Publicitat
Publicitat

Les tarifes funeràries, al punt de mira

Denuncien que l’ordenança de Barcelona és massa restrictiva i que la falta de competència “real” encareix els preus dels enterraments

Enterraments que sense voluntat de luxes i després de sumar-hi tots els extres es tradueixen en factures de més de 10.000 euros. La denúncia de l’Associació Contra els Abusos Funeraris va posar en guàrdia el novembre la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que va obrir una investigació sobre les possibles tarifes abusives i la falta de transparència de les empreses que operen en el sector a la ciutat -amb l’agreujant que atenen persones en situacions emocionals complicades- i també l’Ajuntament, que estudia fórmules per millorar la qualitat del servei. La radiografia deixava clar que a Barcelona hi ha un problema específic: un enterrament a la ciutat, com denuncia l’associació, pot arribar a costar un 300% més del que costa a altres ciutats. Però les tarifes elevades són una constant a tot el país.

El motiu? La falta d’una liberalització real del sector que permeti la lliure competència i, per tant, la lluita de preus, segons ha posat sobre la taula de l’Ajuntament de Barcelona l’associació de petites funeràries Esfune, que assegura que els ciutadans paguen la factura d’aquesta falta de competència. Una tesi que avala l’Autoritat Catalana de la Competència (ACC), que ha estudiat la reduïda ràtio d’empreses funeràries per habitant a Catalunya. De fet, ja ha interposat sancions per promoure la liberalització i treballa en un document de recomanacions per facilitar l’entrada de més empreses en el mercat. Per exemple, l’ACC va multar l’empresa funerària Mèmora a Artés (Bages) per impedir que altres empreses fessin servir el seu tanatori al municipi i, amb això, dificultar la competència. Aquella actuació va portar l’empresa a prendre una decisió dràstica: tancar temporalment la instal·lació.

Tanatori, obligatori

A Barcelona, segons l’estudi quantificat que Esfune ha presentat a l’Ajuntament, la falta de mesures per liberalitzar el sector s’ha pogut traduir, en els últims cincs anys, en un sobrecost de 85 milions d’euros -es parteix d’un sobrecost mitjà d’uns 1.000 euros per enterrament-. La queixa de l’associació, impulsada per la petita funerària Eternam, que ha intentat sense èxit instal·lar-se a la ciutat, és que l’Ajuntament no ha adaptat la seva ordenança a la llei catalana que regula el sector i que el 2010 va recollir criteris liberalitzadors donant sis mesos als ajuntaments per adaptar-se.

El nou marc normatiu català, que va introduir canvis per adaptar-se a la directiva liberalitzadora europea, com estipular que es pot contractar qualsevol empresa funerària autoritzada amb independència de si té seu o no al municipi, va eliminar requisits com l’obligació de les empreses que volen obtenir la llicència per operar en una localitat de tenir-hi un tanatori de propietat.

En canvi, l’ordenança de Barcelona encara recull la necessitat de disposar d’aquest espai i fixa, a més, que ha de tenir un mínim de dotze sales de vetlla. També exigeix una experiència mínima de cinc anys i altres requisits que, segons constata l’Autoritat Catalana de la Competència (ACC) en un estudi del sector, estan fora de llei.

“L’ordenança no s’ha adaptat i això és una trava afegida a un sector de tradició monopolística”, lamenta Aureli Sánchez, d’Esfune i responsable de l’estudi presentat a l’Ajuntament, que remarca que en aquest cas el consistori és propietari d’un 15% de l’empresa Serveis Funeraris -el 85% restant està en mans de Mèmora- i que, per tant, també es beneficia dels preus més elevats que es poden cobrar en el sector com a conseqüència de la falta de competència. Mèmora ha declinat fer declaracions sobre la situació del sector a Barcelona.

Al seu torn, l’Ajuntament defensa que el seu 15% li deixa un marge “reduït” per incidir en la política de preus, però ha proposat que l’empresa s’adhereixi a la Junta Arbitral de Consum per augmentar la protecció dels usuaris. I afirma també que té en estudi fórmules per millorar la qualitat del servei.

“És un mercat que no és transparent, en què és molt difícil introduir-hi competència i en què el client, emocionalment tocat, vol enllestir al més ràpid possible”, expliquen des de l’ACC.

El professor dels estudis de dret i ciència política de la UOC Marc Vilalta assenyala que, tot i les modificacions legislatives imposades per Europa, “no hi ha hagut una voluntat real d’obrir el mercat” i que el que s’ha donat és un “xoc de tradicions: entre la més típicament catalana de prestació de servei en monopoli amb un fort control de l’Ajuntament i la que fa prevaler el vessant econòmic i fer participar el nombre més alt d’actors per millorar l’eficiència i reduir el cost”. Remarca que la liberalització hauria d’anar en benefici dels ciutadans.

L’exemple de València

Però la realitat, si es jutja per l’estudi presentat per Esfune a l’Ajuntament, és molt diferent. A Barcelona operen només tres empreses funeràries: Serveis Funeraris, Altima i Interfunerarias (que només disposa d’oficina administrativa). Per tant, la ràtio de funerària per cada 100.000 habitants és inferior a 0,2. En altres ciutats de l’Estat, com València o Saragossa, s’acosta a 3. L’estudi també conclou que la ciutat té una sobreoferta de sales de vetlla i que les empreses són reticents a llogar els seus espais perquè altres funeràries puguin oferir-hi serveis. I conclou que si hi hagués una liberalització “real” del sector i sense comptar ni impostos ni el pas final de l’enterrament o la incineració, un funeral estàndard seria uns 700 euros més econòmic i un de gamma alta podria ser uns 1.400 més barat. Tot, sempre dins del terreny de les hipòtesis i les estimacions.

L’estudi calcula que l’impacte econòmic de la liberalització seria d’uns 17 milions d’euros anuals i que, per tant -des que va vèncer el termini per adaptar-se a la nova legislació-, si el sector s’hagués liberalitzat hi podria haver hagut un estalvi d’uns 76 milions d’euros, que hauria beneficiat els familiars dels difunts.

Més informació

Esfune ha presentat dues instàncies a l’Ajuntament de Barcelona denunciant aquesta situació i té prevista una trobada amb l’equip del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, així com, una reunió amb la síndica de la ciutat per abordar el problema de les tarifes abusives. A ciutats com Manresa, la pressió de l’associació ja ha aconseguit que l’Ajuntament modifiqui una ordenança que no s’ajustava a llei. En el cas de Barcelona l’associació també critica que no es dóna prou informació en els canals públics de les diferents empreses funeràries que es poden contractar i de les seves tarifes -ni a la pàgina web del consistori ni a les oficines d’atenció al ciutadà.

L’associació insta l’Ajuntament a modificar l’ordenança i afavorir l’ús dels tanatoris al conjunt d’operadors a través del lloguer de sales, com es fa en altres ciutats de l’Estat. Per liberalitzar el sector també cal -com remarca el professor Marc Vilalta- modificar la dinàmica tradicional de Catalunya en aquest àmbit i impulsar mesures que afavoreixin els canvis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT