Un gran ull per observar el naixement de les estrelles

Mònica L. Ferrado
4 min
Un gran ull per observar el naixement de les estrelles

Són com 66 grans ulls que miren al cel de manera contínua per trobar respostes a l'origen de l'Univers. Aquest mar d'antenes és al desert d'Atacama, a Xile, en un altiplà a més de 5.000 metres d'altitud, un lloc privilegiat, amb un cel únic, sense núvols perquè es tracta d'un dels llocs més secs de la Terra. I més inhabitable, esclar, cosa que fa que no hi hagi contaminació lumínica ni altres senyals humans que puguin distorsionar els senyals que arriben de l'Univers.

L'Observatori ALMA (acrònim del nom Atacama Large Millimeter/submillimiter Array) permetrà trobar marcadors de gas fred, de les cendres d'estrelles que van esclatar fa milions d'anys just després del Big Bang, el que els astrònoms anomenen alba còsmica. "En altres indrets, el vapor d'aigua atmosfèric fa de cortina per a aquestes longituds d'ona", explica Josep Miquel Giralt, investigador de l'Institut Català de Ciències de l'Espai, que participa en el desenvolupament del programari que ha de servir per descodificar els senyals que es captin. "Podrem veure el que va passar fa uns 5.000 milions d'anys", diu l'investigador.

Connectades per ser un ull únic

Les antenes treballaran interconnectades entre elles per funcionar, de fet, com un sol gran ull, com un únic radiotelescopi gegant, capaç de detectar longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques, molt més llargues que la llum visible. "Amb les ones mil·limétriques i submil·limètriques podem observar la formació de les estrelles i planetes, investigar l'astroquímica i detectar la llum que ens arriba de les galàxies més antigues de l'Univers", explica Alison Peck, investigadora de l'ALMA.

De moment, l'observatori ha començat a funcionar amb 12 antenes activades. El 2013 estarà funcionant a ple rendiment, amb 66. La suma de totes serà l'equivalent a una antena que abastés 20 quilòmetres de diàmetre. Es poden moure per un complex sistema, per orientar-les cap a la regió de l'Univers que es consideri adient. La distància màxima entre les dues més separades pot ser de 16 quilòmetres.

Fins ara, per poder captar longituds d'ona amb una precisió similar -però no igual- calia enviar satèl·lits a l'espai. "L'ALMA té deu cops millor resolució que el telescopi Hubble", precisa Giralt, que també ha presentat un projecte per obtenir temps d'observació a l'ALMA.

Observant l'Univers fred

Aquest conjunt d'antenes permetrà observar l'Univers fred. Es tracta de la matèria (molècules, àtoms o ions) que està difuminada entre els astres. Són núvols de gas, bona part fred, que és la matèria primera a partir de la qual s'acaben formant les estrelles i els planetes. Aquestes formacions de gas fred amaguen a l'interior processos fascinants, el naixement d'estrelles i discos protoplanetaris que només es poden observar amb la tecnologia de què ara disposa l'ALMA.

Encara que sigui a Xile, el telescopi ALMA és el resultat de la col·laboració internacional entre Europa, a través de l'Observatori Europeu Austral (ESO); els Estats Units, a través de la National Science Foundation, i el Japó. Per als investigadors, treballar a l'ALMA implica haver d'adaptar-se al mal de muntanya. Hi ha la meitat d'aire que al nivell del mar. Els torns de treball han de ser més curts. Les temperatures són extremes, poden arribar a entre 10 i 20 graus sota zero amb vents de més de 100 quilòmetres per hora.

Un comitè internacional de científics, format pels 50 millors astrònoms de tot el món, s'encarrega de triar els projectes que s'estudien a l'observatori. Són molts els investigadors que competeixen perquè el gran ull miri una estoneta per ells. En una primera etapa, científics de tot el món van proposar més de 900 projectes, dels quals en van triar 112. Dit d'una altra manera, els científics han demanat 10 cops més temps d'observació del que hi ha disponible. És un fet que demostra la bona acollida del centre.

Ara, molts equips de recerca ja estan refent els seus projectes per presentar-se a la nova convocatòria que s'obrirà a l'estiu. El grup de processos de formació estel·lar del CSIC-UB al qual pertany Giralt n'està preparant una. Ja van presentar dos projectes en la primera. Ells estudien núvols moleculars situats entre 400 i 1.000 anys llum de la Terra. La seva massa és similar a la del Sol i una part està col·lapsada perquè s'està formant una protoestrella (l'estadi en què està l'estrella abans de la seva formació). La regió d'Orió és la més interessant per trobar núvols en aquest estadi.

En la primera tria de projectes, Giralt no va aconseguir temps d'observació per al seu projecte. Probablement perquè va demanar massa temps d'observació: "Era d'alt risc, demanàvem quatre hores", explica l'investigador. I és que cada hora d'observació és com l'or. Ara esperen que se'ls accepti. "El més habitual és demanar entre una i dues hores, és el que demanarem en el nou projecte que presentem a aquesta segona convocatòria. Ara podrem fer el mateix amb menys temps perquè s'han activat més antenes i l'ALMA té més resolució", observa Giralt.

La primera imatge

Amb la primera ronda d'observacions s'han fet servir només 12 antenes interconnectades. De fet, totes juntes no estaran operatives fins al 2013. Aquest estiu ja n'estaran funcionant més de la meitat. En les observacions de prova ja s'ha obtingut una imatge de les galàxies de les Antenes (el nom tècnic és NGC 4038 i 4039). Es tracta de dues galàxies en col·lisió. La seva quantitat de gas supera en milers de milions de cops la massa del nostre Sol, un fet que la converteix una gran reserva de material per a la formació de futures estrelles. Fins ara, el Hubble havia captat la imatge més precisa d'aquesta galàxia. La que ha pogut recollir l'ALMA encara ho és molt més i ha permès detectar altres núvols on es poden formar estrelles.

L'observatori ALMA també permetrà detectar planetes extrasolars, és a dir, que estiguin fent voltes a altres estrelles. I estudiar millor aspectes del Sol, com la seva atmosfera i els seus vents.

stats