Barcelona, el preu d’una marca turística

Més d’una dotzena d’operacions urbanístiques lligades al model turístic de Barcelona estan transformant -o han modificat recentment- la fisonomia del litoral i provoquen una forta pressió social i paisatgística sobre els barris immediats. La crítica a determinats interessos turístics i la necessitat d’un debat sobre el model de ciutat, tan reivindicat per veïns i moviments socials, tornen a l’ordre del dia.

A finals d’octubre la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) té previst organitzar unes jornades sobre urbanisme. Un dels eixos d’aquest fòrum serà abordar la problemàtica social i ambiental que afronta el front marítim. Mercè Tatjer és catedràtica de la Universitat de Barcelona, experta en patrimoni marítim, i ha coordinat una investigació sobre els projectes que afecten les dinàmiques de transformació del litoral de la capital catalana. L’experta enumera els projectes que -segons el seu punt de vista- han generat més polèmica per l’impacte en la densitat edificada: el deteriorament del teixit social; els desequilibris entre la població resident i els visitants, i la pèrdua de patrimoni i espai públic a mans d’inversions privades. Les operacions mencionades han compromès més de 763.000 metres quadrats de superfície. El debat arriba ara que el nou govern municipal ha assumit el repte de replantejar el model turístic i posar la lupa, precisament, en projectes que han modificat el front marítim, com la nova marina per a megaiots al Port Vell. Aquests són els projectes que l’informe assenyala com els més polèmics.

La marina del Port Vell

El projecte, com remarca l’informe, transforma la marina en un dels millors ports del món per a vaixells de gran eslora. Suposa una reconversió de la façana litoral en una zona exclusiva de grans instal·lacions, blindades a l’accés de la majoria dels ciutadans i dirigides a persones amb alt podder adquisitiu. El projecte ja està en marxa.

Marina de la bocana nord

La nova marina del port de Barcelona ha sigut motiu de conflicte perquè ocupa 5 hectàrees de làmina d’aigua de la dàrsena i 2,5 hectàrees dels terrenys situats al sud de la bocana nord. Segons la investigació, el projecte és “l’elitització del port”, amb canvi d’ús portuari per a activitats d’ús privat.

Hotel Vela

La construcció de l’hotel Vela ha sigut motiu de polèmica per l’impacte paisatgístic a gran escala que suposa i pel trencament de l’horitzó en la relació ciutat-mar. Aquest equipament, ja consolidat al litoral barceloní, també està destinat a una determinada elit.

La reforma del Moll de Pescadors

Aquesta reforma, segons remarca Tatjer, suposa un canvi d’ús portuari per a noves activitats d’ús privat. A més, també representa la probable desaparició de la llotja de pescadors i la desprotecció del bé catalogat de la Torre del Rellotge, que està afectat per la construcció d’un aparcament per a cotxes.

La reforma del barri del Morrot

Aquest projecte, hereu de l’anterior construcció del barri de luxe Blau@Ictinea, que va quedar en el calaix del govern de CiU a Barcelona per falta de suport polític, pretén transformar l’àmbit entre la muntanya de Montjuïc, la ronda Litoral i el port. La investigació conclou que aquesta transformació no garanteix l’ús públic del mar, de la ribera ni del domini públic, a banda de remarcar l’impacte paisatgístic.

Marina del Prat Vermell

L’antic barri industrial del districte de Sants-Montjuïc també està en plena transformació urbanística. En aquest cas el projecte afecta 59 illes de cases de l’Eixample. L’estudi avisa que l’operació implica desequilibris en les inversions públiques i una pèrdua de la identitat urbana. “No aporta solucions als problemes socials que presenta la zona”, destaca Tatjer.

Àrea de la Marina

Aquesta zona limita amb l’Hospitalet, Montjuïc, el port i amb l’històric barri de la Marina del Prat Vermell. La urbanització afecta 40 illes de la franja sud-est de la ciutat, a Sants-Montjuïc. El conflicte principal, segons es denuncia, és que “no respecta” el teixit urbà de Barcelona, amb edificis de gran altura i alta densitat que generen pressió urbanística sobre el parc de Montjuïc.

Barceloneta

La Barceloneta és un emplaçament clau d’atractiu turístic. És a l’ordre del dia pels conflictes turístics i la forta pressió urbanística que projecta a l’entorn. La modificació del pla d’usos de Ciutat Vella afecta tot el barri, on es podran establir hotels i equipaments hotelers.

Pla d’usos de Ciutat Vella

Aquest pla preveu que es pugui augmentar el nombre d’equipaments turístics i hotelers. En les reivindicacions es denunciaven el canvi d’usos mercantils i l’amenaça del patrimoni cultural, la pèrdua d’espais i edificis públics per a operacions de venda a inversors privats, la pèrdua de població resident -que abandona la zona- i la pressió urbanística sobre el Raval, el Gòtic, el Casc Antic i la Barceloneta.

Hotel Rec Comtal

Ja fa anys que els veïns del Casc Antic lluiten contra la construcció de l’hotel al carrer del Rec Comtal, que es preveu que tindrà set plantes i dos soterranis. Denuncien que atempta contra el patrimoni. “Aquest projecte es va colar en el pla d’usos de Ciutat Vella. Revertir això costarà més de 22 milions d’euros i serà difícil que l’Ajuntament ho pugui assumir”, remarca la presidenta de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona, Ana Menéndez.

Revitalització del Paral·lel

La reforma d’aquesta avinguda permet augmentar, segons es remarca a l’estudi, el nombre d’equipaments turístics i hotelers i crea “desequilibris” entre la vida quotidiana i la dels visitants. Segons s’apunta, la inversió injectada és “descontextualitzada” respecte a les necessitats dels veïns.

Edifici del Deutsche Bank

Un fons immobiliari de Luxemburg vol aixecar un nou hotel de luxe en una de les cantonades més turístiques de Barcelona: passeig de Gràcia amb Diagonal. Aquesta operació ha requerit maniobres urbanístiques complexes i requalificacions del pla general metropolità (PGM), amb l’única finalitat de construir aquesta torre de gairebé 100 metres i deu plantes (on hi ha l’edifici que havia acollit el Deutsche Bank). El projecte ara està temporalment aturat per la moratòria hotelera fixada pel govern de Colau.

Fòrum i Diagonal Mar

La construcció del Fòrum i del complex de Diagonal Mar ha desarticulat socialment el teixit urbà. El projecte Campus Diagonal-Besòs manté aquest model de desarticulació amb la deslocalització de les activitats educatives actuals. Segons Tatjer, l’operació urbana és contrària als interessos de la comunitat universitària, i el projecte Ciutat de l’Economia del Coneixement i la megadiscoteca proposen edificacions a la ribera de mar, contràries a la llei de costes.

Avantprojecte d’oci a Sant Adrià

Francisco Marín, del col·lectiu Bisaucii, denuncia que a les platges del marge dret i esquerre de Sant Adrià es projecten espais dedicats essencialment a l’“extralimitat” oci nocturn. Marín parla de l’avantprojecte que es pretén desenvolupar al litoral de Sant Adrià que, diu, es fa “sense consultar els veïns”. El futur d’aquesta part ja està pactat i pot hipotecar el desenvolupament urbà, econòmic i social de la zona. Abans de finals d’any està previst presentar aquest avantprojecte.

Totes aquestes operacions han requerit fortes inversions d’empreses multinacionals, afecten milers d’hectàrees amb canvi d’ús i poden provocar la desprotecció de l’entorn, del paisatge i de béns patrimonials catalogats. Recentment la FAVB també ha fet un estudi sobre el problema de la massificació turística per examinar els efectes d’aquest model de ciutat adreçat a l’exterior. Ancor Mesa, coordinador de l’estudi, constata que aquestes requalificacions estan creant un procés “gentrificador” a la ciutat. És a dir, la població original dels barris afectats està sent desplaçada per una altra d’un nivell adquisitiu més alt, mentre que l’espai públic és acaparat pel negoci privat i els preus dels lloguers es disparen. “Les zones recentment afectades són Ciutat Vella, el Poblenou, Sagrada Família i zones altes de la ciutat”, diu Mesa.

L’estudi també menciona barris estigmatitzats com la Mina, que han quedat aïllats i ocults a l’ombra d’estructures hoteleres, immobiliàries i comercials clarament enfocades a les classes mitjana i alta. També hi ha processos a la inversa. És a dir, precarització de l’habitatge i divisió de pisos per integrar famílies de baix poder adquisitiu, sobretot a l’Eixample. “Hem denunciat la bombolla urbanística que pateixen els barris més castigats. Aquest model no és compatible amb el desenvolupament de la vida quotidiana”, afirma Menéndez. Per ara, el nou Ajuntament s’ha compromès a estudiar les procedències del capital i les inversions privades lligades a aquestes operacions urbanístiques. “Estem pendents que es revisi aquest model”, conclou Menéndez.