Parets empaperades de vida al ‘forat de la vergonya’

Desenes de fotografies en blanc i negre omplen les parets del Pou de la Figuera -o el forat de la vergonya -. Situades en un dels llocs més emblemàtics de Sant Pere i Santa Caterina, les imatges són un reflex de la realitat intergeneracional i multicultural del barri. Els forasters se les miren encuriosits. En canvi, els del barri les observen amb orgull i s’assenyalen els uns als altres quan es reconeixen a les parets. Qui som?! és una història d’històries per retre homenatge als veïns -els de tota la vida i els nouvinguts- i convida a reflexionar sobre les singularitats d’un barri sovint oblidat entre l’Eixample i el mar i empès al turisme.

Joan Tomás, fotògraf i veí del barri, i Martín Habiague, director de la fundació Mescladís, fa anys que formen un tàndem que els ha portat a treballar en diferents iniciatives socials i, en conseqüència, a empaperar les parets de Barcelona -i d’altres localitats- més d’una vegada. Han passat gairebé onze anys des del primer cop que Tomás va retratar la gent del barri i va intervenir en l’espai públic amb les seves fotografies. Ara per celebrar l’efemèride ha retratat 200 veïns més i ha omplert de vida el ciment, barrejant històries passades i presents.

“La instal·lació Qui som?! pretén reconstruir la història del barri i denunciar l’agressió que pateix”, comenta Habiague. Tomás hi està d’acord i afegeix que aquest projecte és “un homenatge al barri i a la gent que hi viu”. Treuen pit quan parlen de la història de Sant Pere i Santa Caterina, de tot el que han viscut el seus carrers i la seva gent. Però arrufen el nas quan parlen de l’hotel que l’Ajuntament vol construir al carrer Rec Comtal, o davant la possibilitat de canviar els comerços de tota la vida per negocis encarats al turisme. Habiague avisa que si es continua el ritme d’altres zones com el Born, hi ha el perill de “perdre tota personalitat com a barri”.

El Martín no és l’únic que percep l’arribada massiva de turistes com una amenaça. Les dades de l’últim Baròmetre Semestral de Barcelona -de desembre del 2014- indicaven que el turisme ja és la sisena preocupació dels barcelonins, per davant d’altres com la corrupció i la inseguretat.

Integració d’immigrants

La col·laboració de la fundació Mescladís en aquesta iniciativa no és accidental. És una organització que treballa des de fa deu anys a Barcelona per la cohesió social i la integració d’immigrants. A través de tallers i l’Espai Mescladís -restaurant que tenen al Pou de la Figuera-, aquesta entitat ha desenvolupat un paper molt important entre els col·lectius que conviuen a Sant Pere i Santa Caterina. Col·lectius formats pels que hi han viscut sempre i pels que han vingut de fora, que representen un 40%. Habiague assegura: “L’objectiu de projectes com el Qui som?! és que al final no es diferenciï la gent pel color de la seva pell sinó que tots ens vegem com a veïns”.

Vincles personals

Les fotografies que omplen el Pou de la Figuera desprenen alegria, orgull i complicitat. Aquesta complicitat ha traspassat el paper al llarg d’aquests més de deu anys. Tant el Joan com el Martín comparteixen amistats que arrosseguen de les diferents accions en què han participat junts. “El dia que vam inaugurar la instal·lació del Qui som?! van venir persones que havíem conegut anys enrere. Creiem que és un exemple clar dels vincles personals que es creen amb projectes d’aquest tipus”, assegura el fotògraf.

Un d’aquests projectes, i el que va tenir més repercussió mediàtica, va ser Veus des de la Ribera, entre els anys 2012 i 2013, en què es van empaperar les columnes que sostenen l’autopista C-33 de Montcada i Reixac. Una de les històries empaperades era la de l’Ashraf, que va arribar al barri de la Ribera des del Pakistan quan tenia 11 anys. Encara ara, gairebé tres anys després d’haver-se conegut, l’Ashraf continua mantenint relació amb el Joan i el Martín i se saluden amb molt d’afecte quan es troben a l’Espai Mescladís.

Consciència més enllà del barri

Una dècada de fotografies més tard, i amb molt de treball social al darrere, el projecte Qui som?! veu la llum però també deixa pas a altres iniciatives de més abast. El dia 23 de maig s’inaugura al Pati Llimona l’exposició Paper actiu, un recull dels onze anys que fa que el Joan Tomás intervé a l’espai urbà amb les seves fotografies. Aquesta exposició s’emmarca dins del Festival DOCField>15, organitzat per la fundació Photographic Social Vision.

Però la reivindicació fotogràfica al carrer tampoc s’atura. En els pròxims mesos, el Joan Tomás i Mescladís intervindran en persianes de comerços de Barcelona amb Diálogos invisibles, fotografies de gran format que narren les històries d’immigrants a la ciutat. A diferència del Qui som?!, aquesta nova acció serà visible per tot Barcelona, amb l’objectiu de “crear consciència també més enllà del barri”, diu Tomás.