Reconstruint adolescents a Cintra

El Marc i la Judit tenen 16 anys i han acabat quart d’ESO a l’escola Cintra del Raval. El Marc viu amb la seva mare, i la Judit, en un centre residencial d’acció educativa (CRAE). El Quim té un any menys, ha acabat tercer d’ESO i també viu en un CRAE. Les seves vides han estat marcades per la falta d’oportunitats fruit de problemes socials i familiars greus. L’escola Cintra acull un perfil d’alumnes que provenen de famílies desestructurades amb mancances que els ocasionen desequilibris afectius, psicològics, educatius i conductuals. Tots han experimentat l’abandonament físic o emocional.

Abans d’entrar a Cintra, aquests adolescents no sabien què era una abraçada ni sentir-se estimats. Sense l’escola Cintra molts d’ells s’asseurien a l’última fila de l’aula abocats al fracàs escolar i a l’absentisme. Ara el Marc s’ha matriculat a un grau mitjà de mecànica; la Judit, a grau mitjà d’atenció social, i el Quim té clar que quan acabi l’ESO estudiarà cuina. El tret diferencial de Cintra respecte d’altres escoles és el Projecte de Reconstrucció. “L’escola és una oportunitat per despertar el més genuí de cada alumne, per aconseguir la seva integració personal i social i per evitar reproduir tot el procés d’exclusió”, explica Pere Cortiella, col·laborador de l’escola. No és en va que el centre es diu Cintra. És un terme utilitzat en arquitectura per designar una armadura que sosté un arc fins que es posa la pedra central. Simbòlicament, l’escola representa aquesta armadura que consolida l’arc interior de la identitat de cada alumne.

Enric Sevilla és el director del centre i explica que les tutories personalitzades són fonamentals per fer realitat aquesta idea. L’escola treballa en grups molt reduïts. Té 48 alumnes, dotze per curs. A cada curs hi ha un desdoblament d’aules de sis alumnes per tutor. “Aquest és el gran tracte que permet la seva evolució personal”, diu Sevilla.

Segons Santi Martínez, tutor i coordinador dels tallers que imparteix l’escola, la funció del tutor és posar-se al costat de l’alumne i ajudar-lo a resoldre problemes conductuals o d’aprenentatge. La idea és establir una relació propera, càlida i afectiva amb l’adolescent perquè trenqui l’anonimat en el qual ha viscut sempre. Molts d’aquests alumnes mai no havien sortit davant d’una pissarra. “Un dels objectius és aconseguir l’èxit personal dels estudiants, fent-los sentir que valen”, constata Lourdes Minguella, la cap d’estudis. “Els alumnes que se’n van de Cintra s’han sentit estimats”, afegeix.

Hàbits i orientació

L’escola està formada per quaranta professionals entre professors, voluntaris i psicòlegs. Els adolescents hi vénen derivats amb un informe de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP), que detecta a tot el districte o districtes circumdants els casos susceptibles a ser atesos per l’escola. Més d’un 50% d’aquests alumnes estan medicats i derivats al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).

A la tarda l’escola imparteix tallers de mecànica, fusteria, ceràmica, teatre, cuina i electricitat. Segons Martínez, la idea és treballar hàbits com la puntualitat i el respecte pel material i despertar l’interès dels alumnes per orientar-los en el mercat laboral. Quan acaben l’ESO, l’escola intenta garantir la continuïtat i el futur dels alumnes. Pilar Rodríguez prové del món educatiu i és una de les voluntàries que du més de 15 anys al centre. “Els acompanyem en tot el procés i ens assegurem que no queden descoberts”, diu. L’escola és fruit de la unió d’una trentena de congregacions religioses de l’àmbit educatiu, però és aconfessional. “La prioritat és que els nens recuperin l’autoestima i surtin de l’espiral de marginació”, remarca Cortiella.

“Abans d’entrar al centre no assistia a classe. Ara he descobert que m’agrada estudiar”, diu la Judit. “Vaig arribar a Cintra i se’m va obrir una nova oportunitat. Ha sigut fabulós venir aquí”, destaca el Marc. “Cintra m’ho ha donat tot”, resumeix el Quim.

La història de Cintra neix amb el canvi d’estudis de l’ESO, el 2006/07. Un grup de religiosos del Raval es va adonar que hi havia molts nens pel carrer i que cada vegada n’hi hauria més. L’escola té departaments dispersos pel Raval. El terreny de 430 metres quadrats, cedit per l’Ajuntament, és insuficient. Fa sis anys estava ubicada en un local de la Parròquia del Carme, on avui encara s’imparteixen els tallers. L’escola depèn de l’administració i d’alguna fundació privada que hi aporta diners. Fa deu anys que es parla de construir-ne una de nova i ja hi havia el compromís verbal de l’Ajuntament d’un solar on ubicar-la. “Tenim un projecte arquitectònic fet amb un pressupost que es pot assolir”, diu Cortiella.