Hi ha molta discussió sobre les paradoxes que impliquen els viatges enrere en el temps. Esperem, però, que si es dóna el cas, la humanitat no hagi arribat a una degradació tal que enviïn algú només amb una ampolla de lleixiu Neutrex Futura. El que sí que és probable és que algun dels dispositius electrònics que porti el missatger del futur, potser implantats al cos, sigui un producte tecnològic basat en un material: el grafè.
Les propietats d'aquesta fina capa, d'un àtom de carboni de gruix, fan intuir que la seva versatilitat permetrà un ventall innumerable d'aplicacions: pantalles flexibles i transparents, bateries més duradores i de càrrega ultraràpida, panells solars molt més eficients o la construcció de dispositius bioelectrònics.
Se'n parla amb tanta expectació i se'n descriuen tantes possibilitats que l'únic paral·lelisme possible seria amb l'actor Chuck Norris, capaç de "comptar dues vegades fins a infinit en un dia" o "guanyar-te al Connecta 4 en tres tirades".
De moment, si voleu tenir una mostra d'aquest nou material, podeu fer com els premis Nobel Andre Geim i Konstantin Novoselov: enganxar cinta adhesiva a una mina de llapis i arrencar-la. Del grafit n'obtindreu aquesta fina capa d'àtoms de carboni. I quan tingueu aquest tros de cinta bruta a les mans i no sapigueu què fer-ne, recordeu: això és el futur.
