La meva generació va créixer amb el DDT. S'escampava l'insecticida per les cases, per eliminar-ne mosques, mosquits i altres insectes. Ens ruixaven amb Cruz Verde, que ens lliurava de polls. Es fumigaven els camps per combatre'n les plagues. La fi de malalties transmeses per insectes, com la malària, semblava propera. Amb el temps, però, s'ha vist que allò tenia un cost. El DDT i altres insecticides sintètics tenen efectes tòxics. No es degraden o ho fan molt lentament i s'han anat acumulant en l'ambient, sobretot en alguns animals que estan al final de la cadena alimentària. Però aquests inconvenients no se sabien quan, el juny del 1962, la revista The New Yorker va publicar uns fragments del llibre Primavera silenciosa , de la biòloga nord-americana Rachel Carson (1907-1964), que havia de sortir el setembre d'aquell any. L'autora advertia del perill que l'ús indiscriminat d'aquells productes podia tenir a llarg termini. Les empreses que fabricaven DDT van voler impedir la sortida del llibre i titllaven Carson d'histèrica, que s'estimava més els animals que les persones. Però el llibre era objectiu, basat en dades científiques. Va marcar una fita en l'actitud de la societat envers la natura. Va esperonar la visió ecològica del planeta i ens vam adonar que qualsevol canvi que fem en la natura ens afecta també a nosaltres.
