi hagi més associacionisme comercial, que és des d’on s’haurien d’impulsar aquestes accions. Ho remarca Calvet, que creu que per això han “trigat molt temps a fer una Shopping Night”, i altres ciutats els “porten anys d’avantatge”.

Però hi ha excepcions, com la feina feta per l’Associació de Comerciants del Centre Històric, que de mica en mica ha convertit el barri en un referent gastronòmic, o la creació del Fener Boulevard.

El futur, tal com apunta el president de la Cambra de Comerç, passa per continuar impulsant accions que fomentin la competitivitat, la professionalització i la capacitat d’adaptació als canvis. A més, Pantebre anima els comuns a continuar invertint per millorar els eixos comercials i a fomentar l’associacionisme comercial, perquè les campanyes de dinamització puguin tenir encara més èxit.

Actualment a Andorra hi ha uns 2.600 establiments comercials que donen feina a uns 8.700 assalariats, una xifra que correspon a un 25% del total d’assalariats del país.

Na Maria Pla es converteix en Fener Boulevard

Fa pocs mesos els comerços del carrer Na Maria Pla d’Andorra la Vella es van agrupar sota la denominació de Fener Boulevard. Un dels impulsors d’aquesta iniciativa, Joan Babot, explica que l’objectiu és englobar els establiments -ja en són gairebé un 90%- sota una mateixa marca per donar visibilitat a aquesta zona comercial i organitzar activitats de dinamització per incentivar les vendes.

Fa poc el bulevard ha acollit una exhibició de vehicles antics i, de cara a les festes nadalenques, han previst sortejar un lot de productes entre la clientela. Tot i això, ja treballen en el que vol ser la seva activitat estrella, una fira del vi novell amb degustacions al carrer de cara al mes de maig de l’any vinent. Babot assegura que des de la creació de la marca s’ha aconseguit que hi hagi més moviment en aquest carrer comercial, que havia perdut embranzida a causa de l’alt poder d’atracció que tenen les avingudes veïnes de Carlemany i Meritxell.

Centre històric, centre gastronòmic

“Havíem quedat apartats de la zona comercial i volíem donar una empenta al barri”. Miquel Canturri, president de l’Associació de Comerciants del Centre Històric d’Andorra la Vella, explica que de mica en mica s’ha aconseguit que aquesta zona de la parròquia acabi sent un referent en l’àmbit de la restauració per a tot el país. Els últims anys hi han obert nous restaurants, s’hi han instal·lat més terrasses i el barri té cada cop més ambient, gràcies també als diferents esdeveniments que s’han organitzat amb l’ajuda del Comú. Per Nadal estan previstes noves activitats, com ara les actuacions de grups de gòspel, i el següent objectiu és atreure més comerç a la zona. L’ideal, segons Canturri, serien botigues especialitzades en artesania, joieria o moda, en sintonia amb la imatge del barri.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT