Tomàs Marquès-Bonet: “Si volem excel·lència científica necessitem finançament flexible”

L’investigador català Tomàs Marquès-Bonet ha estat guardonat amb el prestigiós International Early Career Award del Howard Hughes Medical Institute (HHMI) dels Estats Units. Marquès-Bonet, que dirigeix des de fa tres mesos l’Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, rebrà 650.000 dòlars per dur a terme una investigació sobre la genètica dels grans simis i la seva conservació. Ha estat seleccionat juntament amb 41 investigadors de tot el món entre un total de 1.500 candidatures. Fins avui, només 5 investigadors de l’Estat havien rebut aquest reconeixement.

Content?

I tant. Aquest premi és un segell d’excel·lència científica a nivell mundial. A més, a l’HHMI es treballa d’una manera que a mi m’agrada molt i que és com treballa també la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA): no es financen projectes, sinó persones. L’HHMI intenta detectar líders, investigadors de rellevància internacional, i els dona diners perquè en la seva recerca puguin fer allò que amb altres fonts de finançament no poden fer.

Els 650.000 dòlars tampoc no estan malament...

Són extraordinaris, no només per la quantitat sinó perquè es donen en concepte de suport a la recerca. No són diners finalistes, com passa amb el finançament nacional o europeu, on està determinat des del primer moment en què es gastarà cada euro, sinó que es poden gastar en allò que els investigadors considerem més convenient. L’únic que es demana és que aquests diners rendeixin amb publicacions, impacte i lideratge mundial. I això ens dona una gran capacitat d’adaptació i molta flexibilitat.

Per exemple?

Som en un context internacional on tot es mou molt ràpid. En aquest moment formem part d’un consorci que pretén seqüenciar el genoma de 10.000 vertebrats per afavorir-ne la conservació. En aquest consorci els grups de recerca aporten diners propis. Si el nostre finançament és finalista i ja està fixat com es gastaran els diners, no hi podem aportar res. Ara, però, podrem assumir tota la feina relacionada amb els primats i consolidar el nostre prestigi internacional.

El finalisme és, doncs, una limitació?

Entenc el control perquè es tracta de diners públics, però la ciència és dinàmica. Si aspirem a l’excel·lència científica, necessitem flexibilitat.

Què farà amb els diners?

Volem entendre les diferències entre els ximpanzés i els humans. Entre un genoma humà i un de ximpanzé hi ha entre 3 i 5 milions de diferències, però no sabem quines són rellevants i quines, purament passatgeres. Els mecanismes senzills, com la divisió cel·lular, es poden estudiar al laboratori en cucs i mosques, però per estudiar caràcters humans no tenim organismes model. No podem fer aquest tipus d’estudis en humans i ximpanzés! Per això desenvoluparem noves tècniques basades en línies cel·lulars que ens poden ajudar a entendre quines implicacions tenen aquestes diferències genètiques. Si ho podem estudiar en una cèl·lula, ja serà un guany.

Quines aplicacions té aquest coneixement tan precís?

La conservació, per exemple. Aquests diners permetran començar un programa seriós de conservació d’aquesta espècie basat en la genètica. El nostre grup va liderar un estudi de poblacions que va determinar les diferències genètiques entre ximpanzés, goril·les i orangutans de tot el món, i que es va publicar l’any passat a la revista Science. Vam veure que un ximpanzé de Gabon és diferent d’un de Guinea Equatorial i d’un de Tanzània. Aquest coneixement pot ser útil en polítiques de reintroducció. Als santuaris de l’Àfrica on s’han reintroduït ximpanzés, per exemple, hi ha individus originaris de diverses zones, de manera que s’estan creant barreges que no es corresponen amb la distribució natural. La nostra idea és tenir un codi de barres genètic de tots els ximpanzés que no estiguin en el seu hàbitat natural per retornar-los a la regió corresponent.

Com és que hi ha ximpanzés fora del seu hàbitat?

Els ximpanzés es venen constantment de forma il·legal en mercats, per menjar o com a animals de companyia. Un dels problemes del tràfic il·legal és que quan es recuperen els individus, ja es troben fora de l’Àfrica i no se sap d’on procedeixen. La genètica ens pot ajudar a identificar l’origen geogràfic de cada ximpanzé i d’aquesta manera podem saber a quines regions de l’Àfrica el problema del tràfic il·legal és més important. Amb aquesta informació, les autoritats competents, que ja ens han contactat, tindran una eina per legislar i lluitar contra aquest fenomen.

Tomàs Marquès-Bonet, director de l’Institut de Biologia Evolutiva, ha rebut un dels International Early Career Awards del Howard Hughes Medical Institute dels Estats Units, un dels reconeixements més prestigiosos en l’àmbit de la recerca internacional.