Publicitat
Publicitat

Un experiment realitzat amb ratolins transgènics per científics nord-americans ha demostrat que la memòria està formada per la combinació de fets ocorreguts i imaginaris

Un còctel de records reals i falsos

Segur que hem conegut persones que fa l'efecte que visquin en un món imaginari. Fan la mateixa vida que la resta, però els seus pensaments i accions tenen un aire irreal, com si visquessin en un món que fos una combinació de la seva imaginació i dels successos objectius de la seva vida real, un híbrid entre les experiències viscudes i les imaginades. O potser hi ha qui ho pensa de nosaltres! De fet, en un grau més o menys elevat tots ho fem. ¿Per què dins la nostra ment es forma una única memòria que combina de manera indestriable fets reals i imaginaris? I quines conseqüències té? Per respondre a aquestes preguntes, Mark Mayford i els seus col·laboradors de les universitats de Califòrnia, Oregon i Carolina del Nord, als EUA, han realitzant un experiment molt enginyós amb ratolins que han publicat recentment a Science .

Del succés a la memòria

Cada succés de la vida real, i també tot succés imaginari, genera un patró concret d'activació neuronal, una representació neuroquímica que queda associada a la seva memòria específica. D'aquesta manera, cada cop que s'activa aquest patró neural es reviuen les sensacions associades al succés. En base a això, aquests investigadors van dissenyar uns ratolins transgènics en què, de manera controlada, les neurones implicades en un d'aquests patrons d'activació i memòria quedaven marcades amb un receptor sintètic, que després podien activar a voluntat. És a dir, que un cop els ratolins havien generat un circuit de memòria, els investigadors els podien fer reviure de manera fictícia, imaginària.

Van sotmetre els ratolins a una experiència negativa, per generar-los una memòria específica associada a un sentiment de por. Els van posar dins una caixa, un context concret que van anomenar A, i els van provocar descàrregues elèctriques lleus, molestes però en cap cas doloroses. Després d'aquesta experiència, els ratolins associaven la caixa A a les molèsties i, malgrat que no es produïssin descàrregues elèctriques, manifestaven por si les hi ficaven dins. Llavors els van posar en una caixa diferent, un context B, i al mateix temps que els provocaven noves descàrregues elèctriques lleus per generar un nou patró neural de memòria associat a la caixa B també els van activar les neurones corresponents a la primera experiència, però de manera sintètica, sense la caixa A. És a dir, que al mateix temps que se'ls generava una nova memòria d'un succés real tenien activa una memòria prèvia, però fictícia.

Memòries híbrides

Quin va ser el resultat? Doncs que quan els tornaven a posar dins la caixa B no manifestaven cap mena de por, malgrat que també hi havien experimentat descàrregues elèctriques. Tanmateix, si al mateix temps que els ficaven dins la caixa B també activaven sintèticament les neurones corresponents a la memòria fictícia de la caixa A, llavors sí que manifestaven por. És a dir que per sentir por dins la caixa B els feien falta els dos estímuls de manera simultània: l'extern, representat per la caixa B i que era ben real, i l'intern, la memòria fictícia associada a la caixa A. Per què passa això? Doncs perquè en el terreny neural s'ha produït una hibridació entre la memòria real i la fictícia, i en el context de la caixa B, perquè els ratolins sentin por han esdevingut indissociables. És la mateixa combinació entre records reals i imaginaris que en un grau més o menys elevat tots tenim.

Què implica? Doncs que durant la codificació neural de qualsevol memòria els nous patrons que la sustenten són una combinació de l'activitat de noves xarxes neurals i de les que estaven actives just en aquell moment, amb independència que fossin degudes a successos reals o ficticis. Aquest fet té importants conseqüències per a la vida mental de cadascú atès que altera la manera com recordem el passat. I, com els autors de l'estudi destaquen de manera especial, també té importants implicacions en els processos d'aprenentatge, perquè la memòria de qualsevol cosa que aprenem es forja en funció de l'estat mental d'aquell moment.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT