Una arcàdia burgesa

Les galeries que connecten els carrers Tuset i Balmes conserven l’atmosfera d’un benestant paradís perdut

El carrer Tuset és un lloc que sempre m’ha fet una mica de ràbia. Per als nascuts a la Barcelona proletària, aquestes voreres reunien els hereus de les nissagues burgeses, joves amb els quals no teníem res a veure. A mi em transporta a l’adolescència, quan formava part d’un grup de poesia anomenat Guspira. Cada dimarts a la tarda fèiem recitals a la desapareguda Cova del Drac, davant d’un públic integrat per iaies que prenien iogurt i aplaudien d’avorriment. Llavors, Tuset ja era una caricatura d’aquell Tuset Street icònic per a la Gauche Divine, que havia volgut imitar el Carnaby Street londinenc. Però en el seu moment d’esplendor -quan acollia el restaurant Reno, la cafeteria Ischia o el pub Tuset-, era un carrer ple d’agències de models, estudis de fotògrafs, botigues fines i una sala, el cinema Arcàdia, que va ser molt popular entre els aficionats a l’art i l’assaig.

Malgrat que l’Arcàdia fa molts anys que està tancat, al seu costat continua el passatge Arcàdia, unes galeries comercials que donen al carrer Balmes. Hi va haver un temps que les galeries van ser un signe de modernitat, representaven una nova forma d’oci familiar. Les pioneres van obrir el 1915, les Galeries Laietanes, a la Gran Via amb passeig de Gràcia. Però va ser en la postguerra quan van agafar embranzida, amb l’aparició de l’avinguda de la Llum del carrer Pelai, les Galeries Maldà a Portaferrissa, les Galeries Olimpia a la ronda de Sant Pau, les Galeries Astoria a la Rambla (al costat del teatre Poliorama) o les Galeries David al mateix carrer Tuset, que es transformarien en el famós Drugstore David. El passatge Arcàdia va ser l’última d’aquestes iniciatives, l’any 1957. Actualment obre fins a les 20.30, i els caps de setmana tanca. Conserva negocis que ja hi eren als anys seixanta, com la xarcuteria Aragón o l’antiga sastreria Balart. En aquest passadís s’hi encabeixen un despatx de loteria, un quiosc de premsa, una botiga de mobles i una altra de roba usada, un parell de galeries d’art o la perruqueria Arcàdia. I un antiquari amb cartells a l’aparador que recorda el desaparegut Bazar del Póster, un negoci minúscul que va gaudir d’una gran popularitat entre els adolescents, quan penjar-los a la paret amb xinxetes era considerat tot un símbol de rebel·lia. També acull l’agència turística Muafrika, especialitzada en viatges al continent africà. I el bar Arkadia Newage, que havia sigut el famós Stork Club on paraven fotògrafs, escriptors i gent del cinema com Colita, Xavier Miserachs, Oriol Regàs o Joaquim Jordà. Un dels seus clients, el poeta Jaime Gil de Biedma, deia que s’hi reunia “gent encantadora i amable, malgrat que una mica depriment”. Va ser en una d’aquelles reunions quan va sorgir la idea d’obrir un local nocturn anomenat Boccaccio. A prop d’allà funcionava l’empresa Servicio Nocturno Ángel, que et duia un medicament o un paquet de cigarretes a casa a qualsevol hora del dia.

Aquell món de despreocupada afectació i oci militant va començar a trontollar, juntament amb laGauche Divine i Tuset Street, el 1970, quan molts dels seus clients es van tancar a Montserrat per protestar pels judicis de Burgos. Indignada, una manifestació antifranquista va acabar aquí, rebentant aparadors i cabines telefòniques, en protesta contra els tancats. Com explicava J.M. Colomer i Calsina, es van llançar fulls on es llegia: “La mateixa burgesia que assassina a Burgos es refugia en la pau de Tuset”. Des de llavors, el passatge ha conservat l’atmosfera d’un benestant paradís perdut, on la llum artificial fa males passades. Mig amagats queden els rastres del que va ser un dels espais més de moda d’un carrer que sempre ha volgut estar de moda.