“El dolor és un petit enemic que m’acompanya a tot arreu”, ha dit recentment la corredora de muntanya Núria Picas. La cantant Lady Gaga també ha parlat del dolor -pateix fibromiàlgia- que l’ha obligat a cancel·lar la seva gira europea. Com elles, moltes persones conviuen amb aquest enemic, petit o gran, el dolor crònic.
Segons Bart Morlion, president de la Federació Europea del Dolor (EFIC), una de cada cinc persones en pateix, i és causa de jubilacions anticipades, a més d’augmentar el risc de patir altres problemes de salut, exclusió social i pobresa. Sovint, però, només se’l considera un símptoma subjectiu, que no es pot mesurar des de fora com es fa amb la temperatura, la pressió arterial i altres signes vitals. El metge pot percebre el patiment físic d’una persona, però no el pot quantificar, perquè el dolor és una emoció. Quant al tractament del dolor crònic, no hi ha encara cap bala màgica, com per a altres afeccions o fins i tot per al dolor agut. Hi ha molts tipus de dolor i molts tipus de persones que el senten de manera diferent.
A Europa, el dolor crònic afecta un 19% de la població, i els seus costos associats, econòmics i socials, a Catalunya, representen el 2,8% del producte interior brut. Un grup de recerca de la Universitat Rovira i Virgili dirigit per l’investigador Jordi Miró ha analitzat el contingut d’informació sobre el dolor en els estudis de professions relacionades amb la salut en les universitats catalanes. La d’infermeria és la que més hores hi dedica, seguida de medicina i fisioteràpia, però són insuficients. I en la gestió del dolor cal implicar els pacients. Perquè, com es va dir en el congrés de l’EFIC d’enguany, cap especialitat mèdica pot atribuir-se el dolor com a seu; això només poden fer-ho les persones que el pateixen.
