Buenafuente reivindica la Barcelona divertida

Divertit i amb un punt reivindicatiu. L’humorista Andreu Buenafuente ahir va posar el seu humor al servei de les Festes de la Mercè en un pregó en què es va declarar apassionat de Barcelona, la ciutat que el va acollir l’any 1992. Al mateix temps, però, va omplir l’acte de tocs d’atenció perquè sigui una ciutat amb més “justícia social” i, sobretot, més “sentit de l’humor” i menys autocomplaença. Que aquesta Barcelona que ara veu plena de turistes, va dir, no sigui “només una postal bonica” sinó un lloc on sempre valgui la pena viure-hi. Té clar que Barcelona encara el sedueix. Perquè si no fos així ja seria a l’Empordà.

Buenafuente també va aprofitar el micròfon de pregoner per fer una defensa clara del dret a decidir dels catalans i exigir que siguin les urnes les que marquin el futur del país. “No puc entendre quin problema hi ha que Catalunya pugui votar per dir què vol ser”, va dir per deixar clar que tenim el “dret a decidir, el de decidir que no i, fins i tot, el de no decidir”. Però al mateix temps també va demanar que aquest procés es visqui amb més sentit de l’humor. Fins al punt de reivindicar l’humor com una possible estructura d’estat. “Feu el favor de riure més, que riure ens farà més savis”, va etzibar.

Per facilitar-ho, ell havia començat el pregó -visiblement nerviós- ironitzant sobre “l’apocalipsi” que molts havien pronosticat amb l’arribada de l’alcaldessa Ada Colau. Ho va fer llançant un particular missatge “tranquil·litzador”: als passadissos de l’Ajuntament, va dir, no hi ha vist fogueres i els treballadors -alguns fins i tot amb corbata- van nets i no són tots família de l’alcaldessa.

Només hi falta el bust

Les referències al canvi de color al consistori i a les polèmiques que han marcat els cent primers dies de mandat de Colau -com la contractació del seu marit per part de Barcelona en Comú- no van quedar aquí. Buenafuente va remarcar que a l’Ajuntament només hi va trobar a faltar una cosa: el bust de Joan Carles I.

De fet, la tria de l’humorista per engegar les festes és una de les poques decisions que el nou govern ha tingut marge de temps per prendre en aquesta edició de la Mercè, programada encara per l’equip de Trias. Però ahir el govern municipal també va impregnar d’un nou tarannà el pregó recuperant la tradició de sortir, l’alcaldessa i el pregoner, al balcó a saludar la gent que es concentrava a la plaça de Sant Jaume. Un gest que els governs anteriors havien deixat de fer per l’habitual concentració de protestes a la plaça i que no es veia des del mandat de Joan Clos. Ahir, però, coincidint amb el pregó, també hi va haver una protesta -de caràcter festiu- dels veïns de la Barceloneta contra els apartaments turístics. I el pregoner va mostrar la seva complicitat. “Què farem amb el turisme?”, es va demanar. I ell mateix es va respondre: “Hauríem de controlar-lo una mica i fer cas als veïns de la Barceloneta que estan demanant solucions”.

En el seu recorregut per Barcelona va evidenciar el canvi d’ànim que ha notat a la ciutat des que va arribar-hi -poc després dels Jocs Olímpics, quan era, diu “una ciutat feliç”- fins ara, quan sembla que estan tots “molt emprenyats”. En preguntar-se per la Barcelona que vol per a la seva filla Joana, que ahir l’escoltava des del Saló de Cent, va tenir clar que volia una ciutat sobretot més divertida.

Record per als refugiats

En el moment en què l’alcaldessa i el pregoner van sortir al balcó a encetar la festa, es van desplegar a la paret del consistori dues pancartes amb el lema “Barcelona, ciutat refugi”. I el drama que viuen els refugiats va ser present tant en les paraules de Colau com en les del pregoner, que va celebrar el paper de Barcelona com a ciutat acollidora.

Colau va remarcar que en plena festa major tampoc es poden “oblidar d’aquells que arrisquen la vida per arribar a casa nostra” i va celebrar que aquest any sigui Buenos Aires la ciutat convidada, perquè -va dir- l’Argentina va acollir refugiats d’aquí que fugien de Franco i després seria Barcelona la que acolliria argentins fugint de la dictadura i amb la barreja es convertiria en una “ciutat més bonica”. Després de les seves paraules al balcó, va començar la festa a la plaça de Sant Jaume. I s’allargarà fins dijous.