La ciutat per hores

Llogar per hores -una habitació d’un hotel, un apartament espectacular o fins i tot un terrat amb vistes a la ciutat-és una opció que guanya adeptes a Barcelona. L’oci es flexibilitza també en el temps. Encara hi ha gent que planifica els seus viatges a través d’ agències, però cada vegada són més els que per preparar les vacances recorren a l’inexorable univers de les tres ves dobles. Ja fa temps que ha arribat l’economia col·laborativa i encara que sembli una novetat, organitzar-se amb altra gent per estalviar és més vell que anar a peu. Ja no ens sorprèn veure els pares parlar d’Airbnb -paraula que, igual que potcast, tothom pronuncia com bonament pot-, d’Uber o d’Eatwith.

L’economia col·laborativa ja és oficial i ha arribat per quedar-se. Els sectors tradicionals afectats ja no poden obviar el clamor popular: la gent ofereix i contracta serveis d’una altra manera, més barata i més senzilla. Optimitzar els diners i el temps. Fins i tot acariciem gats per hores. A Tòquio ja no cal tenir un gat a temps complet, només cal pagar per acariciar-lo els minuts que es vulguin. Allà, fins i tot es practica sexe amb temps limitat i espais calculats i tematitzats al mil·límetre. ¿Vol un viatge en un vagó del metro de París o una habitació a Roma amb vistes a la Fontana di Trevi? Doncs despulli’s, introdueixi les monedetes i que comenci l’espectacle (i el compte enrere).

A les ciutats grans el temps és el bé més efímer i més preuat. La tecnologia permet viatjar més ràpid, les eines d’internet conviden a viure en un món en què l’oci se solapa amb la feina i en què els dos conceptes es desglossen de manera infinitesimal. I l’allotjament aliè forma part del joc.

Anar d’hotel i experimentar el plaer que dóna la simetria dels llits i els llençols blancs i terços ja no és exclusiu de les vacances d’estiu. L’hotel, amb una oferta més flexible i segmentada, permet gaudir d’unes microvacances per hores. Una becaina de vacances o fins i tot unes vacances sexuals de tres hores entre conferència i conferència.

Apartaments de pel·lícula

També els apartaments. Fins ara els llibres eren el bitllet més utilitzat per viure altres vides, per arribar a imaginar-nos mons impossibles i sentir-nos protagonistes d’històries que mai podrem viure. Fins ara. Per una quantitat de diners raonable podem prendre un whisky a un menjador de Pedralbes on sembla que Vitto Corleone hagi d’aparèixer en qualsevol moment. O recolzar-nos en una barana amb vistes com Diane Keaton i Woody Allen a Annie Hall.

Barcelona està plena d’apartaments de pel·lícula que poden ser nostres durant unes hores. Plataformes com Airbnb o Trampolinn van més enllà de la funció substitutiva de l’hotel en una altra ciutat.

Com els terrats. La tornada als bàsics. Els terrats són sempre un bon record. Un terrat no és una terrassa ni un pati. Un terrat arrossega matisos de roba estesa i rajoles calentes que no tenen traducció. Els terrats converteixen una ciutat en un poble, i el poble de Barcelona en té d’espectaculars.

Poder-los llogar és tornar a la infància i una garantia de sorpresa sigui l’hora que sigui. Descobrir una ciutat nova, amb més silenci i més estrelles a poques escales de la Barcelona de carrer. El temps està canviant i sembla que té bona cintura per adaptar-se. Les hores cronometrades porten noves històries que s’escriuen a les vinyetes d’una Barcelona amb versions infinites. Passin i remenin, que hi ha un racó per a tothom, però recordin que la història no durarà per sempre: només unes hores.

TORNAR A CASA L’ÀVIA O VIATJAR A BROOKLYN

Betahaus és un coworking de la Gràcia profunda que a la planta baixa té un pati a mig construir. Hi pengen banderoles de colors i bombetes blanquinoses, i cada matí hi esmorzen emprenedors vinguts de tot el món mentre intercanvien idees i souvenirs gastronòmics de l’últim país on han estat. A la zona de Glòries hi ha una casa industrial amb les parets pintades d’un blanc estrident, com un llenç gegant a punt d’estrenar. A Pedralbes hi ha una piscina rectangular dins d’un menjador que s’allarga fins al jardí, travessant una paret de vidre, que et fa pensar, esclar, que sortir per la porta és tan old fashioned... A la plaça de la Virreina hi ha un piset amb un altell per a convidats i rajoles hidràuliques que ara no hi seria si durant la guerra una bomba hagués caigut només deu metres més a l’esquerra. Cada espai és una història. I totes es poden llogar. Pàgines web com Myspacebarcelona els té classificats per vacances, per negocis, per estudiants o per estar-s’hi un mes. Altres empreses com BCNLocations ho fan per estils: la casa de l’àvia, un loft de Brooklyn, la Gràcia eclèctica, o The view, com el restaurant de Times Square de Nova York però amb vistes a Barcelona i des d’un llit. El funcionament per llogar aquest tipus d’apartaments és similar al d’empreses com Airbnb o Trampolinn, en què l’interessat es posa en contacte directament amb el propietari del pis per acordar el número d’hores i el tipus d’esdeveniment que es vol fer a l’apartament, i l’empresa intermediària s’endú una comissió. Les tarifes varien segons factors com la difusió que es farà, (no és el mateix llogar el pis per fer una campanya de publicitat amb 100 periodistes que per celebrar les noces d’or dels avis), el nombre de persones (com més gent, més car) i el nombre d’hores que s’estaran a l’apartament. Els preus es poden moure des dels 100 euros l’hora fins als 4.000 euros al dia. El propietari pot escollir si vol ser-hi o no. Si decideix marxar, però, sempre ha d’haver-hi un responsable que s’ocupa d’ensenyar on és cada cosa i intentar que ningú destrossi el local.

PAGAR UN HOTEL NOMÉS PER FER-HI LA MIGDIADA

Res de parets folrades amb miralls, ni maduixes decorant copes de cava o llençols de seda... Des que va esclatar el boom dels hotels per hores, les habitacions d’hotel han passat de ser aquell temple que es vivia de dia i de nit a oferir-se dues i tres vegades cada jornada per optimitzar el temps de tots, tant dels clients com dels hotelers. Habitacions que s’ofereixen per hores, per fer-hi migdiades, per dutxar-se, fins i tot n’hi ha d’especialitzats per a addictes al running. La venda i l’oferta dels hotels s’ha reinventat. L’empresa Byhours.com va ser la primera que va oferir-ho a Barcelona. Els seus creadors -que per cert es defineixen com “guapos, joves, molt simpàtics i sense àvia”- van iniciar la carrera oferint paquets de 3, 6, 12, 24, 36 i 48 hores, i van donar la possibilitat d’indicar l’hora d’entrada i sortida al client. A més, els usuaris tenen accés a totes les instal·lacions: des de la reserva al restaurant a l’accés a l’ spa o a la piscina. I el més important: s’acaba el check-out de les dotze del migdia.

El record de la Casita Blanca

Amb Byhours també va sorgir la secció ByHours Hospitals, adreçada a familiars i amics de persones hospitalitzades. Però el concepte d’habitacions per hores encara continua molt unit al lloguer per als amants. La mítica Casita Blanca, que va tancar el 2011 després de més de cent anys de bon servei a la ciutat, va ser el gran referent barceloní per a l’entreteniment discretíssim dels seus clients.

Molt abans d’això, a l’Edat Mitjana, hostals com el del carrer Mirallers, que s’identificaven amb una cara esculpida a la paret, ja oferien habitacions per hores que acollien amants i practicants de l’ofici més antic.

La versió actual l’ofereix la cadena Superlove Hotels (La França, Punt Catorze, Hotel Regàs i La Paloma), amb una oferta d’habitacions elegants i tarifes especials com la Happy Two Hours, de 38 euros cada dia des de les vuit del vespre i fins a les sis del matí.

RECUPERAR LA VIDA ALS TERRATS DE LA CIUTAT

Els gintònics d’estiu fan sonar els glaçons als terrats i les terrasses de Barcelona. Des de la terrassa de la Casa Fuster es pot veure la de l’Hotel Omm i sentir algun “ Oh my god ”d’uns americans que acaben de tastar un gelat del Rocambolesc per primera vegada. Uns americans que alhora divisen les llums liloses i la remor del jazz de la terrassa de la Pedrera. Des d’aquesta alçada es dibuixa una altra Barcelona, més íntima i menys urbana: la Barcelona dels terrats. Upstairsbcn.com va començar aquest mes de maig amb una oferta d’activitats en terrats espectacular, una fórmula irresistible que ha sorprès i que ha rebut una resposta massiva.

Escenaris d’altura

Totes les activitats de l’empresa es complementen amb relats sobre la història i el context urbanístic i social del terrat. N’hi ha un, al barri de Sant Agustí Vell, que cobreix un edifici del segle XVI declarat bé cultural d’interès local i que és molt probable que sigui un dels que va pintar Picasso l’any 1902. El carrer de l’edifici és el dels Blanquers i se’l va anomenar així en honor a les persones que es dedicaven a l’ofici de comprar i tractar la pell de l’animal. La treballaven amb calç, la qual cosa els emblanquinava tota la roba i va servir per batejar el carrer. N’hi ha un altre on sembla que si allargues molt el pal de selfie pots tocar la façana del Palau de la Música, just on hi ha el balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, que es van disposar així per aconseguir profunditat en uns carrers estretíssims.

A Upstairsbcn.com, els terrats es lloguen per hores i el preu varia segons la mida del terrat, el nombre de persones i el temps que duri l’activitat. S’hi han fet des de cursos d’apicultura fins a observacions astrològiques, i, aquest any en particular, moltes graduacions de màster. Les primeres sis hores tenen un preu tancat, la resta són extra. Les terrasses d’hotel que es lloguen als vespres (des de les sis de la tarda fins a les dues de la nit) poden costar de 400 a 700 euros.