ROMÀNIC ANDORRÀ
Suplements Andorra 02/03/2015

Un art auster però ple de singularitats

Andorra és dels pocs indrets amb dues mostres de campanars de planta circular d’estil romànic

Marta Tort
4 min
ESGLÉSIES SINGULARS
 01. L’església de Santa Coloma amb el seu campanar rodó. 02. El peculiar enclavament de Sant Martí de Nagol. 03. El desproporcionat campanar de Sant Miquel d’Engolasters, que contrasta amb les petites dimensions de la nau.

Andorra La VellaL’art romànic és l’estil artístic més destacat d’Andorra. El trobem reflectit en una trentena d’esglésies repartides per tot el territori, de la cinquantena de temples religiosos que hi ha en total. Són construccions petites i austeres, fetes amb pedra del país, lloses de pissarra a la coberta, d’una sola nau i amb un estil similar al de la resta del Pirineu, tot i que més sòbries i menys ornamentades per les dificultats d’accés i l’aïllament geogràfic i polític que vivia el país a l’Edat Mitjana.

També a causa d’aquesta circumstància el romànic ha perdurat molts segles i l’estil s’ha anat imitant per construir nous temples o ampliar els existents. En canvi, l’estil gòtic és absent en l’arquitectura. Per tot plegat es fa difícil datar de manera exacta les esglésies. Però malgrat la senzillesa de les construccions, les esglésies romàniques andorranes tenen algunes singularitats, sovint poc conegudes.

Esglésies com a torre de guaita

Tal com explica l’experta en art romànic Imma Serra, les diferents esglésies van ser construïdes estratègicament de manera que dominessin la vall on estaven situades i que des de dalt del campanar es pogués veure el campanar veí o, en tot cas, es poguessin comunicar entre si mitjançant un codi de campanes.

D’aquesta manera, a més de la funció religiosa, les construccions feien de torre de guaita i servien perquè els pobles es poguessin avisar entre de perills o d’incendis. Les esglésies també eren un punt de reunió social, d’intercanvi d’aliments i de bestiar, i és per això que la majoria de portals estan orientats al sud: perquè siguin el màxim d’assolellats.

Dimensions reduïdes

La proximitat amb grans centres religiosos com la catedral de la Seu d’Urgell o el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (Anserall) explica l’absència de grans monuments romànics a Andorra. A més, hi ha poques restes de castells i de fortificacions per la neutralitat i la pau que de sempre ha mantingut el país.

En aquest àmbit cal fer esment del jaciment de la Margineda, que hauria posat al descobert les ruïnes del castell de Sant Vicenç; així com el conjunt històric de les Bons, que a banda de l’església inclou una torre de defensa del segle XIII i vestigis d’un castell, segurament de finals del mateix segle. A més d’esglésies, també podem trobar ponts d’estil romànic com el de la Margineda (Andorra la Vella) i el de Sant Antoni de la Grella (la Massana).

Campanars circulars

L’església de Sant Vicenç d’Enclar i la de Santa Coloma, totes dues a la parròquia d’Andorra la Vella, tenen dos dels pocs exemplars de campanars de torre de planta circular del Romànic català, juntament amb els de Sant Martí d’Ars i el de Sant Serni de Tavèrnoles, els dos al municipi alturgellenc de les Valls de Valira. Si bé inicialment s’havia cregut que els campanars andorrans s’havien inspirat en el de Sant Serni de Tavèrnoles, les investigacions de Patrimoni Cultural han determinat que l’església de Sant Vicenç d’Enclar és anterior al segle IX, de manera que es converteix així en l’edifici religiós més antic del país. Aquesta construcció, a més, formava part del conjunt fortificat d’Enclar i es trobava totalment en ruïnes fins que va ser reconstruïda a partir del 1980.

La parròquia amb més esglésies

La parròquia de Sant Julià de Lòria és la que té més construccions religioses d’origen romànic: una desena. L’explicació més plausible és la proximitat amb la frontera, que permetia que hi hagués més influència de les construccions de la Seu d’Urgell i més accessibilitat als nuclis habitats d’aquesta parròquia, per la qual cosa -juntament amb unes condicions meteorològiques més favorables- era més fàcil que s’hi construïssin esglésies.

El campanar més alt, a Encamp

Amb 23 metres d’alçada, el campanar de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp és el més alt d’Andorra. També és curiós el campanar de Sant Miquel d’Engolasters, que, amb 17 metres, és desproporcionadament alt en comparació amb les dimensions de la nau de l’església, i amb el teulat i les finestres geminades molt més allargades de l’habitual. Es creu que aquesta desproporció podria tenir la causa en l’emplaçament del temple, prop d’un fort pendent que domina la vall, i per la necessitat de poder visualitzar tota la vall de les parròquies centrals des de dalt de la torre.

En canvi, Sant Cristòfol d’Anyós és l’única que té un campanar de base quadrada que no sobresurt l’alçada de la nau, cosa que es podria explicar perquè la seva situació privilegiada ja li permetia dominar tota la vall de la Massana sense necessitat de fer un campanar més alt.

Orientació invertida

Una de les esglésies amb una construcció més inhabitual és la de Sant Martí de Nagol, a Sant Julià de Lòria. Si bé tal com marca la litúrgia les esglésies han de tenir l’absis orientat a l’est, en aquest cas es troba cap a l’oest, a causa de la seva curiosa ubicació, encaixada a la penya per poder dominar tota la vall.

Doble finestra geminada

L’església de Sant Climent de Pal és l’única construcció del Romànic andorrà que té dues finestres geminades al tercer i últim pis del campanar (excepte al costat nord, per protegir-se del temps), un element molt atípic en campanars de petites dimensions com aquest. També és curiós el campanar de Sant Joan de Caselles (Canillo), que està separat de la nau de l’església i originàriament tenia un accés independent.

Poca escultura romànica

Les esglésies de Santa Coloma i de Sant Miquel d’Engolasters conserven dues de les escasses mostres d’escultura romànica. Es tracta d’uns caps esculpits en pedra tosca situats sota la coberta del campanar, i per això es creu que va ser el mateix mestre el que va construir els dos temples.

D’altra banda, les esglésies andorranes sí que eren riques en pintures murals, però moltes van ser arrencades i tretes del país, i actualment la majoria es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, com les de Sant Miquel d’Engolasters, Sant Esteve d’Andorra la Vella, Sant Romà de les Bons (Encamp) i Sant Romà de Vila (Escaldes-Engordany). En canvi, el Govern va poder tornar a adquirir fa pocs anys els frescos de Santa Coloma, que havien acabat en mans alemanyes.

stats