Un matrimoni conflictiu perjudica la salut

Tots els matrimonis passen per alts i baixos de tant en tant, però hi ha relacions que són alhora bones i dolentes, i de manera regular. Anomenem-les matrimonis ambivalents : no són sempre pèssims, però tampoc són sempre fantàstics. Un estudi indica que aquesta ambivalència de la relació (la sensació que la parella és imprevisible pel que fa al suport o la negativitat que ens pugui generar) podria passar factura a la salut dels individus de manera silenciosa.

Les conclusions d’aquest treball, realitzat per investigadors de la Universitat Brigham Young, formen part d’un corpus de recerca que mira d’escodrinyar els beneficis del matrimoni, és a dir, la idea ben assentada que les persones casades són, en general, molt més sanes i longeves que les no casades.

Els científics cada vegada dediquen més esforços a entendre els efectes del matrimoni sobre la salut d’una manera més matisada. ¿Per gaudir dels beneficis del matrimoni, n’hi ha prou d’estar casat? ¿Fins a quin punt influeix la qualitat del matrimoni (és a dir, el nivell de suport, calidesa, negativitat o comportaments controladors) en la salut de parelles aparentment estables? “Malauradament, gran part de la recerca mesura els beneficis del matrimoni en una escala unidimensional”, afirma Wendy C. Birmingham, que ha dirigit l’estudi, publicat a Annals of Behavioral Medicine. “S’examina si ets feliç o no, o bé si sents que et dóna suport o no. Però no totes les relacions són unidimensionals”.

Mesurant les emocions

En aquest estudi curosament controlat de 94 parelles heterosexuals de Salt Lake City (EUA), els investigadors van interrogar cadascun dels membres de la parella en privat sobre el nivell d’interaccions positives i negatives que mantenien en el seu matrimoni. De mitjana, feia 5,4 anys que les parelles estaven casades, però la durada dels matrimonis anava des d’un any fins a 41.

Aproximadament un 15% de les parelles feia deu anys o més que eren casades. Tots dos membres treballaven a jornada completa o a temps parcial i cap dels matrimonis no tenia fills ni convivien amb cap altra persona. “Volíem examinar els efectes tal com es donaven en la parella i no incloure la influència de la presència d’algú altre amb qui haguessin de conviure”, explica Birmingham.

Els investigadors van preguntar als homes i les dones sobre el nivell de suport que rebien dels seus cònjuges i sobre el que proporcionaven a l’altre quan un dels dos necessitava consell o comprensió. També els van interrogar sobre el nivell de negativitat que hi havia entre tots dos cònjuges en el dia a dia o quan una cosa els il·lusionava o els feia contents.

A partir de les respostes, els investigadors van determinar que un 23% de les parelles eren matrimonis que es donaven suport i presentaven baixos nivells de negativitat. El 77% restant van donar respostes mixtes, cosa que indica que els seus matrimonis són més ambivalents pel que fa als sentiments positius o negatius de l’un envers l’altre.

Més mala salut

En una etapa posterior, es van agafar valors de referència de la tensió arterial dels homes i les dones que van participar en l’estudi. Tot seguit, els participants van haver de portar un aparell de seguiment de la tensió arterial al llarg de tot un dia, des del matí fins a l’hora d’anar a dormir.

Paral·lelament, també se’ls va mesurar la pressió arterial dues vegades cada hora de manera aleatòria i, després, els participants van haver de registrar què feien exactament en el moment de la presa en una Palm Pilot (una mena d’agenda electrònica), bé fos menjar, treballar, reposar o interactuar amb el seu cònjuge. A més, se’ls va demanar que descrivissin el seu estat d’ànim general i els seus sentiments envers la parella en aquell moment concret. Per tal de garantir la precisió de les respostes, els participants tan sols disposaven de cinc minuts des de la presa de la tensió arterial per escriure al diari. En cas contrari, les dades no s’inclourien a l’estudi.

Quan els investigadors van analitzar els registres de tensió arterial, van observar que els homes i les dones que mantenien relacions ambivalents presentaven de manera regular nivells de pressió sistòlica superiors durant un dia determinat. Això suggereix que un dels beneficis ben assentats del matrimoni (una salut cardiovascular més bona) podria canviar en els matrimonis ambivalents, és a dir, quan el conflicte no és constant però sí que hi ha moments negatius de forma regular.

Altres estudis corroboren la conclusió que els beneficis del matrimoni per a la salut depenen de la qualitat de la relació. Per exemple, un treball de la Universitat de Utah conclou que una discussió matrimonial mancada de calidesa o que tingui un to controlador pot ser un indicador d’una mala salut cardiovascular tan vàlid com el fet que l’individu fumi o tingui nivells de colesterol alts.

Investigadors de la Universitat Estatal d’Ohio van constatar que les ferides de les parelles que tenen discussions hostils es curen més lentament que les de les parelles que gestionen els conflictes sense hostilitat.

Un altre estudi de la Universitat de Virgínia va demostrar que quan parelles ben avingudes es donaven la mà, es produïa un efecte calmant semblant al dels fàrmacs analgèsics. Ara bé, el fet de donar-se la mà no reportava el mateix benefici a les parelles mal avingudes.

James A. Coan, el professor de la Universitat de Virgínia que ha dirigit els estudis sobre els efectes de donar-se la mà, afirma que les parelles que creguin que tenen una relació ambivalent no tenen per què alarmar-se en vista de les conclusions de l’estudi. En lloc d’això, haurien d’estar motivades per cultivar la relació i cercar ajuda professional abans que els seus problemes esdevinguin intractables. “Jo m’imagino les relacions com la borsa -diu-. Hi ha moments de pujades i moments de baixades en períodes curts de temps, però, si t’ho mires en perspectiva, la inversió gairebé sempre compensa”.