El programa Salut i escola es va crear l’octubre del 2004 per acostar els serveis de salut als adolescents. La Mònica Serravinyals és la infermera del CAP Adrià, a Sarrià - Sant Gervasi, que coordina aquest programa. Li agrada treballar amb adolescents: “Es crea un vincle molt maco i és reconfortant”.
Per què és necessari el programa Salut i escola?
Perdem el vincle amb els adolescents als 14 anys. Fins llavors, visiten regularment el pediatre, la infermera, es posen les vacunes... Però a partir dels 14 anys es perd el contacte i no tornen a entrar a un CAP fins que són adults o tenen un problema de salut. I l’adolescent és una persona amb dubtes, amb problemes, i és una etapa de canvis en què necessita la figura de la infermera però no la té. I és per això que anem als instituts, perquè és el lloc on passen més hores.
I què feu?
És una consulta oberta. Els alumnes vénen voluntàriament i parlen amb nosaltres dels dubtes i els problemes de salut que tinguin, de forma confidencial sempre que no es posi en perill la seva vida. Parlen del que necessitin.
I què els interessa?
Consulten temes de sexualitat i afectivitat, consum de substàncies -cànnabis, alcohol i tabac-, consultes alimentàries i situacions d’ansietat i tristesa. En altres barris, per les condicions socioeconòmiques, l’ansietat i la tristesa estarien en primer lloc. A un adolescent que viu un desnonament li preocuparà més això. Però en aquest barri això no passa perquè les situacions no són tan extremes com en d’altres.
Quins són els dubtes sobre sexualitat i drogues?
No pregunten coses estranyes. Les noies, com afrontar la primera relació sexual, i els nois, com posar-se el preservatiu. I, pel que fa a les drogues, bàsicament busquen informació: qui no consumeix pregunta pels efectes de les drogues i qui consumeix vol saber si els riscos són certs o no. El problema és que els adolescents tenen molta informació al seu abast -consulten a través de Google, les xarxes socials i els amics- però no sempre és fiable, i vénen a nosaltres buscant informació fiable, propera i confidencial.
Què feu quan us diuen que consumeixen drogues?
Hem de veure a quin nivell ho fan, quina quantitat i amb quina freqüència. Bàsicament consumeixen alcohol el cap de setmana i porros. L’ideal és que no consumeixin, però un cop ho fan hem d’intentar promoure el consum responsable, que vol dir que sigui un consum mínim, no barrejar drogues i que sigui en un ambient lúdic, perquè si consumeixen porros a casa ja hi ha un altre problema darrere. I els diem que quan surten de festa i beuen han d’intentar que algú del grup no begui perquè pugui demanar ajuda si fos necessari. Els donem pautes de consum responsable i és molt gratificant quan tornen i diuen: “Només vaig prendre tres cerveses i m’ho vaig passar molt bé” o “He agafat el puntillo i no m’he emborratxat”.
Quines són les situacions que generen més ansietat als joves d’aquest barri?
Sobretot situacions derivades del divorci dels pares, això els afecta molt. També consulten nois adoptats. Si l’adolescència ja és complicada, un nen adoptat necessita certa informació que no té. També casos de baralles entre amics, de parella... Però no trobem res patològic. En altres barris sí que es donen casos durs i de maltractaments.
La salut depèn del barri on vius?
Molt. És bàsic. Depèn del nivell econòmic. L’esperança de vida és diferent en funció del barri de Barcelona.
Quin balanç fa del programa?
Fa onze anys que es manté però sempre en la corda fluixa. Aquest programa es du a terme gràcies a l’equip directiu del nostre centre i dels instituts. Si no fos per les meves companyes, que em supleixen quan jo surto per anar a un institut, això no es podria fer. Estem promovent hàbits de salut en adolescents perquè en un futur puguin ser adults sans, i això vol dir una societat sana. Això és bàsic i, fins que no ho entenguin els que manen, aquest programa sempre correrà perill.
