Paràsits amenaçats pel canvi climàtic
El declivi d’aquests animals pot afectar la salut humana
Arreu del món els animals es desplacen i, amb ells, els seus paràsits. Recentment, un equip de científics ha dut a terme el primer estudi a gran escala sobre els efectes que podria tenir el canvi climàtic en alguns dels paràsits més detestats del món. L’equip ha arribat a una conclusió alarmant: és possible que, el segle vinent, s’extingeixi una de cada tres espècies de paràsits, ni més ni menys.
Els investigadors han constatat que, a mesura que el canvi climàtic faci augmentar la temperatura del planeta, moltes espècies quedaran desproveïdes d’un territori per sobreviure i, d’altra banda, també desapareixeran alguns dels seus hostes. “Encara em deixa totalment atònit”, afirma Colin J. Carlson, primer signant de l’estudi i estudiant de postgrau de la Universitat de Califòrnia (campus de Berkeley). És conscient que moltes persones reaccionaran a la notícia amb una ovació. “És evident que els paràsits són difícils de vendre”, comenta Carlson. Però, per molt que no ens agradin les tènies i els cucs del gènere Schistosoma, els paràsits són crucials per als ecosistemes del món. La seva extinció podria afectar xarxes tròfiques senceres i fins i tot podria arribar a ser perjudicial per a la salut humana.
El paper dels paràsits
Els investigadors han començat a estudiar amb deteniment el paper que compleixen els paràsits. En alguns ecosistemes constitueixen la majoria de la biomassa: superen els depredadors amb qui comparteixen el medi per un factor de 20 a 1.
Durant decennis, els científics que estudiaven les cadenes tròfiques han traçat línies que uneixen espècies: els nyus i l’herba que pasturen, per exemple, i els nyus i els lleons que els devoren. Tanmateix, en un descuit majúscul, no van tenir en compte fins a quin punt els paràsits s’alimenten dels seus hostes. Resulta que fins al 80% de les línies de qualsevol xarxa tròfica són connexions amb paràsits. Els paràsits, per tant, són peixos grossos de la distribució d’aliments.
“D’aquesta visió es desprèn que cal protegir els paràsits juntament amb els seus hostes”, explica Kevin D. Lafferty, ecòleg de la Universitat de Califòrnia (campus de Santa Barbara), que no ha participat en el nou estudi.
El canvi climàtic entra en joc
El fet que el clima s’escalfi complica les coses. Alguns investigadors ja havien investigat com evolucionarien les poblacions d’unes quantes espècies de paràsits, però Carlson i els seus col·legues volien obtenir un punt de vista mundial de la repercussió del canvi climàtic. Amb aquest objectiu van començar a treballar amb la Col·lecció Nacional de Paràsits dels Estats Units, fundada el 1892 i actualment mantinguda per la Smithsonian Institution. És una de les col·leccions més grans del món, amb 20 milions d’espècimens, alguns dels quals conservats en pots plens d’alcohol i altres de col·locats en portaobjectes.
Després de revisar detingudament tota la col·lecció, Carlson i els seus col·legues van recopilar 53.133 paràsits per incloure a l’estudi. Els registres comprenen 457 espècies de tènies, paparres, puces...
Segons els resultats, alguns tipus de paràsits no hi perdran gaire en un planeta més càlid. És probable que els acantocèfals, per exemple, quedin protegits perquè els seus hostes, peixos i aus, són abundants i estan distribuïts per tot el món. Tanmateix, altres tipus de paràsits, com les puces i les tènies, podrien no tolerar gaires variacions de temperatura i molts altres, a més, tan sols infecten hostes en perill d’extinció. En total, aproximadament el 30% de les espècies parasitàries podrien desaparèixer, conclou Carlson.
Efecte en la població humana
El canvi climàtic, doncs, tindrà efectes que van més enllà de l’extinció d’algunes espècies de paràsits: alguns es traslladaran a territoris nous. A tall d’exemple, la paparra del cérvol, que contagia la malaltia de Lyme, té al davant un futur falaguer, perquè assenyalen que s’estendrà cap al nord. “No ens preocupa pas que s’extingeixi”, diu Carlson.
Paràsits migratoris com aquest arribaran a ecosistemes on desapareixen altres espècies parasitàries. Amb menys competència, és possible que puguin causar més estralls, i no només en els hostes animals. Moltes malalties humanes són degudes al fet que paràsits i patògens han passat d’infectar espècies animals a infectar els humans. “Si els paràsits mantenen les malalties a ratlla en els animals salvatges, també les podrien mantenir indirectament a ratlla entre els humans”, explica Carlson. “I això ho podríem perdre”.
