L’os polar com a refugiat climàtic

La impossibilitat d’accedir a la banquisa força els ossos a establir-se en entorns urbans

Toni Pou
2 min
Un exemplar femella d’os polar es passeja per un carrer de la ciutat canadenca de Vancouver, una imatge cada cop més corrent en algunes zones del nord.

Els habitants de l’Àrtic sempre han conviscut amb els ossos polars. Durant les expedicions de caça i pesca que al llarg dels segles han modelat l’estil de vida dels pobles boreals s’han produït trobades entre ossos i persones amb relativa freqüència, però només passava de tant en tant que algun os distret s’acostés a un poblat. Aquest hivern ha sigut diferent. Els habitants de Kaktovik, un llogarret a la costa nord d’Alaska on viuen 250 persones de l’ètnia inupiat, han conviscut amb una vuitantena d’ossos que han rondat pels carrers sorrencs de la vila i s’han alimentat de les despulles de balenes escorxades pels pescadors. A Churchill, un poblet canadenc de la badia de Hudson, els veïns han aprofitat un vell hangar per construir una mena de presó temporal per a ossos. Quan n’albiren un, el capturen, l’engabien, l’alimenten i, quan poden, el deixen anar a 70 quilòmetres del poble.

Rutines alterades

La majoria dels ossos polars passen un estiu ociós a terra i a l’hivern es desplacen sobre el mar glaçat per caçar foques i acumular energia. Els efectes del canvi climàtic, però, estan alterant aquesta rutina. El gel marí es forma més avançada la tardor, és més prim i cobreix una extensió de mar cada vegada més reduïda i allunyada de la terra ferma. Al març, per exemple, la superfície de la banquisa àrtica ha sigut inferior a la de qualsevol mes de març estudiat els últims 40 anys. Això fa que quan arriba l’hivern molts ossos polars no s’aventurin a nedar centenars de quilòmetres per arribar-hi i es quedin a terra. Lluny del gel, l’escassetat de foques els obliga a acostar-se als assentaments humans per furgar en les escombraries i subsistir a base de carronya. Aquesta alimentació deficient té un impacte negatiu en la salut dels ossos i fomenta el canibalisme i els avortaments. La proximitat, la gana i la desesperació també els fan més perillosos per a les persones.

A més de conviure amb els ossos, els habitants de Kaktovik també han vist com pel seu poble hi passaven, aquest hivern, més d’un miler dels anomenats turistes climàtics. Tot i que alguns s’han mostrat decebuts en veure els ossos esprimatxats i bruts de sang de balena en lloc de trobar-los grassos i lluents, l’hivern que ve se n’esperen molts més. Per tot això, ja hi ha qui qualifica els ossos polars de refugiats climàtics.

stats