Pescant nous medicaments al fons del mar

Cogombres de mar, esponges marines i algues vermelles. Tots tres organismes viuen al mar i tenen compostos que, barrejats, configuren la fórmula per combatre de manera efectiva el paràsit que causa la malària, el Plasmodium falciparum, segons una recerca de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i ISGlobal. El fons del mar promet remeis fins i tot per a malalties per a les quals no hi ha cura o són difícils de tractar. Se sap que amaga compostos bactericides, antiinflamatoris, anticancerígens, neuromoduladors i, ara, que pot combatre una malaltia que mata 600.000 persones l’any.

Cada any es registren 1.200 nous compostos que procedeixen del mar i que tenen una activitat biològica que pot ser de profit per als humans, sobretot per produir nous fàrmacs, segons dades del projecte Marex de la UE. Entre tots ells, cada cop se’n seleccionen més per fer assajos.

L’estudi fet als centres catalans sobre un antimalàric marí s’ha publicat recentment a Scientific Reports. El compost s’ha provat amb ratolins. Aquesta nova via ataca un dels punts febles del paràsit. Quan entra al torrent sanguini envaeix les cèl·lules del fetge per produir milers de merozoits (una fase del cicle de vida del paràsit). Aquests tornen a incorporar-se a la sang i infecten els glòbuls vermells. Així s’escapen del sistema de vigilància del sistema immunitari. Des de fa temps se sap que algunes biomolècules com l’heparina poden bloquejar l’adhesió i l’entrada dels merozoits als glòbuls vermells. Ara bé, no es tracta d’una bona opció terapèutica, ja que les quantitats que serien necessàries podrien provocar hemorràgies internes.

Segons els resultats de la recerca, el nou compost marí té les mateixes propietats antimalàriques que el popular anticoagulant però en dosis més baixes. Això eliminaria el risc d’hemorràgia. En concret, el que els autors de l’estudi han estat explorant és la capacitat d’antimalària de polisacàrids sulfatats semblants a l’heparina i derivats de cogombres de mar, algues vermelles i esponges marines. Van aconseguir que augmentés la supervivència dels ratolins infectats pel paràsit i fins i tot alguns van generar anticossos. “Aquests compostos afluixen la invasió dels glòbuls vermells pel Plasmodium, i aquesta exposició prolongada del paràsit als limfòcits circulants podria donar al sistema immunitari més oportunitats de construir defenses”, explica Xavier Fernández-Busquets, responsable de la unitat mixta IBEC-ISGlobal.

Un gran tresor sota el mar

El descobriment de la penicil·lina el 1928 va desencadenar la recerca sistemàtica d’altres antibiòtics a partir de microorganismes del sòl, cosa que va conduir al descobriment de l’estreptomicina, la neomicina, el cloramfenicol i la clorotetraciclina. Durant molts anys la investigació es va centrar en les plantes i els microorganismes terrestres, principalment perquè els seus espècimens són fàcils d’obtenir. Els mars i oceans resulten més complicats d’explorar, però amaguen encara més biodiversitat que la terra ferma. Conscients dels guanys potencials, ja són diverses les expedicions que s’hi han llançat.

El 2003 Craig Venter, un dels homes clau del mapa del genoma humà, va llançar una ambiciosa expedició per explorar els fons dels oceans. L’han seguit d’altres, entre elles la Tara Oceans, amb un paper rellevant de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC) i el Malaspina.

Patents en augment

Les sol·licituds de registre de patents de compostos marins creixen un 12% cada any, segons un estudi publicat a Science. Deu països tenen el 90% de les sol·licituds de patents presentades relacionades amb gens marins, i el 70% es concentren en els tres primers de la llista: els Estats Units, Alemanya i el Japó.

Tan sols un 5% d’aquestes patents són d’origen europeu. Per intentar no perdre el tren, la UE ha engegat diferents programes, com Marex, en el que col·laboren diferents centres europeus per identificar compostos marins d’interès. Algunes farmacèutiques també fan prospeccions periòdiques, com és el cas de Pharmamar o Merck, que té un contracte amb el govern de Costa Rica per poder fer prospeccions a les seves aigües a canvi de cessions econòmiques amb les patents que se’n puguin derivar.

La identificació de nous principis actius d’origen marítim amb activitat antitumoral és un dels camps més atractius per a la indústria farmacèutica. El 2007 l’empresa Pharmamar va comercialitzar el primer fàrmac sorgit del fons del mar, el Yondelis, i ha anunciat que a finals d’aquest any demanarà permís a l’Agència Europea del Medicament per comercialitzar-ne un altre, l’Aplidin, per al tractament del melanoma.

Pel camí també s’han quedat molècules, com el kahalide F, un verí que genera un tipus de bavoses marines. Al laboratori es va comprovar que aquest compost acabava amb les cèl·lules cancerígenes de tumors sòlids de pulmó, còlon, ronyó, ovari, pròstata i úter. A la pràctica, en començar els assajos en humans, va demostrar que funcionava amb un tipus molt concret de tumor d’esòfag. En un assaig clínic que es va fer a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) van aconseguir salvar un pacient. El 2006 els oncòlegs de l’ICO el van convidar a participar en aquest assaig en fase I. Era el primer cop que es provava el fàrmac amb humans i, per a aquest pacient, era l’única opció, ja que els metges el donaven per perdut. Avui aquest pacient és ben viu i no hi ha rastre de la malaltia.

Tot i els resultats excepcionals, el fàrmac ha acabat en línia morta. Els malalts que se’n poden beneficiar pateixen un tipus de càncer d’esòfag minoritari que afecta un 1% dels casos. Pharmamar va decidir abandonar aquesta línia de recerca en fase I perquè considerava que hi ha pocs clients potencials.

L’eribulina és un altre medicament sorgit del mar per tractar el càncer que ha passat per laboratoris catalans, en aquest cas pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). S’obté a partir d’una esponja de mar ( Halichondria okadai ) molt tòxica i freqüent a la costa japonesa del Pacífic. Se n’ha aprovat l’ús com a segona línia de tractament de quimioteràpia en pacients amb càncer de mama HER2 positiu avançat i tractats prèviament amb quimioteràpia, però amb altres compostos. En assajos fets en 1.000 dones, l’eribulina s’ha comparat amb un altre dels medicaments que actualment s’utilitzen en aquests casos i s’ha vist que millora lleugerament els resultats obtinguts.