Publicitat
Publicitat

Viatjar a l'espai pot perjudicar els ulls, encara que els curts de vista poden experimentar canvis als glòbuls oculars que els poden fer millorar

La ingravidesa de l'espai altera la vista dels astronautes

Alguns astronautes que tornen a la Terra expliquen que han perdut vista. Viatjar a l'espai els pot provocar danys als ulls, segons les dades acumulades sobre la salut dels que han tornat de l'espai. La ingravidesa pot aplanar els globus oculars, inflamar els nervis òptics i provocar visió borrosa, uns canvis que solen persistir molt després que hagin tornat a la gravidesa de la Terra.

La NASA haurà de tenir en compte aquests efectes abans que els astronautes s'aventurin a endinsar-se més en el sistema solar. "Quan es parla de missions que poden durar dos anys comptant-hi l'anada i la tornada, cal tenir sempre present que aquest factor pot arribar a ser una limitació", afirma Larry A. Kramer, professor de diagnòstic i intervenció per la imatge al Health Science Center de la Universitat de Texas, a Houston.

Pressió als ulls

Kramer i els seus col·legues han practicat ressonàncies magnètiques d'alta resolució a més de 35 astronautes. Aquest mes han publicat a la revista Radiology els resultats que han trobat en els primers 27 astronautes examinats.

Quatre d'ells presentaven una mica d'inflor al voltant del nervi òptic. Set astronautes tenien la part posterior d'un globus ocular o de tots dos una mica aplanada. Aquestes anomalies s'assemblen, segons Kramer, a les dels pacients que sempre han estat a terra ferma i que pateixen una afecció a causa de la qual la pressió del fluid augmenta dintre del crani i prem els ulls.

Kramer diu que ja sospitava que l'augment de la pressió era l'origen del problema dels astronautes. En desaparèixer la força de la gravetat, els fluids del cos es desplacen cap amunt, fins i tot a l'interior del crani. De tota manera, creu que és massa aviat per descartar altres causes, com ara l'increment de la radiació que experimenten els astronautes quan estan en òrbita.

Beneficis per als miops

Aquesta deformació dels ulls es pot compensar molt fàcilment amb unes ulleres i, a més, els miops esdevenen menys miops. Tanmateix, les ressonàncies magnètiques han revelat també petites ondulacions a la part posterior dels ulls d'alguns astronautes, que els distorsionen la vista d'una manera que "resulta més desconcertant", diu Kramer.

La inflor, si no es tracta, pot danyar la visió i fins i tot provocar ceguesa. Els astronautes que havien passat més temps a l'espai presentaven més anomalies, tot i que alguns dels que hi havien navegat menys d'un mes també havien experimentat canvis oculars.

La NASA mesura ara, abans i després de cada vol, els globus oculars de tots els astronautes que selecciona. "És un problema de salut que els astronautes arrossegaran tota la vida i que caldrà anar controlant", segons Kramer.

El problema afectarà més els astronautes que hagin d'anar a les missions més llargues, que vagin més enllà de l'òrbita terrestre baixa. Però com que falta més d'una dècada, la NASA encara té temps de trobar-hi solucions. Els medicaments per alleugerir la pressió són una possibilitat. Una solució tecnològicament més difícil seria fer girar les naus espacials interplanetàries per generar una gravetat artificial per a la tripulació.

"En aquests moments la NASA creu que els problemes de vista no impediran missions espacials tripulades de llarga durada", afirma Richard Williams, cap mèdic de la NASA, que afegeix que aquestes alteracions no han afectat fins ara la capacitat dels astronautes de l'Estació Espacial Internacional per dur a terme les seves missions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT