SANITAT
Suplements Andorra 18/09/2017

Sang andorrana per a Catalunya

Les campanyes de donacions al Principat es coordinen des del 2011 amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya

Clara Garnica
5 min
L’última marató de donacions de sang es va dur a terme al maig a les cèntriques instal·lacions del Comú d’Andorra la Vella ubicades a la plaça Lídia Armengol.

Andorra la VellaMalgrat ser un país petit, malgrat tenir necessitats de sang molt inferiors a les dels països veïns, Andorra també està conscienciada respecte a la donació desinteressada per a les persones que, per temes de salut, ho necessiten. Al país es duen a terme tres campanyes anuals, i des de fa tres anys també una marató, amb l’objectiu d’arribar a xifres de donants similars a les de la demanda del país. De moment, però, encara no s’ha aconseguit aquesta fita. Andorra necessita al voltant de 1.500 dosis de sang a l’any, segons els càlculs exposats per l’expresident de la Creu Roja Andorrana Josep Duró (el va rellevar fa uns dies Josep Pol Pedrós). Actualment, de mitjana se n’assoleixen a l’any unes 1.000.

Per aconseguir incrementar aquestes xifres, l’any 2010 el ministeri de Salut andorrà va tancar un acord amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST), que va entrar en vigor l’any següent i es renova cada any. Des d’aquell moment, les campanyes i jornades de donació de sang que es duen a terme a Andorra estan coordinades a tres bandes: el mateix Banc de Sang català, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i la Creu Roja Andorrana. Tota la sang que es col·lecta va a parar a territori català. El procés de transport està validat pel BST català, tot i que les bosses compleixen els requisits normatius de les tres parts implicades, tal com explica el secretari d’estat de Salut, Joan Antoni León.

Amb aquest acord es va posar punt final a anys de polèmica ciutadana per aquestes campanyes de donacions. Eren jornades coordinades per l’Établissement Français du Sang (EFS), un organisme que incloïa les persones homosexuals dins la llista dels que no poden donar sang, al mateix calaix, per tant, que persones amb problemes de salut. Aquesta prohibició va generar malestar entre el col·lectiu homosexual, però també entre la població en general.

El 2011 les campanyes es van alternar: franceses, amb prohibicions homòfobes, i catalanes, sense restriccions més enllà de les habituals. És a dir, cal tenir entre 18 i 65 anys, pesar més de 50 quilos, estar bé de salut i no haver donat ja tres vegades sang en l’últim any en el cas de les dones, i quatre en el cas dels homes.

La combinació franco-catalana, però, no va acabar de funcionar i els francesos van decidir deixar d’organitzar les seves campanyes i deixar el protagonisme exclusiu al banc català. “Va ser decisió seva i no sé quin rerefons pot haver-hi”, assegura León. No obstant això, es va mantenir el conveni signat amb el banc francès, en vigor des de l’any 1978.

Així, es pot dir que al país es viu una particularitat en matèria de donacions. La sang que s’aconsegueix de la població andorrana s’envia a Catalunya, però l’hospital del país, el Nostra Senyora de Meritxell, es proveeix de la sang que li subministra el banc francès. Ara bé, explica León, s’està en negociacions amb Espanya per poder importar sang també d’aquest país. Les converses “estan avançades”, assegura.

Les campanyes

La Creu Roja Andorrana és el gran artífex del bon funcionament de les campanyes de donacions que es fan en l’actualitat. L’entitat és l’encarregada de coordinar-les des del 1980. Ells són els encarregats de la comunicació de les jornades a la població i de tots els temes de logística. “Fem la publicitat, busquem les ubicacions més idònies i ens encarreguem del refrigeri que proveirem als donants, entre d’altres”, explica l’Anna Arias, membre de la Creu Roja. Tot ho fan amb la constant coordinació amb el BST, per poder definir el personal mèdic i material que necessiten per a cada campanya.

Ja durant les jornades en si, una trentena de voluntaris s’encarreguen de donar la benvinguda als donants, explicar el procés que hauran de seguir i resoldre possibles dubtes. Dubtes com si poden donar sang “si han anat fa poc al dentista o perquè prenen certa medicació”. Finalment, i un cop s’ha fet l’extracció, acompanyen el donant perquè faci repòs i mengi i begui alguna cosa abans de marxar.

La tasca que fan els voluntaris de l’entitat es fa en totes les campanyes centrals, que duren dos dies i que es fan o a Escaldes-Engordany o a Andorra la Vella. És a dir, a les parròquies centrals, on treballa el gran gruix de la població del país. Abans s’optava per anar a cada parròquia, però “els números no sortien”, reconeix Arias. Desenvolupar tota la logística per aconseguir “una dotzena de donacions” no era rendible. “Volem fer-ho còmode i pràctic per a tothom”, afegeix.

Paral·lelament, els tres últims anys a aquestes campanyes s’hi ha afegit el que s’ha anomenat la Marató de Donació de Sang. Es tracta d’un únic dia en què, per aconseguir captar nous donants, s’organitzen diverses activitats socials i culturals per captar l’atenció de la població. És, en definitiva, “un dia festiu on passen moltes coses”, on participen associacions culturals, gastronòmiques, entitats diverses, personalitats que se sumen a la bona causa, etcètera.

L’última va tenir lloc a mitjans del mes de maig a Andorra la Vella i, durant les dotze hores que va durar, es van aconseguir 437 donacions, xifra satisfactòria al parer dels organitzadors.

Per tot plegat, tant a parer de la Creu Roja com del mateix Govern, es pot dir que les campanyes i maratons funcionen i, per tant, es pot dir que, en línies generals, “la població andorrana és solidària”, manifesta Anna Arias, perquè “no li costa donar sang”. “No ens podem queixar de la solidaritat dels andorrans”, afegeix León. De fet, fa tres anys que la xifra de donacions augmenta i ja s’han superat el miler (coincidint amb l’inici de les maratons), però l’objectiu no és quedar-se aquí sinó arribar a les 1.500 per poder dir que Andorra és autosuficient en sang.

Per aconseguir-ho, la Creu Roja creu que cal millorar la comunicació i difusió de les campanyes per arribar a més gent i que es pugui organitzar per venir a donar sang. Així mateix, es treballa en nous projectes, com la prova pilot que va tenir lloc aquesta temporada hivernal i que va consistir a desplaçar-se fins a les estacions de Pal i d’Arinsal del domini Vallnord per captar l’atenció dels esquiadors. En total van ser 88 donacions entre les dues estacions.

Un altre projecte és el de desplaçar-se directament a grans empreses del país. Ja es va provar amb l’empresa de telecomunicacions Andorra Telecom, on es van estar un dia sencer, explica Arias, prova pilot que ara es vol estendre a d’altres ubicacions.

Un banc de sang a Andorra?

Arribats a aquest punt, i tenint en compte la singular situació del país, que dona sang a un estat i en rep d’un altre, arriba el debat sobre si cal treballar per tenir un banc de sang nacional. “Tenir l’estructura d’un banc de sang i teixits a Andorra no és viable perquè és molt costós econòmicament i l’acord actual ja cobreix les necessitats”, va assegurar durant l’última marató el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany.

“La sang es fa malbé de seguida” i seria difícil, per tant, poder autogestionar-la”, afegeix Anna Arias, de la Creu Roja. Per tant, totes dues parts consideren que, tal com es gestiona en l’actualitat, és l’opció més correcta i econòmicament viable. En definitiva, tot apunta que aquesta situació curiosa es mantindrà almenys uns anys més: sang andorrana per als catalans, sang francesa per als andorrans.

Més de 1.000 donacions, però demanda de 1.500

“No creiem que sigui impossible, els percentatges ens donen la raó”. La Creu Roja es mostra optimista pel que fa a l’objectiu d’arribar a les 1.500 donacions de sang anuals, la xifra aproximada que es calcula que permetria dir que Andorra és un país autosuficient. L’any passat es van superar les 1.000 donacions i ja són tres els anys consecutius de creixement. Queda clar que com més campanyes i jornades, més augmenten les dades. El 2014, el pitjor dels últims anys, només se’n van fer tres, i les donacions van baixar fins a les 700. I es venia del millor any, el 2013: se’n van fer quatre i una a través del banc francès, l’última al país.

stats