Els científics que han decidit plantar cara a Trump

El biòleg evolutiu Michael Eisen forma part de l’elit científica dels Estats Units: té una plaça de professor titular a la Universitat de Califòrnia (campusp de Berkeley) i la seva recerca sobre les mosques de la fruita està generosament finançada per l’Institut Mèdic Howard Hughes. Però el mes passat, abatut per l’evident desdeny del govern de Trump per les proves empíriques sobre el canvi climàtic i altres qüestions, Eisen va registrar l’adreça @SenatorPhD a Twitter i va fer pública la seva intenció de presentar-se a les eleccions del 2018 al Senat dels Estats Units per Califòrnia. El lema de la seva campanya és “Llibertat, igualtat, realitat”. “No estic segur de ser el millor instrument per aconseguir-ho”, afirma Eisen, que a la feina porta bermudes i samarretes amb consignes a favor de l’accés lliure a la literatura científica, una causa per la qual ha lluitat. “Però si volem defensar el paper de la ciència en l’acció política, els científics ens hem de presentar a les eleccions”, afegeix.

Des de l’elecció de Trump, molts altres científics han manifestat la seva preocupació pels rumors i les declaracions públiques del nou govern pel que fa a la ciència, el canvi climàtic i el paper d’organismes federals com ara l’Agència de Protecció Mediambiental (EPA). Trump ha dit que el canvi climàtic és una enganyifa (tot i que més recentment ha assegurat que tindrà una mentalitat “oberta” en aquest tema) i alguns dels funcionaris que ha designat per al seu equip de transició qüestionen postulats de la climatologia àmpliament acceptats. De tota manera, encara hi ha una gran incertesa pel que fa a les actituds del seu executiu respecte a la ciència. El president no ha nomenat encara cap assessor en matèria de ciència i no ha respost a cartes obertes de determinats grups de pressió, com ara l’Associació Nord-americana pel Progrés de la Ciència (l’AAAS, presidida per Rush D. Holt, físic i excongressista), que li reclama que en faci públic el nomenament.

Malestar general

Si bé són pocs els científics que han anat tan lluny com Eisen, hi ha altres investigadors que viuen un cert desvetllament polític i es plantegen quin paper han d’assumir, almenys, durant els pròxims anys. “En aquests moments, s’estan mantenint moltes converses”, comenta Naomi Oreskes, una historiadora de la ciència de Harvard que va prendre la paraula en una de les primeres protestes contra Trump organitzada per científics. Va ser en una concentració celebrada a San Francisco durant la reunió anual de la Unió Geofísica Nord-americana del mes de desembre. “Molts científics creiem que els temps de mantenir-se al marge han quedat enrere”, diu Oreskes. 314 Action, un comitè d’acció política que pretén convèncer més científics i enginyers de presentar-se a comicis per ocupar càrrecs electes, ha registrat un increment considerable de l’interès pels seus programes: més de 2.000 persones s’han inscrit a la seva web. El col·lectiu està preparant un programa de formació per a científics candidats que es vulguin presentar a eleccions locals, estatals o al Congrés dels Estats Units.

Altres científics han organitzat manifestacions (entre les quals una marxa prevista per al 22 d’abril, Dia de la Terra), han escrit cartes o articles a mitjans de comunicació i han unit esforços per conservar dades governamentals que temen que, en cas contrari, puguin desaparèixer. A més, alguns científics han alçat la veu, tant a títol personal com col·lectiu, contra el decret presidencial de Trump, aturat de moment als tribunals, que restringeix l’entrada als ciutadans de l’Iran, l’Iraq i cinc països més, una mesura que ha afectat alguns investigadors.

Però adoptar el rol d’activista incomoda molts científics. “Tinc molts col·legues que diuen: «Deixa’m estar tranquil al meu laboratori»”, explica Jonathan Overpeck, director de l’Institut per al Medi Ambient de la Universitat d’Arizona. Tot i això, Overpeck ha notat que hi ha més professionals de la ciència que, com a mínim, fan els primers passos cap a la mobilització. “Ara mateix, ens dediquem bàsicament a parlar sobre què cal fer”, diu. “Som científics... Tendim a planificar amb molta cura el que fem i després mirem de fer-ho bé. Però el cert és que ara impera una forta sensació que això va de debò”, afegeix Overpeck.

Un refugi per a les dades

Aquesta sensació ha motivat centenars d’estudiants i voluntaris de facultats de gairebé una dotzena d’universitats a participar en actes de “rescat de dades” durant els últims mesos. El més recent es va celebrar a principis de febrer a la Universitat de Nova York. Després d’una breu sessió formativa, els participants van passar sis hores arxivant dades mediambientals de webs del govern, com la de l’Administració Nacional per a l’Atmosfera i els Oceans (NOAA) i la del departament d’Interior. Un donant anònim ha proporcionat espai per emmagatzemar les dades en servidors d’Amazon i la informació es pot buscar des d’una web de la Universitat de Pennsilvània anomenada DataRefuge. Per bé que, en teoria, la llei de registres federals protegeix les dades del govern d’una possible supressió, els científics que necessiten aquestes dades afirmen que prefereixen curar-se en salut. “No pots entendre un problema com el canvi climàtic si no disposes de dades”, diu Jerome Whitington, antropòleg mediambiental i membre d’un col·lectiu divers anomenat Data Governance Initiative, que va patrocinar l’acte de la Universitat de Nova York.

La inquietud dels científics s’ha centrat en gran part en l’Agència de Protecció Mediambiental, que va ser el blanc preferit dels atacs de Trump durant la campanya. Comentaris de membres del seu equip de transició han fet que s’especulés que el nou govern faria neteja entre el personal científic de l’Agència.

Tot i que va afirmar que parlava només a títol personal, Myron Ebell (que dirigia l’Agència de Protecció Mediambiental, però en va marxar el 19 de gener) va assegurar en una entrevista recent que la ciència havia passat a estar massa polititzada a l’organisme. “Crec fermament en la ciència -va dir Ebell-, però no crec en la ciència polititzada”.

Molts científics argumentarien que els que estan polititzats són els negacionistes del canvi climàtic. El cas és que la qüestió de si els científics s’han de posicionar políticament és un vell debat. Des de fa temps, hi ha la creença generalitzada que els científics han de guardar silenci i deixar que les seves dades parlin per si soles. De fet, alguns científics s’han oposat als plans d’organitzar una marxa a Washington. Esgrimeixen que l’acte reforçarà l’opinió de molts conservadors segons la qual els científics tenen la seva pròpia agenda política.

Però la idea que s’han de mantenir al marge dels conflictes ha anat perdent terreny entre els investigadors. S’adonen que la seva manca d’implicació podria tenir molt a veure amb el fet que una part de la població no té en consideració les evidències científiques en temes com el canvi climàtic i la seguretat de les vacunes. Alguns afirmen que, en l’era de Trump, la neutralitat política dels científics podria acabar esvaint-se del tot. “Em fa l’efecte que molts ja l’han deixada ben enrere”, comenta Andrew Rosenberg, director del Centre per a la Ciència i la Democràcia de la Unió de Científics Preocupats, que està captant científics per fer un seguiment del que passa als organismes federals.

El jovent és qui marca el camí a l’hora de rebutjar la concepció antiga, explica Rosenberg. “Els científics que estan al principi de la seva carrera, els més joves, no accepten aquesta posició”, assenyala. Chanda Prescod-Weinstein, cosmòloga i física de partícules de la Universitat de Washington, és un d’aquests investigadors joves. Ja fa anys que està ficada en política (ve d’una família implicada en manifestacions i tenia tan sols dos mesos quan va anar a la primera), però les declaracions i les actuacions del govern de Trump han elevat la seva preocupació a un nou nivell.

Acostament polèmic

Prescod-Weinstein afirma que està particularment indignada pel que tant ella com altres persones entenen com l’intent d’algunes organitzacions científiques d’acostar-se a l’executiu de Trump. Just després de les eleccions, Prescod-Weinstein va alçar la veu a les xarxes socials per criticar un comunicat de premsa de la Societat Nord-americana de Física que instava Trump a reforçar el lideratge científic del país i citava el seu lema de campanya “Fem els Estats Units grans de nou”. La Societat va retirar el comunicat de premsa de seguida i es va disculpar davant “els que s’haguessin pogut sentir ofesos”. Michael Lubell, professor de física i exdirector de relacions institucionals d’aquesta Societat fins que el van acomiadar sense explicacions, explica que, “al principi, la gent estava molt preocupada per les represàlies que hi pogués haver si criticava Donald Trump”. “En aquests moments, comença a haver-hi consciència que a la Casa Blanca hi ha un home que no té, ni de bon tros, un coneixement sòlid de la política científica”, assenyala Lubell.