Publicitat
Publicitat

PERFECTES I IMMORTALS

Tinc dues mares i un pare

La fecundació in vitro (FIV) permet que parelles amb problemes puguin tenir fills. Com a reconeixement de la importància científica i social d'aquest avenç, Robert Edwards es va endur un Nobel el 2010. Com que podem fer una anàlisi genètica de l'embrió abans d'implantar-lo a l'úter, també s'està fent servir la FIV per triar que el nadó tingui una combinació de gens adequada per servir de donant a un germà malalt. Fa poc els diaris parlaven d'un nen de Granada curat d'una aplàsia medul·lar severa gràcies a un trasplantament de la seva germana, seleccionada . La FIV implica una sèrie de consideracions morals i ètiques que s'estan estudiant amb cura. El problema ètic no és tan sols engendrar persones amb l'objectiu de servir de tractament per a una altra. El Nuffield Council on Bioethics del Regne Unit, per exemple, acaba de donar el vistiplau a trasplantar mitocondris a un òvul per evitar certes malalties hereditàries. Això implica que l'embrió resultant tindria un pare (l'espermatozou), una mare (l'òvul) i una mare extra, la donant dels mitocondris (que també tenen ADN i, per tant, porten informació genètica). Els experts en bioètica han cregut que els beneficis són elevats i els riscos mínims però, paradoxalment, al Regne Unit la llei encara no permet aquestes tècniques. La ciència a vegades avança més de pressa que la societat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT