Societat 11/07/2015

Primer dia de la guerra

Centelles va fer la famosa fotografia dels guàrdies d’assalt i els cavalls des de la cantonada de Diputació amb Llúria

Xavier Theros
3 min
Primer dia de la guerra

He quedat amb Ricard Martínez, fotògraf i “arqueòleg del punt de vista”. Som al carrer Diputació amb Llúria, una cantonada que a priori ningú relacionaria amb la Guerra Civil. Tanmateix, algunes de les imatges que tots tenim de les primeres hores de combat van ser fetes aquí. El 19 de juliol del 1936 en aquest mateix lloc ens hauríem creuat el fotoperiodista Agustí Centelles, que havia sortit amb la seva càmera Leica per documentar els esdeveniments. “Centelles no sabia pas que allò era l’inici d’una guerra, segurament pensava que era un altre esclat polític dels que havien desafiat abans la Segona República -explica el Ricard-. Aquell dia va sortir de matinada del seu domicili, malgrat que la primera foto documentada la va fer cap a les deu del matí, a la Telefónica de la plaça Catalunya. D’allà va marxar a la Via Laietana i a l’Hospital Clínic, on el van informar que una columna militar havia estat aturada a l’Eixample. Hi va arribar al migdia i es va trobar amb els cavalls que duien els canons morts a terra. El combat havia acabat, però aquells animals estaven destinats a passar a la història”.

Les famoses fotografies dels guàrdies d’assalt en samarreta, fent que disparen des d’aquesta cantonada, protegits darrere de les muntures amuntegades, eren el símbol d’un poble contra la força bruta. Com diu el Ricard: “No fotografia morts, sinó la celebració de la victòria popular sobre l’exèrcit colpista”. En aquella ocasió, els generals van dissenyar una estratègia molt primària, calcada a la que van fer servir per apoderar-se de Barcelona l’octubre del 1934. Però els sindicats i la policia governamental havien après d’aquella derrota, van deixar sortir els soldats de les casernes i els van aturar al carrer. A Diputació van interceptar una bateria d’artilleria de la guarnició de Sant Andreu, que s’havia de trobar a la plaça Catalunya amb la infanteria del Castell del Bruc. “L’escena dels cavalls no és la captura d’un combat, sinó una escenificació del que ha sigut un combat -diu el Ricard-. Estem passant de la foto fixa, en què tothom ha de col·laborar, a l’aparició de la càmera Leica i la possibilitat de fer instantànies. Centelles veu els cavalls, continua fent fotos pel carrer i va tornant fins a decidir que aquell és el tema que vol. Una vegada decidit, demana a uns guàrdies que es posin com darrere una barricada i fa la foto”.

Aquell primer dia de guerra Agustí Centelles va disparar 160 vegades i no va plegar fins a les sis de la tarda. Just a sobre d’on eren els cavalls morts vivia el cartellista Carles Fontseré, que en les seves memòries explicava que feien molta pudor i que van tardar tres dies a retirar-los. La foto final va retallar un civil que apareixia darrere dels guàrdies portant una pistola a la mà i que apuntava com Edgar G. Robinson a la pel·lícula Little Caesar. Això és el que ensenya Ricard Martínez en la seva Experiència Centelles, com a partir d’unes fotografies que tots hem vist un munt de vegades resulta possible descobrir de quina manera es construeixen les imatges. Un recorregut que es va iniciar després d’un procés de recerca i investigació de la feina d’aquest autor i que gràcies als germans Sergi i Octavi Centelles commemora des del 2009 aquell reportatge històric.

Ara el Ricard Martínez l’organitza gairebé cada mes i l’anuncia per Facebook (la pròxima experiència tindrà lloc diumenge 19 de juliol). “Aquestes no són fotos pròpiament de la Guerra Civil, sinó madurades i assimilades en la Transició, quan es fan internacionalment conegudes i serveixen per construir una identitat visual. Són imatges plenes de política”.

stats