Plantes per fabricar medicines

Mònica L. Ferrado
4 min
Plantes per fabricar  medicines

N'hi ha que voldrien que els diners creixessin als arbres. Cap científic investiga per dissenyar plantes que ho facin. Ni ho investigaran, mai passarà de ser una dita popular de barra de bar. Però el que sí que serà possible és que les medicines creixin en plantes. Hi ha força grups que treballen en el disseny de plantes transgèniques, modificades genèticament perquè per les seves tiges corrin proteïnes que puguin servir per tractar malalties com la diabetis, la sida i fins i tot el càncer. Així doncs, es tractaria de dissenyar plantes per conrear medicines.

Malgrat el seu gran potencial, són projectes envoltats d'un núvol de polèmica. Com sempre ha passat amb els transgènics. N'hi ha que hi veuen una manera fàcil i eficient de produir fàrmacs a gran escala, molt útil per a tots i especialment per arribar a països pobres. N'hi ha que aprecien una altra cara de la moneda: un perill, tant per al medi ambient -per la hibridació d'aquestes plantes amb altres de veïnes i les conseqüències desconegudes que puguin tenir- com per la dependència econòmica que puguin crear. Qui creï les llavors i en sigui l'amo es farà d'or. Els que paguen en dependran. Podria ser, un cop més, un sistema de dependència dels països pobres envers els rics.

Planta de tabac per al VIH

Un dels projectes més avançats és el de Pharma Planta, un consorci europeu format per centres de recerca de 12 països (entre els quals hi ha investigadors lleidatans) i Sud-àfrica. Entre els membres del consorci també hi ha companyies farmacèutiques. Han aconseguit produir en plantes de tabac anticossos monoclonals per al VIH. Destil·lant les fulles de la planta s'obté un gel vaginal que n'evita el contagi quan hi ha relacions sexuals. El producte s'està provant a Londres, en un estudi clínic en fase I, en què participen 11 dones sanes. En aquesta etapa, només s'avalua que el producte sigui segur.

A la ciutat alemanya d'Aquisgrà, al Fraunhofer Institute Research, hi ha el viver on s'han creat aquestes plantes per obtenir el medicament. El procés és llarg. "Primer s'ha d'injectar informació genètica al seu interior. Però abans intentem seleccionar les plantes que podrien ser més bones productores", explica Rainer Fischer, el coordinador de Pharma Planta, en una entrevista per al projecte de divulgació científica XploreHealth (liderat pel Parc Científic de Barcelona i que es pot veure a internet: www.xplorehealth.eu/ca ).

Aquestes candidates passen per un procés complex. "Cada cèl·lula de la planta conté al nucli el genoma, que és com un llibre d'instruccions per aconseguir que les cèl·lules expressin totes les seves característiques. Quan fem un organisme modificat genèticament, afegim un nou tros d'informació, un transgèn, per aconseguir que la cèl·lula expressi una altra característica. En el nostre cas, es tracta d'un transgèn humà", explica Markus Sack, un investigador del centre alemany.

Per integrar aquest transgèn en el genoma de les cèl·lules de la planta es fa servir un vehicle . Són agrobacteris que els científics injecten a la fulla de la planta i actuen com a enginyers naturals. En aquesta primera etapa, el material genètic de les cèl·lules es transforma. És a dir, que integren aquest ADN al genoma de la planta amb les instruccions dels investigadors per obtenir el que es busca.

El segon pas és escapçar la fulla per extreure'n petits fragments de teixit que, com a esqueixos, serveixin per fer cultius in vitro perquè a partir d'una sola cèl·lula creixi una planta transgènica completa, explica Sack. "Aquestes plantes produiran flors, i després de la pol·linització, llavors, amb les quals es podran conrear més plantes transgèniques", afegeix. És a dir, que amb aquests tres passos, feta la planta, feta la llavor, tot està llest per al conreu.

El següent repte és dissenyar el millor procés per extreure el producte de la planta, purificar-lo i destil·lar-lo fins que s'obtingui el producte farmacèutic. El procés és llarg, i de moment costós. Aquest és un dels grans reptes d'aquest camp de recerca: si la fàbrica és senzilla i econòmica, el mètode d'extracció també hauria de ser-ho. Si no, no serà una bona tècnica per fabricar fàrmacs in situ en països amb pocs recursos, una de les virtuts que es veuen en aquesta via de treball.

S'espera que aquesta tècnica pugui traslladar-se a altres cultius, explica Fischer. De fet, s'han fet experiments amb les plantes del blat de moro, del tomàquet, la soja, la patata, el cotó i el meló. "Esperem que el que hem fet amb el VIH es pugui aplicar en altres malalties que suposen un gran repte, com la malària, la tuberculosi i altres malalties infeccioses i tropicals", afegeix Fischer.

Patata i pastanaga

Recentment, l'Agència Federal del Medicament dels Estats Units (FDA) ha aprovat el primer medicament per a l'ús humà produït a partir d'una planta transgènica. És un fàrmac produït amb pastanagues modificades genèticament i que serveix per tractar els pacients afectats per una malaltia estranya, la malaltia de Gaucher, que entre altres coses implica tenir anèmia i trastorns ossis. D'altra banda, investigadors francesos treballen per fer una patata transgènica que produeixi una vacuna contra la malària. De moment han aconseguit una protecció significativa contra el paràsit que causa la malaltia en ratolins, als quals es va alimentar amb midó obtingut a partir de la patata en qüestió. Els investigadors, que van publicar els resultats fa un any a PLoS, van modificar genèticament la planta fent servir gens d'una alga que activa proteïnes que fan que l'organisme generi defenses contra el paràsit. També s'investiga amb plantes productores d'insulina per a diabètics.

stats