Xavier Escrivà: “Som el cinema de les segones oportunitats”

“Els diners són importants, sí, però per a nosaltres és bàsic oferir bones pel·lícules”. Tota una declaració de principis de Xavier Escrivà, el gerent del Cinema Maldà, que ha vist com el seu negoci ha estat a punt de seguir el camí de l’Alexandra o l’Urgell, que han tancat. Després d’una crida de socors, al desembre, sembla que l’afluència de públic revifa i els pròxims mesos són decisius per mantenir viu l’únic cinema de sessió contínua a Barcelona.

Fa 27 anys que ets al Maldà. Què té aquest cinema per retenir-t’hi tant de temps?

De jove treballava als Mobles Maldà -dins les galeries que porten el mateix nom- fent de mosso de magatzem i els divendres quan sortia de la feina anava a veure Pasolini, Bergman, Visconti... Ja aleshores em vaig enamorar d’aquest cinema! Em van oferir treballar d’acomodador, després em vaig treure el carnet d’operador i ara porto el negoci juntament amb la Natàlia Regàs. En aquest cinema som uns romàntics del cel·luloide!

Portar un cinema entre dues persones no deu ser fàcil...

No, no ho és. Entrem a les 11 del matí i sortim passada mitjanit. Fem de tot! Mentre es projecta la pel·lícula aprofitem per fer paperassa, respondre correus, preparar la programació, contactar les distribuïdores... Però també ens encarreguem del manteniment. Si s’ha d’arreglar una cadira o canviar una bombeta ho hem de fer nosaltres.

Al desembre vau llançar una crida de socors per salvar el cinema. ¿Tan delicada era la situació?

L’últim trimestre del 2014 va ser horrorós, només venien 5 o 6 persones al dia. Per això vam fer la crida, per explicar la nostra situació i salvar un cinema tan especial.

Com va reaccionar la gent a la crida?

Vam fer públic el nostre patiment per un negoci que ens estimem i sembla que ha funcionat. Ens van arribar centenars de correus de suport i el nombre d’espectadors per dia ha crescut fins als 40-50 de mitjana. Sortir als mitjans de comunicació en aquell moment també va ajudar a fer visible la nostra desesperació. Fins i tot els propietaris de les Galeries Maldà van tenir una paciència infinita quan no podíem pagar les factures a final de mes. El suport general va ser increïble.

¿General també vol dir de les institucions?

No. Ni l’Ajuntament es va interessar per la situació que estàvem vivint.

¿Creus que les subvencions podrien assegurar la supervivència del Maldà?

Sí, de fet estem pendents de demanar-ne una pròximament, però n’hi ha algunes que són tan contradictòries... Per rebre algunes ajudes has de tenir un mínim de 30.000 espectadors a l’any. Si nosaltres arribéssim a aquesta xifra no ens caldria cap ajuda!

¿I si no disposeu d’ajudes, com ho feu?

Ens hem hagut de buscar la vida i ser enginyosos. Per exemple, posant a la venda trossets de l’antiga pantalla de projecció. A la gent li fa molta gràcia emportar-se a casa un tros de pantalla i veure que és foradada!

El Cinema Maldà projecta pel·lícules poc comercials o en el moment que ja estan fora de cartellera a les grans sales. Per què?

Nosaltres no anem darrere de les pel·lícules d’estrena, volem que les pel·lícules tinguin segones oportunitats. El Maldà és el cine de les segones oportunitats! Cada cap de setmana vaig a mirar les pel·lícules que es projecten en altres cinemes, les puntuo i després mirem quina taquilla han fet. No programo només les que m’agraden, sinó també em fixo en què demana la gent.

¿Es podria dir que ara esteu vivint la vostra segona oportunitat?

Sí, sens dubte. Som l’únic cinema de sessió contínua que queda a la ciutat de Barcelona i volem que la gent ens conegui. Pel preu d’una entrada aquí pots veure en un mateix dia totes les pel·lícules en cartell. No som els millors tecnològicament parlant, però, com a mínim, ens queda una mica de romanticisme i esperança.