Un hotel d'abelles per a pol·linitzadors solitaris

El Jardí Botànic de Barcelona condiciona una estructura pensada per augmentar el nombre i la varietat d'insectes pol·linitzadors

Mònica L. Ferrado
4 min

Com és la vida d'un insecte solitari, sense sostre, sense flors per pol·linitzar i envoltat d'enemics, armats amb insecticides? Molt tràgica; de ben segur que no sobreviurà. A les àrees urbanes (i també a les rurals) els humans hem modificat l'entorn de tal manera que l'ecosistema urbà els resulta absolutament hostil, sense espais on criar i amb tòxics. La seva absència té un preu. Sense ells, fonamentals per a la reproducció de les plantes, la natura se'n ressent. Al Jardí Botànic de Barcelona, del Museu de Ciències Naturals de la ciutat, conscients del problema, s'hi ha instal·lat un hotel per a abelles i vespes solitàries on també tenen cabuda altres pol·linitzadors. "Volem integrar-les al medi, atreure la fauna silvestre i propiciar la seva millora: aquí ja tenen la caseta feta", explica David Bertran, cap de col·leccions del Jardí Botànic de Barcelona. "No totes les abelles són socials; al contrari, la gran majoria són solitàries", afegeix Bertran.

Allotjament per a tothom

Els hostes de l'hotel -ideat a partir d'una proposta de la iniciativa europea Urban Bees Project, finançada a través del programa Life de la UE- poden triar entre nou allotjaments diferents on fer el niu: forats de diferents mides i en diferents medis, com el mig tronc de la teulada -el que ha tingut més èxit, amb un cent per cent d'ocupació des que l'hotel va començar a funcionar l'any passat-. També hi ha allotjaments als troncs de fusta de roure, i les canyes grans i petites i els daus de fusta els segueixen, de més a menys, en el rànquing de preferències. No els ha agradat, en canvi, la planta feta amb tova de fang, ni els totxos ni els tubs de vidre que amaguen una caixa al costat esquerre. "Recollim dades per millorar-ho; ara sabem que la tova d'argila era massa compacta i que els tubs de vidre tampoc els anaven bé perquè necessiten superfícies més rugoses", explica Bertran.

Contribució a la biodiversitat

A la península Ibèrica hi ha més de 1.000 espècies d'abelles i més de 700 de vespes. Si pensem en les abelles, ens imaginem un rusc amb una colònia formada per una reina i moltes obreres, però en realitat la majoria són solitàries. En les espècies solitàries cada femella construeix el seu niu i alimenta les seves cries. Fa de reina i d'obrera alhora. La diferència principal entre les abelles i les vespes és que aquestes últimes aprovisionen els nius amb aliment d'origen animal (insectes i aranyes), mentre que les abelles ho fan amb aliment d'origen vegetal: el pol·len i el nèctar que recullen.

Aquests insectes pol·linitzadors proporcionen importants serveis ecològics. La fructificació de moltes plantes, tant silvestres com conreades, depèn de la feina que fan en recollir el pol·len i el nèctar. D'altra banda, les vespes, en alimentar-se d'altres insectes, ajuden a mantenir l'equilibri de l'ecosistema i a evitar les plagues.

Dades d'ocupació

Encara és aviat per valorar amb xifres com s'ha beneficiat el jardí d'aquest hotel, però Bertran aporta algunes reflexions: "Hem detectat que l'han habitat una gran varietat de pol·linitzadors, i això és important per augmentar la biodiversitat, ja que la pol·linització del jardí no pot dependre d'una o dues espècies".

Al jardí, d'unes vuit hectàrees, hi ha unes 1.700 espècies de plantes de climes pròxims al Mediterrani repartides segons les àrees geogràfiques d'on són pròpies: la conca Mediterrània, Austràlia, Califòrnia, Sud-àfrica i Xile. "Necessitem varietat de pol·linitzadors perquè la morfologia de cada insecte és diferent, n'hi ha de més grans i de més petits, i cal que n'hi hagi de diferents perquè alguns treballen amb unes flors i uns altres amb unes altres", explica Bertran. El seu cicle de vida també varia: hi ha insectes que viuen tot l'any, d'altres només a l'estiu i d'altres a l'hivern. "Tenim moltes plantes, i floreixen en moments diferents. Per tant, necessitem que hi hagi pol·linitzadors tot l'any", explica Bertran.

Hi ha pol·linitzadors que amb prou feines viuen uns mesos. N'hi ha d'altres, com alguns borinots, que viuen anys i que hivernen. De fet, dins de l'hotel hi ha alguns espècimens passant l'hivern. A la primavera, però, és quan hi ha més activitat. En arribar el bon temps, els visitants del Jardí Botànic podran observar una gran quantitat d'abelles que entren al niu carregades de pol·len a la part inferior de l'abdomen. També les vespes, que transporten erugues, aranyes o pugons, entre d'altres. Quan la cel·la ja té prou menjar, tant les unes com les altres ponen els ous i en construeixen una altra. Tapen el niu amb materials com fang, fulles o resina.

Genètica de les abelles socials

Les abelles més conegudes i estudiades, però, son les abelles socials, productores de mel i, per tant, amb un interès comercial. Els últims anys les poblacions han disminuït radicalment per culpa de virus o pesticides o per les dues coses alhora. Durant molt de temps els científics s'han preguntat com és possible que un animaló tan petit sigui capaç d'organitzar-se en una estructura social tan complexa. L'any 2006 es va seqüenciar el genoma complet de l' Apis mellifer. Des d'aleshores aquesta informació genètica ha estat utilitzada per entendre la seva estructura social. El cervell de les abelles només té una neurona per cada 100.000 de nostres. No obstant això, és capaç de formar part d'una estructura tan complexa com eficaç. Més enllà de la divisió del treball, hi ha moltes diferències entre obreres i reines. La reina pot viure durant uns dos anys i pondre fins a 2.000 ous al dia. La seva longevitat es deu a una mutació en un gen, el gen FOX.

Una obrera viu deu vegades menys i no té descendència. Malgrat la seva curta vida, la contribució que fa a la comunitat és molt gran. Sap identificar les flors per l'olor, el color i la forma. Quan es va desxifrar el seu genoma es va veure que entre els 10.000 gens que el formen n'hi ha de responsables d'aquesta agudesa. A més, executen una dansa molt precisa per comunicar-se. En la seva feina, s'organitzen per departaments : unes busquen el menjar, d'altres el porten, d'altres tenen cura de les larves i d'altres es dediquen a tasques de manteniment del rusc. I, per no cremar-se, es van canviant les tasques.

Un altre estudi recent de les universitats de Wayne i de Michigan, als Estats Units, ha permès detectar un gen clau, el gen Ubx, responsable del desenvolupament de les potes i les ales, que determina la diferència que separa les abelles reines de les obreres. Influeix, doncs, en la capacitat que tenen per transportar a la tíbia les cistelles amb les quals recol·lecten el pol·len.

stats