T'escrivim aquesta epístola post mortem J.J. (ens permetrem aquesta llicència perquè et sentim proper), ja que ara farà justament 115 anys vas descobrir l'electró. Per celebrar-ho, però, surt una enquesta que avalua el nivell de coneixement científic de la ciutadania, en què un 70% des participants decideixen que la sentència "els àtoms són més petits que els electrons" és certa. De ben segur que, després de llegir això, la fusta ja podrida de la teva tomba ha grinyolat. Ens sap greu. Tu i Millikan, amb les seves setrilleres ultramodernes, tan capficats a deduir-ne les propietats i la gent encara no les coneix. Més que disculpar-nos (no hi ha disculpa possible), intentarem donar-te'n raons. Admetràs que vas triar una partícula difícil. Tu ja vas viure el moment en què De Broglie va postular que l'electró era també una ona i el teu fill, el bo d'en G.P., va guanyar un Nobel per demostrar-ho. Era la dualitat ona-corpuscle. Et podem assegurar, perquè som catalans, que aquí i allà les dualitats no les portem gaire bé. Podria ser la raó de la nostra ignorància. També podria ser pel principi d'exclusió de Pauli que regeix l'electró. Aquí, davant de qualsevol exclusió, la majoria mirem a una altra banda. Som així. I recorda que la paraula electró prové del grec elektron, l'ambre, per les seves propietats elèctriques. I, ara mateix, ens fa pànic pensar en res que ens recordi Grècia. Sempre teus.
